Puigdemont al·lega que el final de la sedició busca extradir-lo
▶ L’expresident denuncia una «persecució política» i el Parlament Europeu considera que és diputat «probablement de forma il·legal»
La defensa de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, que exerceix l’advocat Gonzalo Boye, no va necessitar ni mitja hora de vista davant el Tribunal General de Justícia de la Unió Europea (TGUE) per portar a col·lació la derogació del delicte de sedició en la qual treballa el Congrés dels Diputats però, en comptes de per afirmar que l’exoneraria del delicte pel qual és reclamat per Espanya, per situar-se en el paper de víctima d’una «persecució política».
Va assegurar que amb aquesta reforma legislativa el Govern central busca aconseguir amb més facilitat la seva entrega a Espanya, segons afirma que va manifestar el president Pedro Sánchez quan va anunciar la reforma pactada amb ERC i altres membres de l’Executiu central, com el ministre de Cultura, Miquel Iceta. Això malgrat que magistrats del Suprem consideren que amb la reforma l’expresident quedarà alliberat de la principal acusació que formula Espanya en contra seu, amb independència de l’efecte que pugui tenir en la de malversació que també se li atribueix.
Boye, que va deixar caure que tant ell com els seus clients i el seu entorn havien sigut espiats amb Pegasus, va insistir que la concessió de la immunitat que li confereix l’escó europeu li és imprescindible per no veure vulnerats els seus drets com a representant d’una minoria nacional; d’aquí ve la seva demanda contra la Cambra per haver autoritzat el suplicatori del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena.
De forma oberta i correcta
El representant en cap del Parlament Europeu, Norbert Lorenz, va ser molt dur amb la reclamació de l’expresident i va respondre a l’afirmació de Boye sobre que havia rebut un tracte «vexatori» per part de la Cambra, dient que aquesta s’havia comportat de forma «molt oberta i correcta» amb ell, perquè se li va permetre adquirir l’escó i amb aquest la immunitat d’una forma «probablement il·legal», com «hem vist per una sentència del Tribunal General», va afegir sense donar-ne més detalls, com que no compta amb la credencial espanyola per no haver jurat la Constitució a l’haver de fer-ho a Espanya, on seria detingut. L’explicació no va passar inadvertida a Boye, que la va reprendre per criticar que la Cambra sembla ara disposada a revisar l’estatus de Puigdemont.
Va afegir que els fets pels quals se’l reclama són anteriors a la seva elecció, que no es va produir fins al 2019. Per això amb el criteri general del Parlament a la mà es va haver de concedir el suplicatori, perquè la immunitat s’ha d’interpretar de forma restrictiva per no paralitzar l’activitat dels tribunals nacionals.
A continuació es va ocupar de negar els arguments de l’expresident sobre pèrdua d’imparcialitat dels que van tramitar el suplicatori, que després va aprovar el ple del Parlament. Lorenz va assenyalar que no aconsegueix veure-la, perquè el ponent dels expedients oberts per resoldre el suplicatori és un diputat búlgar, i Vox, un partit espanyol. Va afegir que la seva participació en un acte del partit d’ultradreta en el qual es va cridar «Puigdemont a la presó» va ser anterior a la seva elecció com a eurodiputat.
Lorenz va recordar que el president de la comissió d’assumptes jurídics (Juri), Adrián Vázquez, és de Ciutadans, tampoc de Vox, i va emmarcar en la llibertat d’expressió les declaracions que tots dos poguessin haver fet.
També va negar que el Parlament Europeu pugui discutir quin tribunal reclama a una persona, perquè això suposaria qüestionar el criteri dels jutges dels estats membres, extrem que va ser negat per Boye amb l’exemple de Silvio Berlusconi, malgrat que la legislació italiana sobre immunitat parlamentària no coincideix amb l’espanyola, com li va fer veure la presidenta del tribunal, la xipriota Anna Marcoulli, que també va recordar que els requisits d’imparcialitat dels polítics no són iguals que els dels jutges.
Per la seva banda, la representació d’Espanya, exercida per l’advocada de l’Estat en cap davant la UE, Andrea Gavela, va ratificar el sistema garantista espanyol pel qual es va deixar en suspens el procediment de Puigdemont i de la resta de fugits després del seu processament, fins que estiguin a disposició de la justícia espanyola.
■
La Cambra nega persecució política perquè se’l reclama per fets del 2017 i va ser elegit diputat europeu el 2019