Bolsonaro es llança a impugnar el resultat de les urnes al Brasil
▶ El president avala un informe del seu partit denunciant el mal funcionament de milers de màquines de votació electròniques
El Brasil estava abans-d’ahir de dol per la mort d’Erasmo Carlos, el pioner del rock en aquest país, als 81 anys. La vida i les realitzacions musicals del fundador de La Joven Guardia van acaparar les notícies, i aquesta és l’única explicació possible per la qual va passar a un segon pla la reaparició, a mitges, del president Jair Bolsonaro, en silenci absolut des de fa tres setmanes. Bolsonaro no va parlar, però va decidir acompanyar la decisió del seu partit, el Liberal, d’impugnar davant el Tribunal Suprem Electoral (TSE) part dels vots de les urnes electròniques utilitzades en la segona volta del 30 d’octubre que va concloure amb la victòria de Luiz Inácio Lula da Silva.
El capità retirat es va reunir al palau de l’Alvorada amb el líder d’aquesta formació, Valdemar da Costa Neto. Va ser un gest nou, si es té en compte el seu declarat ostracisme. Des de la seva derrota electoral, Bolsonaro havia tancat la porta de la residència presidencial als seus aliats més pròxims, a més de suspendre les seves activitats públiques.
El PL va fer seu el discurs del mandatari, previ a la contesa, i que va funcionar com a combustible de les protestes de la ultradreta quan es va proclamar el triomf de Lula.
Tot i que no ha presentat proves de frau, el PL afirma que més de 279.300 urnes electròniques utilitzades en el segon torn tenien «problemes crònics de funcionament irreparable». L’agrupació bolsonarista assegura a més que, en cas d’haver funcionat tot correctament, el president hauria sigut reelegit amb el 51,05% dels vots vàlids, contra el 48,95% del seu rival. Bolsonaro, en rigor, no va poder ser reelegit perquè va quedar 1,8 punts darrere del líder del Partit dels Treballadors (PT).
Alguns analistes afirmen que el PL s’ha ficat en un embolic perquè les urnes qüestionades també s’havien utilitzat durant la primera volta, quan la ultradreta es va garantir la seva condició de primera minoria al Congrés. Així ho va entendre també Alexandre de Moraes, el president del TSE, que va comminar el PL a presentar en 24 hores novament la seva sol·licitud perquè, aquesta vegada, inclogui els dos torns de la contesa.
D’acord amb el diari paulista Folha, Moraes «pretén assetjar» aquest partit. «Si insisteix en la tesi, estaria avalant una demanda que, en teoria, té el potencial de perjudicar les seves pròpies victòries electorals». Per a Jornal del Brasil, «Moraes ha reaccionat amb força davant un nou intent de cop d’Estat de Bolsonaro i els seus». I va afegir: «Bolsonaro, una espècie de Greta Garbo en pantalons del palau de l’Alvorada, ara viu reclòs, no assumeix la seva derrota davant Lula i diu –sense presentar proves–, que ell va ser el guanyador de les eleccions, i que l’expresident petista va quedar segon. Ridícul, si no fos criminal».
Sense suport
Després d’escoltar De Moraes, Costa Neto va dir que l’informe sobre el qual el PL va fonamentar la seva petició davant el TSE «no expressa l’opinió del Partit Liberal». Malgrat això, ha de ser analitzat pels experts d’aquest tribunal «per garantir i salvaguardar la integritat del procés electoral, així com enfortir la democràcia per enfortir el Brasil».
El president del Senat, Rodrigo Pacheco, es va desmarcar del PL i va qualificar d’«inqüestionable» el veredicte de l’escrutini del passat 30 d’octubre. Diferents especialistes van restar d’altra banda validesa al reclam del bolsonarisme. «Bolsonaro hauria de ser castigat com a litigant de mala fe. Prou d’irresponsabilitat, d’insults a les institucions i a la democràcia», va dir Gleisi Hoffmann, presidenta del PT. «L’elecció es va decidir en la votació i el Brasil necessita pau per construir un futur millor».
L’exabrupte del PL té lloc en moments d’obligat silenci de Lula, a qui diumenge passat van operar de la laringe per una lesió que li dificultava parlar. «Ja a casa després d’un petit procediment ahir. Tot resolt i bé. Bona setmana per a tothom», va dir en un tuit l’home que assumirà la presidència l’1 de gener.
■
De l’incompliment de promeses salarials i el fàstic pels confinaments van brollar ahir excepcionals protestes tumultuoses en un país, la Xina, que sublima l’estabilitat social. Tampoc l’escenari és vulgar: es tracta de la fàbrica més gran d’iPhone del món. Els vídeos filmats pels seus treballadors, ubics a les xarxes socials xineses durant la jornada, mostren durs enfrontaments de la plantilla amb pedres i pals contra policies i funcionaris anticovid en vestits blancs de protecció integral.
Algunes cares ensangonades donen la mesura de la ferocitat dels xocs. També ha abundat el vandalisme amb càmeres de vigilància, finestres i altre mobiliari urbà arrasat. «Ens han canviat els contractes per no pagar-nos els complements que ens van prometre. Ens tenen en quarantena però no ens donen menjar», denunciava un treballador.
El conflicte neix un mes enrere. Zhenzhou, la capital provincial de Henan, havia lidiat durant setmanes amb un brot i en va quedar afectada finalment la fàbrica. Pertany a la multinacional taiwanesa Foxconn, el subministrador més gran d’Apple, i és coneguda com a Ciutat iPhone: un campus elefantíac amb 200.000 treballadors atrafegats a treure els nous telèfons per a la temporada de Nadal. La detecció d’un grapat de casos va generar la comprensible fugida massiva dels que temien un confinament imminent.
■