Espanya ja acumula vuit mesos en situació de sequera
Després del tercer any hidrològic més sec de la sèrie històrica, els embassaments es troben al 32,9% de la seva capacitat, gairebé 20 punts per sota de la mitjana.
Un territori està en sequera meteorològica quan s’hi produeix una escassetat generalitzada de precipitacions. Sota aquests paràmetres, gran part d’Espanya no ha aconseguit sortir d’aquest escenari des de finals de l’hivern passat, fa ja vuit mesos. Les pluges dels últims dies han millorat la situació, però molt poc. Segons l’últim informe sobre sequera i escassetat publicat pel Ministeri de Transició Ecològica, «des del mes d’abril tots els mesos tenen valors globals [de precipitacions] inferiors als mitjans de la sèrie històrica». Tot en el marc d’un any hidrològic, període que va de l’1 d’octubre al 30 de setembre, que ha sigut el tercer menys plujós de la sèrie històrica, que es va començar a elaborar l’any 1961.
Els embassaments continuen en una situació precària. El document setmanal sobre reserves hídriques del departament que dirigeix Teresa Ribera, publicat dimarts, reflecteix que es troben a un 32,9% de la seva capacitat, amb 18.444 hectòmetres cúbics emmagatzemats. En la mateixa setmana de l’any passat, comptaven amb 21.929 hectòmetres cúbics. Però la tendència descendent d’aquest recurs s’observa millor quan s’amplia el marc temporal. La mitjana de l’última dècada en aquestes mateixes dates és de 28.393 hectòmetres cúbics, un 50,6% de la seva capacitat. És a dir, gairebé 20 punts més que ara.
Alerta a gairebé tot Catalunya
L’escenari resulta especialment delicat al sud i al nord-oest del país. El 80% de la població catalana, que resideix en 514 municipis, inclosa Barcelona i la seva àrea metropolitana, es troba en situació d’alerta. A partir d’avui, el Govern aplicarà a totes aquestes localitats mesures per reduir el consum d’aigua. Entre d’altres, restringir en un 25% el reg agrícola, així com l’ompliment de piscines i el rentat de cotxes, sense talls en el proveïment. Segons el Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya (COEAC), podria ser la sequera extrema més gran a la comunitat autònoma des de la que va tenir lloc el 2008, quan es van esgotar les reserves del sistema Ter-Llobregat i va
El 44% dels aqüífers, que donen aigua al 30% de la població, estan en mal estat
caldre portar aigua a Barcelona a través de barcos cisterna.
La situació no és més encoratjadora al sud peninsular, on les conques estan encara pitjor que les de Catalunya. A la del Guadiana, el nivell de l’aigua està al 23%; a la del Guadalquivir, al 18,6%.
La relació entre el canvi climàtic i l’augment de les temperatures resulta ja, tret de per a alguns, cada vegada menys, indubtable. Més complicat resulta afirmar, de moment, que l’escalfament sigui al darrere de la baixada de les precipitacions. Tot i així, el sisè informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) va concloure l’estiu de l’any passat que la influència humana era darrere dels fenòmens meteorològics extrems viscuts durant els últims anys: onades de calor més freqüents i intenses i sequeres globals, amb Espanya entre els territoris més afectats.
I després hi ha els aqüífers. Segons l’informe Sos Aqüífers, elaborat per l’oenagé Greenpeace i presentat el mes passat, el 44% de les masses d’aigua subterrània del país, de les quals es proveeix el 30% de la població, es troba en mal estat. En el 27% s’extreu més aigua de la que és capaç de restituir l’aqüífer, i en el 30%, a causa dels nitrats, plaguicides i metalls, s’ha arribat a un nivell de contaminació «per sobre dels màxims per a la salut humana».
■