Revilla veu Joaquín com a president del Govern
Si la setmana passada el principiant Joaquín (Antena-3 TV) es reunia amb algunes criatures de la faràndula televisiva perquè li ensenyessin com es fa una bona entrevista –i va acabar en calçotets–, ahir va anar a Cantàbria perquè Miguel Ángel Revilla li expliqués el secret per ser un bon polític.
El president de Cantàbria no li va explicar que per ser molt popular i molt conegut el que busca tot polític és que el fecin sortir contínuament a la tele –¡que et vegin, que et vegin!–, fent el que sigui perquè l’imprescindible és sortir. Això no l’hi va dir Revilla. En canvi li va inculcar que el bon polític ha de trepitjar el territori per comprendre les vicissituds de la ciutadania. I el va portar a una granja de vaques perquè veiés que els grangers les passen magres perquè els paguen el litre de llet a un preu ridícul. Naturalment Revilla va aprofitar per desgranar una altra vegada el seu rosari d’anècdotes, totes conegudes, com la gana que va passar com a convidat al casament del llavors príncep Felip.
Però, encara que es repeteixi, hi afegeix sempre arpegis de la seva pròpia collita, i ens entreté malgrat que ens sabem de memòria la partitura. El més interessant d’aquesta trobada és que Revilla, després d’analitzar Joaquín, va arribar a la conclusió que seria un extraordinari polític. Li deia: «Hoy los políticos, por lo general, sólo defenderán sus cosas o las de su grupito. España les importa un pito». I després d’aquest rodolí, que no discutiré, Revilla mirava a càmera i ens deia: «Joaquín és ara mateix la persona més estimada del país. És un símbol [...] ¡És tot humanitat!». I va acabar, ple d’admiració, que Joaquín seria un president del Govern magnífic. Home, tot és possible. El famós davanter centre George Weah va ser elegit president de la República de Libèria el 2018, i continua en el càrrec encara.
Hi va haver un moment, molt significatiu: precisament quan va ser Joaquín qui li va preguntar a Revilla si li agradaria ser president del Govern. Revilla va contestar: «Doncs és clar, és clar que sí», i va afegir amb nostàlgia: «¡Si tingués 30 anys!». O sigui que potser Revilla, ara als 80, veu en Joaquín la remota possibilitat que li hauria pogut passar a si mateix. No sembla, però, que el futbolista vulgui fer el salt a la política. A l’arribar a casa la seva família va decidir: ‘política ¿sí o no?’. Només va votar sí la seva filla petita. Fins i tot va votar no el mateix Joaquín.
■