Quan el referent és internet
«Se les ha de violar a totes» és un dels molts missatges a què els adolescents accedeixen avui, sense cap filtre, quan entren en determinades pàgines web o segueixen determinats ‘youtubers’. La misogínia ha trobat en el món digital un espai perfecte per expandir-se i retroalimentar-se.
«Se les ha de violar a totes». Aquesta és una frase que es va escriure, es va llegir i es va compartir en un grup de Facebook on era habitual retransmetre vídeos de violacions que acumulaven desenes de m’agrada. És tan sols un exemple de com el masclisme s’expandeix impunement a través del món digital, un refugi en què arrela la misogínia i a què els més joves tenen accés. En l’anonimat del ciberespai abunda la justificació de la violència contra les dones: xarxes en què es naturalitzen les violacions i es degrada les dones. «¿Ens preguntem per què creix el masclisme? Aquí tenim la resposta, a internet i la manosfera [neologisme que procedeix de l’anglès format per les paraules man, home, i sphere, esfera]», afirma Pau Crespo, sociòleg i director del Màster Universitari en Intervenció Interdisciplinària en Violència de Gènere de la Universitat Internacional de València (VIU).
Cada avenç dels drets de les dones ha sigut contestat. Va passar amb les sufragistes americanes. Als arxius històrics encara pesen les pancartes que mantenien, sense embuts, que les dones no estaven capacitades per exercir el dret al vot. Avui, aquesta onada contestatària continua més activa que mai i s’obre pas entre els joves. «Hi ha homes que tenen un fort rebuig de la construcció d’una societat igualitària i necessiten reafirmar el seu model de masculinitat masclista i misogin, el seu poder», afirma Crespo. «Això els passa des de senyors de 60 anys que han estat tota la vida visitant prostíbuls fins a adolescents de 15 enganxats als youtubers i streamers,i amb una educació sexual basada en el porno. I també hi ha algunes dones», afegeix.
Negacionisme
De fet, hi ha una generació de creadors de contingut que han construït el seu discurs i el seu model de negoci amb el combustible de la misogínia i el negacionisme de la violència masclista. Per exemple, el youtuber Roma Gallardo deia aquesta setmana, comentant l’anunci de l’Executiu amb motiu del 25-N, que «l’única violència de gènere és la que exerceix el Govern contra els homes pel simple fet de ser homes». Aquest mateix streamer s’ha fet un nom a la xarxa abundant en missatges del tipus «si el teu nòvio t’agredeix ho fa per motius personals, no perquè siguis dona». I no és cap excepció. Aquí teniu, si no, el Xokas, que aquest any també va encendre la metxa de la polèmica al dir que «tenia un amic que era un crac, lligava amb noies col·locades i borratxes». O totes les proclames del tipus de la que inicia aquesta peça.
Aquests discursos també coincideixen amb aquest fabulós refugi que brinda internet per a comentaris que ja no poden ferse en veu alta sense provocar reaccions. «La xarxa proporciona anonimat i alhora una capacitat més gran de connexió i difusió. És el seu espai de semiclandestinitat», diu Crespo. Els moviments socials, i també el feminisme, s’han beneficiat de la capacitat de connectivitat de les xarxes. No hi hauria hagut campanyes com el #Metoo, on les dones, en massa, van començar a explicar les violències que havien patit. «Ells fan el mateix: les xarxes els donen aquesta capacitat d’organització i, sobretot, de difusió d’aquests missatges», explica.
Això és el que forma la manosfera. «Es tracta d’un espai de continguts misògins que ataquen les dones i desmunten els avenços feministes amb falsedats», afirma el sociòleg. Es troben en centenars de fòrums. «Hi ha grups de Facebook que diuen com violar les dones i youtubers que en parlen. Molts fòrums s’activen, o augmenten, quan hi ha algun avenç o contestació feminista. Per exemple, ho vam veure amb el cas de La manada «, explica l’expert. Només cal recordar el youtuber que va dir sense embuts que es treia el preservatiu mentint a les dones amb qui es ficava al llit, fomentant la violència sexual. Crespo també esmenta un grup anomenat Proviolación o els vídeos d’agressions sexuals que es consumeixen com a material pornogràfic. «Per això després surt a les enquestes que els joves i adolescents són més intolerants. Estan socialitzant-se, i construint la seva identitat, en aquest espai molt més fosc que no veiem», insisteix.
«És cert que hi ha qui se n’aprofita: a Espanya està clar amb el cas de la ultradreta i Vox, que estan al darrere traient-ne rèdit i traslladant-lo fins al Congrés. Però no només. N’hi ha molts que no estan organitzats, però els seus missatges corren com la pólvora i s’expandeixen. Són molts més dels que ens pensem», diu el professor. Gairebé no hi ha estudis sobre la manosfera i es desconeix quants usuaris actius hi ha a Espanya. Una cosa que, comenta, caldria investigar.
■
Blogs, xarxes socials, ‘streamers’ i fòrums alimenten el negacionisme masclista entre els més joves