Richarlison s’apunta el mèrit de salvar la victòria del Brasil

El davanter centre la va encertar en les dues úniques pilotes decents que li van caure a l’àrea en un partit que Sèrbia va orientar cap al cos a cos. Neymar es va retirar lesionat al turmell.

Al tancament de la primera jornada de grups, el Brasil podia inscriure’s en el pilot de les brillants Anglaterra, França i Espanya, per ordre cronològic, o en la comunitat de les espantoses, compost només per l’Argentina i Alemanya, i va quedar a mig camí, entre les seleccions que van vèncer així així, anodines, juntament amb Holanda i Bèlgica, per exemple, que es van apuntar el triomf, que ja és molt, sembla, en aquest Mundial.

Va salvar els tres punts en un duel complicat contra Sèrbia, que requeria persistència a falta de perícia, que va demanar serietat si amb la fantasia no n’hi havia prou, que no n’hi va haver. Richarlison va encarnar aquestes dues virtuts, tan útils i valuoses com el virtuosisme per anotar-se els mèrits. Atent a un rebuig del meta serbi, va aplanar el camí del triomf que després va asfaltar amb un bonic gol a la mitja volta.

La victòria va caure pel seu propi pes, sense que fos una conseqüència d’un pla de partit que va començar amb Neymar sortint d’interior esquerre en el dibuix de la pissarra, i que Tite va haver de corregir per avançar-lo als voltants de l’àrea, allà on fa mal, com es va veure a l’acció del primer gol groc. Lluny del rectangle es perd en el seu afany de col·leccionar faltes rebudes. Va liderar aquest rànquing abans de retirar-se lesionat (i plorant) al seu feble turmell dret. Vinícius les buscava però no les hi concedien. Les passades que havia de fer Neymar van sortir de Thiago Silva i Lucas Paquetá. Una cosa antinatural.

Sense velocitat de pilota

La velocitat de la bola no va ser ni de bon tros meteòrica per desarmar Sèrbia, sinó al contrari, com si el partit s’estigués jugant sota una nit sufocant que necessités l’aire condicionat. En absolut.

Paquetá era el més lúcid mentre que Casemiro es dedicava a allò que

BRASIL: Alisson (6); Danilo (5), Thiago Silva (6), Marquinhos (6), Alex Sandro (7); Paquetá (7), Casemiro (5), Neymar (6); Raphinha (4), Richarlison (8), Vinícius (4). Tècnic: Tite (5). Canvis: Paquetá (m. 75); per Vinícius

(m. 75); per Richarlison (m. 79); per Neymar (m. 79); per Raphinha (m. 87).

SÈRBIA: V. Milinkovic-Savic (5); Zivkovic (6), Milenkovic (5), Veljkovic (5), Pavlovic (4), Mladenovic (6); Tadic (6), Lukic (5), Gudelj (6); Mitrovic (5), S. Milinkovic-Savic (5). Tècnic: Dragan Stojkovic (4). Canvis: Ilic (5) per Gudelj (m. 57); Radonjic (4) per Zivkovic (m. 57); Lazovic (5) per Lukic (m. 66); Vlahovic (5) per Mladenovic (m. 66); Maksimovic (s. q.) per Mitrovic (m. 83).

GOLS: 1-0 (m. 62), Richarlison; 2-0 (m. 73), Richarlison.

ÀRBITRE: Alireza Faghani (6), iranià.

TARGETES: Pavlovic, Gudelj.

sap i a allò que està relegat en aquesta selecció d’artistes: el guardià que protegeix la finca. Hi havia més segurates a la de Sèrbia. Neymar va tenir llibertat per moure’s per on va voler i quan es va acostar a l’àrea de veritat el va assaltar Gudelj per tombar-lo.

De totes les favorites, el Brasil era la que tenia l’estrena més complicada, contra Sèrbia, que va ser primera del seu grup en la fase classificatòria. No l’esperava, a més, un rival amable ni polit en les formes. El contacte en el cos a cos va incomodar els brasilers, que van anar cobrantse faltes tot i que mai van poder arribar a un ritme de joc constant.

I la pilota amb prou feines arribava a l’àrea. De Richarlison, el nou, no n’hi va haver cap notícia fins que li van caure dues pilotes decents. Infructuosos els tres davanters fins que va despertar l’ariet del Tottenham, bon alumne de Harry Kane, Alex Sandro havia sigut l’autor de la millor rematada amb un xut llunyà que va anar a parar al pal. Neymar va estar a punt de marcar un gol directe de córner abans de dispersar-se amb les seves batalletes.

El gol va moure Sèrbia, més que el joc, perquè el pla de protegir el resultat va saltar pels aires amb el primer gol. A l’hora d’apel·lar a l’enginy, l’onze balcànic es va mirar al mirall i va quedar horroritzat: no té gens de futbol.

■

Cristiano Ronaldo va afegir una altra escarapel·la a la seva infinita col·lecció. De penal polèmic va aconseguir convertir-se a Doha en el primer futbolista de la història que marca en cinc Mundials diferents, des d’Alemanya 2006 fins a Qatar 2022. A falta d’equip, trencat el seu amor amb el Manchester United, el portuguès de 37 anys segueix devorant rècords amb la voracitat acostumada.

Amb tot, la veritable estrella del partit va ser Bruno Fernandes, que va il·luminar el seu equip quan pitjor ho passava i va construir dos gols en tres minuts que van treure Portugal de l’embolic en què s’havia ficat. Durant una llarga i interminable hora de partit, Ghana es va limitar a mantenir una línia de cinc centrecampistes i tres defensors per tapar les lentes i previsibles circulacions de Portugal.

Era una Portugal sense ambició, que repetia com una autòmat els mecanismes amb què estava fracassant en el partit quan va arribar un contacte molt lleu sobre Cristiano Ronaldo i penal que el mateix futbolista va transformar. El conjunt africà va empatar ràpid abans que aparegués Fernandes per sentenciar el partit. Ghana es va quedar amb l’honor de ser l’única selecció africana que per ara ha marcat gols.

■