El Congrés avala tres nous tributs per ingressar 10.000 milions en dos anys
▶ El PP vota en contra dels impostos sobre banca, energètiques i patrimonis
El Congrés va aprovar ahir els tres nous impostos temporals sobre bancs, energètiques i patrimonis amb què el Govern pretén recaptar uns 5.000 milions d’euros en cada un dels dos anys en què estaran vigents, el 2023 i el 2024 (10.000 milions en total). Els nous impostos sobre grans bancs i energètiques i sobre patrimonis a partir de tres milions d’euros han tirat endavant amb els vots del PSOE, Unides Podem, ERC, PNB, EH Bildu i alguns diputats del Grup Mixt, malgrat el rebuig del PP, Ciutadans, Vox i el PDECat.
Els grups parlamentaris que donen suport al Govern –el PSOE i Unides Podem– han impulsat la tramitació urgent d’aquesta proposició de llei amb l’objectiu que quedi definitivament aprovada abans del 31 de desembre i que els nous tributs puguin entrar en vigor l’1 de gener del 2023, sobre ingressos i patrimonis meritats el 2022. Després d’haver rebut el suport del ple del Congrés ahir, la proposició de llei passa al Senat per culminar la seva tramitació parlamentària.
El Govern ha justificat la conveniència d’aquests tres nous tributs en la necessitat d’obtenir recursos addicionals amb què finançar les mesures d’ajuda a les famílies i empreses més vulnerables davant l’actual crisi energètica i d’inflació. El text, en tot cas, deixa la porta oberta a avaluar a finals del 2024 la conveniència de convertir en permanents aquests gravàmens.
El portaveu socialista Pedro Casares justificat l’impost davant una dreta «que protegeix els interessos de la banca i les energètiques més que la pròpia banca i energètiques». Per part d’Unides Podem, Txema Guijarro va apuntar que els tributs tenen per objecte, entre altres punts, assegurar que «els que es beneficiïn d’una situació calamitosa ajudin i paguin». També va defensar que la proposició de llei és perfectament legal i va convidar l’oposició que «expliquin quin principi o precepte legal s’ha violat».
Anunci de recursos
El PP va votar en contra d’aquesta proposició de llei i el seu portaveu, Gabriel Elorriaga, va advertir que els nous impostos seran objecte de recursos davant els tribunals. «La major part d’ells seran anul·lats», va pronosticar. En particular, Elorriaga es va referir al caràcter contrari a la Constitució que segons el seu parer té el nou impost per a patrimonis a partir de tres milions d’euros, per haver sigut incorporada la seva regulació a través d’una esmena a la proposició de llei per crear els nous tributs sobre bancs i energètiques.
Els tres nous tributs aprovats són l’impost sobre la banca, que gravarà amb un 4,8% els ingressos per comissions i interessos nets cobrats per les entitats financeres de més mida; el de les energètiques, que estableix un gravamen de l’1,2% sobre les vendes de les empreses que tinguin una facturació superior a 1.000 milions d’euros, i el de patrimoni, que s’ha configurat com un tribut estatal que grava a partir de tres milions d’euros.
■