El 40% dels barcelonins opten per una mútua privada
Màxim històric de les assegurances mèdiques, que creixen també en les classes baixes per la falta de recursos dels CAP, mentre que empitjora la satisfacció respecte a l’atenció primària.
Mentre que la sanitat pública, i en concret, l’atenció primària, es debilita progressivament per la falta de recursos, les mútues privades augmenten els últims anys a tot Catalunya. També ho han fet a Barcelona, com reflecteix l’Enquesta de salut el 2021. Així, per primera vegada, la doble cobertura sanitària dels barcelonins s’ha situat per sobre del 40% de la població: el 42,7% en dones i el 40,6% en homes. És el màxim històric.
Això mentre l’opinió dels ciutadans sobre l’atenció primària empitjora des del 2016, com també recull aquest estudi. Aquest treball, dut a terme per l’agència de salut pública de la ciutat, es va fer entre el febrer del 2021 i el febrer del 2022, en plena pandèmia i amb uns centres de salut que difícilment van poder dedicar-se a atendre altres malalties que no fossin la covid.
En totes els sectors socials
Aquest augment s’ha donat en totes les classes socials, excepte en la més acomodada. Gran part d’aquest sector social ja tenia una assegurança mèdica privada. Però ara les mútues també han crescut entre les més baixes, entre altres coses perquè l’increment de pòlisses del sector privat ha portat a una guerra entre companyies per oferir les més barates (moltes vegades en detriment de la qualitat). «Entre les classes altes, el percentatge de mútues és del 50%. En les més baixes, d’entre el 10% i el 30%. La doble cobertura creix, però continua sent sobretot en les classes altes», va assenyalar ahir la gerent de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (Aspb), Carme Borrell.
Aquesta xifra cal llegir-la al costat d’una altra: el descens de satisfacció respecte a l’atenció primària. L’opinió general continua sent bona, però ha minvat. Dels 10 indicadors que analitza l’enquesta sobre la primària, set van a pitjor i tres a millor. Tot i així, el 82% recomanaria el seu metge de capçalera.
«La primària necessita una injecció pressupostària. El 25% del pressupost de Salut hauria d’anar destinat a la primària [Catalunya hi destina el 16,7%, el 5% més que el 2019]», va remarcar la regidora de Salut, Envelliment i Cures, Gemma Tarafa. «Hem de garantir que el 100% dels barcelonins tinguin cita al CAP en menys de cinc dies i treballar perquè la tinguin a les 48 hores. I millorar la presencialitat», va afegir. Els pacients tenen dret a ser atesos pel seu metge de capçalera en 48 hores, període que poques vegades es compleix per la saturació i la pressió que viuen els centres de salut.
L’informe també recull una millora important quant a l’infradiagnòstic de malalties cròniques, fins al punt que en el cas del càncer la situació se situa en nivells similars als del 2019 i els diagnòstics van ser només el 0,2% inferiors en dones i l’1,5% en homes. Però el diagnòstic de les malalties cardiovasculars continua sent el 10,2% inferior en dones i el 8,2% en homes respecte als nivells prepandèmics.
Esperança de vida
En canvi, els diagnòstics posttrastorns d’ansietat s’han incrementat el 2,1% en dones i el 3,4% en homes respecte al 2019, amb un increment molt superior en la població de 15 a 24 anys que ha sigut del 46% en dones i del 25,2% en homes. Globalment, la salut mental dels barcelonins ha empitjorat.
Finalment, l’enquesta ha detectat una recuperació parcial de l’esperança de vida respecte al 2020. Era un factor molt llastat per la covid. Malgrat que continua per sota del 2019, les barcelonines tenen una esperança de vida de 87,6 anys, i els barcelonins, de 81,6. El biaix de gènere es redueix si es té en compte l’esperança de vida en bona salut: en el cas de les dones se situa en els 78,8 anys, i en el dels homes, en els 74,3 anys.
■
L’increment de pòlisses ha donat lloc a una guerra per oferir les més barates