El junquerisme és rancor
No hi haurà reforma del delicte de malversació. La rebaixa de penes per l’efecte retroactiu de la llei del només sí és sí ha escarmentat el Govern. Que passés el mateix amb l’excarceració en allau de corruptes seria un cop tan fort que deixaria Pedro Sánchez electoralment mort. Al votant socialista li agrada entre poc i gens que s’elimini la sedició, però igual que amb els indults, pensa en els avantatges de tirar endavant els Pressupostos, els tercers d’una legislatura per la qual molts no donaven ni un duro i que, en canvi, ofereix un balanç bastant positiu enmig d’enormes dificultats (pandèmia, guerra, inflació, etc.). El problema el té ara ERC, sobretot Oriol Junqueras, que ja es veia de candidat a la Generalitat en les pròximes autonòmiques, ja que amb la doble reforma del Codi Penal (sedició i malversació) aconseguia pràcticament l’amnistia i la fi de la seva inhabilitació. Per posar pressió, la setmana passada, en una entrevista a EL PERIÓDICO va advertir el PSC que per aixecar-los el seu veto havien de recolzar la reforma de la malversació. A Salvador Illa no el devia impressionar gaire, ja que després de les paraules confuses de Félix Bolaños, ministre de la Presidència, va ser el primer dirigent socialista a assenyalar la seva incomoditat amb la pretensió d’ERC.
Pere Aragonès necessita aprovar Pressupostos per legitimar el seu feble Govern, que només compta amb el suport de 33 diputats. I ho necessita més que abans, ja que Junqueras ja no el desplaçarà com a candidat d’ERC. Aragonès també aspira que la legislatura arribi fins al final. Però la realitat és que els comptes catalans ja estan fora de termini perquè entrin en vigor l’1 de gener del 2023. Veurem què passa en els pròxims dies. Junts és molt poc probable que els doni suport i el PSC exigeix una negociació formal. Tot i que fa mesos que té la mà estesa, no pot malvendre el seu vot sense quedar desdibuixat com a alternativa. Els interessos d’Aragonès i d’Illa coincideixen en el temps. Podrien entendre’s, però s’ha de veure si Junqueras ho permet. El junquerisme no és amor, sinó rancor.
■
les primàries (se celebraran més endavant) per a les eleccions generals mentre duri el seu mandat. Així, la part orgànica queda totalment diferenciada de la política. Aquest consens, com a mínim, ajorna la veritable guerra soterrada: els nous lideratges del partit, que s’abordaran de cara al mes de gener.
Hi ha altres lectures: Inés Arrimadas guanya oxigen i temps davant un bon nombre de dirigents que insistia que aquesta executiva podia ser el seu final al capdavant de la formació. Al llarg de la setmana, la tensió interna va anar creixent pensant en el conclave d’ahir. I, hores abans que comencés, diferents membres del partit asseguraven que la discussió del model organitzatiu era el preludi del veritable debat: el lideratge d’Arrimadas.
■