Les esquerdes del monolitisme al Tribunal Suprem
La dreta conservadora s’ha assegurat que el CGPJ no farà els nomenaments al Tribunal Constitucional abans del 44è aniversari de la Constitució el 6 de desembre.
«El que és clar és que el ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) d’aquest dijous ha fracassat a resoldre el nomenament dels magistrats del Tribunal Constitucional per al pròxim 44è aniversari de la Constitució el 6 de desembre», va assenyalar Álvaro Cuesta, un dels dos negociadors del sector progressista i vocal de la Comissió Permanent, a EL PERIÓDICO. «Malgrat assenyalar que el ple del 22 de desembre tornarà a abordar la qüestió, el sector conservador no ha donat cap garantia que per aquesta data estaran en condicions de tenir els candidats seleccionats per nomenar els magistrats del Tribunal Constitucional. No hi ha garanties que el CGPJ compleixi la seva funció», va afegir. Tanmateix, segons va remarcar el vocal, la dreta va fracassar al seu torn a «plasmar un pretès control de qualitat de l’activitat del Poder Legislatiu sobre la proposició de reforma del delicte de sedició».
En efecte: el sector conservador va perdre ahir la votació per aconseguir un comunicat públic de rebuig de la reforma projectada i l’anunci d’un pròxim informe sobre la matèria. Vocals com José María Macías, soci del bufet Cuatrecasas, aspiraven, segons fonts consultades, a donar aquest senyal als magistrats del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), que aquest dijous, 24, i divendres, 25, examinen a Luxemburg els recursos dels diputats europeus Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí contra el Parlament Europeu sobre la seva immunitat i el suplicatori cursat per Espanya per reactivar l’ordre europea de detenció i poder-los jutjar. Però el vot en blanc d’un dels vocals conservadors i magistrat de la Sala Tercera, Wenceslao Olea, i el canvi de grup del vocal Vicente Guilarte, van provocar la derrota, amb el consegüent vot particular que presentarà la vocal Nuria Abad i set adhesions. Olea va explicar que no tenia sentit emetre un informe que ni el Govern ni el Parlament han sol·licitat i que segurament seria retornat. Macías va intentar persuadir-lo. Sense èxit. Aquest fracàs polític s’ha unit a altres fets que prima facie perfilen una flexibilitat inèdita fins ara. La secció sisena de la Sala Tercera (del Contenciós Administratiu) va rebutjar la petició d’una mesura cautelaríssima del vocalmagistrat Olea el 19 d’octubre per anul·lar el nomenament de Rafael Mozo, del sector progressista, com a president en funcions del CGPJ, després de la dimissió de Carlos Lesmes; aquest dimecres. 23, va denegar la mesura cautelar que tenia la mateixa pretensió. Olea i José Luis de Bento, secretari general del CGPJ, van retirar, a continuació, els seus recursos. Aquestes fites han seguit la derrota de Lesmes, que va pretendre donar com un fet consumat la presidència del Suprem i el CGPJ per al president de la Sala Primera (Civil), Francisco Marín Castán.
El judici a la Mesa del Parlament
El 10 de novembre, la Sala Segona del Tribunal Suprem va anul·lar la sentència del TSJC que va condemnar els membres de la Mesa del Parlament (Anna Simó, Lluis María Corominas, Ramona Barrufet i Lluis Guinó) per delicte de desobediència en la tramitació d’iniciatives parlamentàries relacionades amb el procés independentista que va acabar amb el referèndum de l’1-O del 2017. El magistrat ponent, Leopoldo Puente Segura, és una de les últimes incorporacions a la Sala Segona. La sentència va considerar vulnerat el dret a un tribunal imparcial a causa que dos dels magistrats del TSJ català [el president Jesús María Barrientos i el magistrat Carlos Ramos] havien exterioritzat ja en interlocutòries prèvies una presa de postura explícita sobre qüestions que van constituir després objecte essencial del judici. Ves per on, els dos magistrats havien sigut apartats del tribunal del TSJC que el 5, 6 i 7 d’octubre va processar l’expresident del Parlament Roger Torrent i els membres independentistes de la Mesa per la tramitació de resolucions i la reprovació de la monarquia en la legislatura passada. Però la fiscalia va recórrer la sentència en cassació. A finals de maig, el ponent, Ángel Hurtado, del sector conservador, va proposar condemnar-la, però una majoria s’hi va pronunciar en contra.
■