El límit al gas obre un nou cisma a la UE i congela el paquet energètic
▶ La presidència txeca convoca una altra reunió extraordinària el 13 de desembre, dos dies abans de la cimera de líders, per mirar de tancar un acord polític sobre el conjunt de mesures
El mecanisme corrector del preu del gas proposat aquesta setmana per la Comissió Europea ha generat un nou cisma entre els Vint-iset. La iniciativa, examinada ahir pels ministres d’Energia en una nova reunió extraordinària, va ser rebuda amb escepticisme total per un nombrós grup de països, inclosos Espanya, França, Itàlia i Grècia, que la van titllar d’irrealista, insuficient i impossible d’activar, fins al punt que van unir forces per aparcar al calaix els dos reglaments sobre els quals havien de tancar un «acord polític» –les compres conjuntes de gas i l’acceleració de permisos d’energies renovables– fins que no hi hagi avenços sobre tot el paquet i un pla per topar el gas més «equilibrat».
«L’entendre del conjunt de la sala va ser que era raonable esperar a tenir un consens sobre el tercer text i oferir una visió equilibrada», va resumir després de la reunió la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, que va recordar que quan hi ha 15 països que demanen una proposta com la del límit al gas mereix tenir-se en compte. «Una vegada que acabem la discussió sobre el preu màxim del gas i el mecanisme sigui adoptat, només llavors podrem tornar als altres actes legislatius que eren avui a l’agenda», va explicar la ministra polonesa Anna Moskwa. «No estem obrint el xampany encara però hem posat l’ampolla al frigorífic», va dir esperançat el ministre txec i president de torn del Consell, Jozef Síkela, que es va veure obligat a convocar una altra reunió extraordinària, que serà la cinquena des que la República Txeca va assumir la presidència al juliol.
La nova cita, per intentar tancar un acord polític sobre els tres reglaments alhora, serà el 13 de desembre, dos dies abans de l’última reunió de caps d’Estat i de govern de la UE de l’any prevista el 15 i 16 de desembre. ¿Quin mètode seguirà fins aleshores la presidència per desencallar una negociació que sembla encaminada al fracàs? «Negociarem dur, prendrem la iniciativa, ens escoltarem mútuament», va explicar Síkela, que va admetre que el debat sobre el límit al gas –els altres dos elements ja estan tancats– va ser «extremadament complicat», «llarg» i «tècnic».
Un nou intent
«Crec que podem arribar a un consens el dia 13. És important que, malgrat els diferents punts de vista i posicions, prioritza la convicció que hem de respondre estant a l’altura de les circumstàncies. Estic convençuda que tothom intentarà que arribem amb un text net per poder recolzar-lo i que sigui adoptat al més aviat possible», va afegir Ribera. Espanya ha liderat l’oposició al mecanisme corrector de Brussel·les que, segons la proposta, només s’activaria si el preu del gas al mercat de futurs del TTF, el mercat holandès de referència en el qual es realitzen el 80% de les transaccions europees, supera durant dues setmanes seguides els 275 euros per megawatt hora. I si la diferència respecte al preu del gas natural liquat (GNL) als mercats internacionals supera els 58 euros.
Dues condicions pensades, segons el parer de Ribera, per «no ser aplicades», ja que és un «mecanisme d’ultraseguretat per a un procés ultraescandalós de pujada de preus». De fet, els requisits no haurien permès activar aquesta xarxa de seguretat ni a l’agost, quan els preus van marcar nivells rècord i van arribar als 350 euros per megawatt hora. Un fet que ha encès nombroses delegacions. «Les condicions que s’imposen fan improbable o gairebé impossible que s’activi. No és el que hem demanat els 16 països que volem un límit al gas», va dir la maltesa Miriam Dalli. «No és una solució que pugui funcionar a la pràctica», va afegir la belga Tinne van der Strateten.
«Millor una referència dinàmica»
I el mateix el grec Konstantinos Skrekas, que va denunciar que no hi ha raó perquè Europa pagui el preu de gas més car del món i que el raonable és una forquilla màxima d’entre 150 i 200 euros». «La meva impressió és que hi ha un ampli consens en què és millor una referència dinàmica que s’adeqüi a l’evolució del preu en altres mercats en lloc d’un límit fix» que podria generar un «incentiu a l’alça del preu», va explicar Ribera, que va avançar que el futur del mecanisme ibèric, que expira al maig i que permet desacoblar el preu del gas utilitzat per a electricitat, dependrà de com sigui la situació l’any vinent.
En tot cas, no només als països que reclamen des de fa mesos un límit al preu del gas els ha disgustat el pla de l’Executiu comunitari defensat per la comissària Kadri Simson en la reunió. «La meva feina és comodar les posicions d’uns i d’altres i trobar una solució entre tots», es va justificar la comissària. Tot i així, els que no volen un mecanisme corrector, com Holanda, tampoc ho veuen amb bons ulls perquè temen que posi en risc la seguretat del subministrament. Un argument esgrimit també per altres països del nord d’Europa.
■
Espanya, França, Itàlia, Grècia i altres països van titllar la proposta d’irrealista i impossible d’activar
LA CAMPANYA MILITAR (75)