El Suprem britànic tanca la porta a un nou referèndum a Escòcia
▶ Els jutges rebutgen que Edimburg pugui impulsar una consulta sense el consentiment de Westminster ▶ Sturgeon planteja com a resposta convertir les eleccions del 2024 en un plebiscit
El Tribunal Suprem del Regne Unit, la màxima instància jurídica del país, ha rebutjat que el Parlament escocès tingui capacitat legal per autoritzar pel seu compte un segon referèndum d’independència sense el consentiment del Parlament de Westminster. Els cinc jutges del Tribunal, presidit pel magistrat Robert Redd, van adoptar en un temps rècord de sis setmanes i per unanimitat el veredicte, en resposta a la qüestió que havia plantejat la ministra principal d’Escòcia i líder del Partit Nacional Escocès (SNP), Nicola Sturgeon. La decisió significa que no se celebrarà la nova consulta sobre la independència el 19 d’octubre del 2023, com el Govern d’Edimburg planejava. El debat retorna ara al camp de la política.
«No és el resultat que desitjava, però ens ofereix claredat», va declarar ahir Sturgeon en una conferència de premsa després del dictamen, que va qualificar d’«una píndola amarga per empassar-se» i va dir compartir la frustració dels independentistes. Tanmateix, va insistir, «el referèndum ha de ser legal i democràtic». La líder de l’SNP continua mirant de buscar una via per a la consulta i va anunciar la celebració d’una conferència especial del partit a principis d’any, a fi de decidir com poden convertirse els resultats de les pròximes eleccions escoceses, previstes per al 2024, en un vot «de facto» per la independència.
Conseqüències polítiques
La proposta, que Sturgeon ja havia evocat anteriorment, podria ser una demostració de força, però no té validesa legal. Els portaveus del primer ministre britànic, Rishi Sunak, es van afanyar a rebutjar aquesta possibilitat. El del Tribunal Suprem és «un veredicte clar i definitiu», va declarar Sunak a la Cambra dels Comuns.
«El Parlament escocès no té poder per legislar un referèndum sobre la independència d’Escòcia», va assenyalar el jutge Reed al llegir la sentència. El magistrat va recordar el que havien argumentat els lletrats del Govern escocès.
El propòsit de la llei que pretenia aprovar el Parlament d’Edimburg no es referia, segons van al·legar, a assumptes reservats a l’Executiu de Londres perquè el resultat del referèndum, de caràcter consultiu, «no suposaria automàticament o directament el final de la Unió». Tanmateix, va explicar Redd, «els efectes de la legislació per tal de decidir si es tracta d’una matèria reservada no es limiten als efectes legals, sinó que inclou també els efectes pràctics». En aquest sentit va remarcar que «un referèndum realitzat legalment tindria importants conseqüències polítiques relacionades amb la Unió i el Parlament del Regne Unit». «El resultat tindria l’autoritat de l’expressió democràtica del punt de vista de l’electorat escocès, en una constitució i cultura política fundada en democràcia. Podria bé reforçar o debilitar la legitimitat de la Unió i de la sobirania del Parlament del Regne Unit sobre
«No és el resultat que desitjava. És una píndola amarga d’empassar», admet la líder escocesa
Escòcia depenent del punt de vista que prevalgués [en el referèndum]. Podria tant recolzar o soscavar les credencials democràtiques del moviment d’independència», va afegir el Suprem.
«Interès públic»
El Suprem tenia l’opció d’inhibirse sobre el cas. Els advocats en nom del Govern britànic havien argumentat, durant els dos dies que va durar la vista l’octubre passat, que el Tribunal no s’havia de manifestar sobre una cosa que era una qüestió legal «abstracta», perquè la llei no havia sigut aprovada encara. El Suprem ha resolt, tanmateix, que tenia poder per decidir sobre el cas i no es tractava d’una decisió prematura, atès «l’interès públic» de la qüestió i la necessitat d’obtenir «una decisió judicial autoritzada sobre les competències legislatives del Parlament escocès abans de la introducció de la llei», com demanaven els lletrats d’Escòcia.
El 2014, el Govern britànic, que llavors presidia el conservador David Cameron, va autoritzar al Parlament escocès la celebració del referèndum, al reconèixer que a la Cambra hi havia una majoria en favor de la independència. El resultat va ser un no dels escocesos a la ruptura amb la resta del Regne Unit. Dos anys més tard van tornar a dir no, aquesta vegada al Brexit. La permanència a la Unió Europea, continuar gaudint dels seus avantatges, havia sigut un argument essencial a la campanya dels que es van oposar a la independència.
La sortida de la Unió Europea plantejava un nou escenari, cosa que d’acord amb Sturgeon justifica un segon referèndum. Els independentistes (SNP i Verds) tornen a tenir majoria ara al Parlament d’Edimburg, però en aquesta ocasió els últims primers ministres britànics, Theresa May, Boris Johnson, Liz Truss i ara Sunak, han denegat la petició dels independentistes escocesos.
■
La marxa del Regne Unit de la UE va portar a demanar una altra votació d’independència