«Ell ens mira des de dalt i ens acompanya aquí a Qatar»
Aquest divendres es compleix el segon aniversari de la mort del ‘Pelusa’, que rebrà homenatges a Doha per part dels milers d’argentins que s’han desplaçat fins al Mundial. L’afició ‘albiceleste’ és la més nombrosa, amb molta diferència, en el campionat.
Entre Buenos Aires i Doha hi ha una distància d’uns 13.300 quilòmetres, pràcticament mig planeta. De les 32 seleccions presents en el Mundial, Equador, Costa Rica i Mèxic són els països que tenen les seves capitals més lluny de Qatar. Però als carrers qatarians no hi ha cap afició més nombrosa que l’albiceleste. Per totes les cantonades apareixen samarretes amb el 10 de Leo Messi, però rivalitza amb algú a qui mai podrà vèncer: Diego Armando Maradona.
Aquest divendres es compleixen dos anys de la mort del Pelusa, un succés que va commocionar el país el 25 de novembre del 2020. Tot i que va ser anunciada mil vegades, la notícia va impactar molt en una Argentina on Maradona fa temps que va depassar la categoria de déu. Si s’ha d’ubicar en el temps aquesta transmutació, sens dubte va ser en el Mundial del 1986, el segon que va guanyar l’albiceleste.
Ara l’Argentina busca el seu tercer Mundial i en certa manera es continua agafant a la certesa més gran de la seva història futbolística. «Ell continua present perquè està en el nostre accent, en la nostra memòria, fins i tot a les estacions del metro que vaig veure a Qatar. Si em puc posar una mica místic, crec que ell ens mira des de dalt, ens acompanya i la seva presència ens omple en aquest Mundial», relata, a punt de plorar, Pablo, un aficionat de Buenos Aires camí de l’estadi Lusail, en el qual l’Argentina va jugar (i va perdre) el seu primer partit contra l’Aràbia Saudita.
Maradona està tan present que fins i tot la federació argentina, l’AFA, ha impulsat el Maradona Fan Fest, ubicada a l’aeroport internacional de Qatar, ja que la joia de l’exposició és l’avió Tango D10S. «Tot el que es faci en honor a Diego serà poc. Mai ningú ens ha fet tan feliços. La seva força ajudarà Messi i els altres a remuntar i emportarse la copa de l’Argentina. No en tenim cap dubte, ¿oi, Diego?», diu l’endemà de la derrota contra els saudites una noia de Rosario anomenada Martina, adreçant-se al seu fill de 10 anys, que s’anomena així en honor al mite.
David no és argentí, sinó colombià. Però com si ho fos. Porta una samarreta del Nàpols en els temps de Maradona i s’emociona a les portes de l’estadi Lusail: «El dia que va morir vaig plorar i em vaig adonar que l’última vegada que havia plorat havia sigut per la mort de la meva àvia. Així era l’amor que em feia sentir Maradona. Ser avui aquí és una reivindicació a aquest sentiment».
«Maradona és déu»
Joaquín tampoc és capaç de reprimir l’emoció al recordar Maradona. De Buenos Aires, youtuber de 26 anys, no el va veure jugar, però porta una samarreta de l’Argentina en la qual l’escut de l’AFA ha sigut substituït per una silueta del déu. «El sentia com un amic, com un germà. Tenia alguna cosa, una rebel·lia argentina que m’emocionava. Quan van dir que havia mort vaig pensar que era mentida. L’havien matat tantes vegades... ».
Un personatge, no obstant, amb incomptables ombres (denúncies de violència de gènere, abús de drogues i alcohol, companyies gens recomanables...) de les quals gairebé cap argentí, i menys amb l’efemèride tan a prop, vol parlar. «Che, ¿pero qué decís? Maradona és déu. ¡I déu és perfecte, no té cap tara!». Doncs això. Potser un altre dia.
■
La federació argentina impulsa el Maradona Fan Fest a l’aeroport de Qatar