El Govern i ERC segellen la derogació de la sedició
▶ Sánchez manté la porta oberta a reformar el delicte de malversació malgrat els recels que genera en el PSOE
vant la societat espanyola», va dir Sánchez després de sortir eufòric de l’hemicicle. En total, 10 partits que representen 12 milions d’espanyols, va apuntar, van recolzar els Pressupostos, «a l’anteposar l’interès general a qualsevol altre interès».
Els comptes del 2023 tenen un sostre rècord de 198.000 milions d’euros i inclouen, entre altres mesures, la pujada de les pensions i els salaris del sector públic, l’ampliació de la gratuïtat dels trens de rodalies i l’augment de la despesa en sanitat i educació. Segons la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, 6 euros de cada 10 es dedicaran a despesa social, a fi d’«ajudar la societat espanyola a transitar un moment de dificultat provocat per la guerra» a Ucraïna, «especialment, per l’elevada inflació».
Companys de viatge
Sánchez va aprovar ahir els tercers Pressupostos consecutius, una cosa que ni ell hauria imaginat quan el seu Govern de coalició es va posar a caminar aquell gener del 2020 amb Pablo Iglesias de vicepresident per Unides Podem i una amalgama de socis al Congrés. El dirigent socialista va voler remarcar qui són els seus companys de viatge aquest últim any de legislatura i fins i tot se’n va anar del Congrés donant a entendre que no ha tancat la porta a reformar el delicte de malversació a través d’una esmena en la tramitació de la sedició. ERC va dir que la presentaria, una cosa que haurà de fer d’aquí a dues setmanes, pels terminis del procés que es va iniciar ahir.
L’esquerra trossejada
Alts càrrecs del PSOE consideren que amb el caire social dels comptes, els nous impostos sobre els grans bancs i energètiques i patrimoni a partir de tres milions d’euros i la reactivació de les lleis de vivenda i mordassa aconseguiran mobilitzar al seu electorat progressista per a les eleccions de maig. Més preocupació mostren per l’enfrontament entre Iglesias i la vicepresidenta Yolanda Díaz, presumpta successora de l’exlíder de Podem. Ella i els morats haurien de captar junts el votant de més a l’esquerra a qui no arriba el PSOE. Si aquest espai s’esqueixa en tres, l’esquerra perdria molts escons a nivell global.
Perquè totes les enquestes assenyalen que, després de les generals, previsiblement a finals del 2023, Sánchez tornarà a necessitar tots els seus socis per seguir a la Moncloa. I els necessita forts. Per això no escasseja en mims, tot i que posi amb safata al PP el seu argumentari. «No em resigno que el meu país estigui governat per coalicions de partits minoritaris radicals als quals els espanyols els importen un comí», es va queixar Alberto Núñez Feijóo des de Badajoz.
El cert és que malgrat els habituals missatges de les dretes que Espanya es trenca per les cessions als independentistes, el Govern de coalició s’ha guanyat una bona imatge a Brussel·les, sobretot pel seu paper en la crisi energètica, i ha atret múltiples inversors en els últims mesos (Maersk, Google, Cisco, Volkswagen, Intel...).
Sánchez se’n va anar del Congrés amb energia de sobres per encarar un 2023 que li regalarà, a més, la presidència de torn de la Unió Europea. Per ara, segueix amb la baraca.
■
El cap de l’Executiu va celebrar que 10 partits recolzessin els seus tercers Pressupostos
Sis mesos després que el Govern i la Generalitat reprenguessin les relacions, congelades arran del Catalangate, i que ERC enfilés com a objectiu rebaixar la pressió de la «repressió i la judicialització», l’Executiu i els republicans van segellar ahir el que s’erigirà com el fruit més gran (públic) de la taula de diàleg: la derogació del delicte de sedició. El Congrés, després d’un debat aspre (un més, aquesta vegada en absència del president del Govern), va admetre a tràmit la proposta de reforma del Codi Penal que van presentar les dues forces que formen el Govern, el PSOE i Unides Podem.
No és casual que l’admissió a tràmit es produís unes hores després que la mateixa Cambra baixa aprovés els Pressupostos Generals de l’Estat per al 2023, amb el suport d’Esquerra. Ni ho és que en el debat pressupostari, Pedro Sánchez, després d’una setmana de missatges confusos emesos tant per socialistes com republicans, reiterés la seva disponibilitat a ampliar aquesta reforma del Codi Penal per retocar el delicte de malversació. Aquestes són les negociacions de Schrödinger: són independents, però, alhora, indivisibles.
De fet, per a la reforma que pogués afectar la malversació, Sánchez va fer servir el mateix argumentari que fa 15 dies, a compte de la sedició. Així, va lligar aquesta hipotètica reforma de la malversació a un esforç per «homologar» les penes dels delictes a Espanya a les de les «principals democràcies europees». Amb tot, i sobre el final que pot tenir aquest debat sobre la malversació, va apuntar un enigmàtic
Segons la ministra María Jesús Montero, el 60% de la despesa es consagrarà a qüestions socials
«esperarem a la tramitació parlamentària».
«Al dictat de Junqueras»
La simultaneïtat en el debat al Congrés dels pressupostos i la reforma del Codi Penal va ser una de les armes que va utilitzar la portaveu del PP, Cuca Gamarra, en la seva diatriba contra el Govern. «Ens presenten aquesta mesura com si fos una disposició addicional als comptes de l’Estat. La sedició és només un problema per a qui incompleix la llei, que no són altres que els socis de Sánchez», va etzibar Gamarra, per a qui la derogació del delicte s’ha fet al dictat d’Oriol Junqueras i a mida dels colpistes».
Per a la popular, després d’assegurar que la tramitació elegida per a aquesta reforma del Codi Penal és un «ardit», va afegir que el PSOE «fa temps que va enterrar Montesquieu [per allò de la divisió de poders] i va desenterrar Maquiavel».
El líder d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, va advertir que la derogació de la sedició «no és una concessió a ERC, sinó a la democràcia. A la seva democràcia, perquè deixin de fer el ridícul a Europa». «No podem canviar el poder judicial espanyol. És un problema estructural d’aquest país. Només aspirem», amb aquesta reforma del Codi Penal, «a posarl’hi una mica més difícil al jutge fatxa de torn», va sentenciar.
Per part de Junts, Josep Pagès, va martellejar que l’independentisme no va cometre cap delicte la tardor del 2017. «És aquesta una supressió parcial que té com a contrapartida una criminalització brutal. No serem els tontos útils que avalin aquesta nova sedició», va asseverar. La CUP va explicar el seu no a la reforma pel presumpte perill que comporta per a les protestes civils de qualsevol tipus, tant secessionistes com de caràcter social, per la crisi.
■
BNG
Abstenció