La justícia de la UE ja aborda si Puigdemont té immunitat
▶ L’expresident al·lega que les euroordres del Suprem es podrien haver evitat si l’Eurocambra l’hagués defensat
El Parlament Europeu i l’Advocacia de l’Estat, en representació d’Espanya, van coincidir ahir a reclamar al Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) que rebutgi el recurs de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont contra la carta que el desembre del 2019 el llavors president del Parlament Europeu, David Sassoli, ja mort, va enviar a la diputada Diana Riba i 37 diputats més que reclamaven que es concedís empara al polític català davant les euroordres cursades en contra seu pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena.
El representant de la Cambra va ser taxatiu: no es pot impugnar una carta que només indicava que la petició d’empara només la podia fer l’afectat i no era cap dels que el 10 d’octubre del 2019, quatre dies abans que es tornessin a reactivar les euroordres en contra seu per sedició, després de conèixer-se la sentència del procés, firmaven la que formulava la petició. En comptes d’acudir al TGUE (primera instància del Tribunal de Justícia de la Unió, TJUE), es podia haver sol·licitat un aclariment, va assenyalar el lletrat Görlitz.
En defensa de la seva demanda, l’advocat de l’expresident, Gonzalo Boye, va al·legar que la reclamació espanyola contra el seu client no està encara en la fase de judici oral, el que feia obligatori cursar un suplicatori per poder cursar una euroordre en contra seu. Va afegir que les al·legacions del Regne d’Espanya no coincideixen amb les resolucions dictades pel Tribunal Suprem i el Constitucional espanyol, perquè aquestes «diuen el que diuen i no el que pretén» l’Advocacia de l’Estat.
La representant d’Espanya, Andrea Gavela, ho va negar de forma contundent i va assegurar que les interlocutòries i sentències aportades són accessibles en la pàgina web del Poder Judicial espanyol, però anonimitzades per protecció de dades, cosa que impedeix la seva tergiversació. Va afegir que cap Cambra pot demanar a un tribunal que paralitzi una investigació, per la separació de poders, i que el suplicatori no és necessari una vegada dictat el processament, segons la legislació espanyola, que el preveu per iniciarlo, no quan està conclòs.
Al procés va ocórrer abans de l’adquisició de la condició d’europarlamentaris dels fugits, «cosa que el fa innecessari» per cursar una euroordre, va afegir en resposta al punt en el qual més va xocar amb Boye, que afirma que això només ocorre quan ja s’ha obert judici oral.
El tribunal dubta
Malgrat que la vista d’ahir es creia superada per la que se celebrarà avui, que abordarà la immunitat pròpiament dita, la presidenta de la Sala Sisena, Anna Marcoulli, va voler aclarir els dubtes que li havien sorgit al sentir les al·legacions de les parts. I el torn de preguntes dels magistrats va superar en durada els informes de les parts.
La presidenta va centrar primer les seves preguntes en el Parlament Europeu. Es va interessar per la immunitat dels parlamentaris i, en concret, dels diputats i senadors espanyols. A continuació li va arribar el torn a Boye, que va defensar el seu recurs explicant que la carta va tenir efectes jurídics, perquè si Sassoli l’hagués tramitat i enviat a la comissió jurídica, Llarena no hauria pogut cursar les euroordres.
Segons Boye, Sassoli tenia l’obligació de comunicar-la i no de rebutjar-la. La presidenta del tribunal li va preguntar si creia que si s’hagués tramitat s’hauria paralitzat el procediment que se seguia a Espanya contra els que van fugir quan van ser citats pels tribunals. L’advocat va afirmar que, en cas d’haver-ho fet, no s’hauria detingut Puigdemont a Sardenya.
■
L’Advocacia de l’Estat argumenta que Llarena sí que podia reclamar-lo per jutjar-lo a Espanya