Economia sospesa que el Defensor del Client Financer estigui a Madrid
▶ La recent norma per descentralitzar ens públics no s’aplica a aquest projecte per revolucionar el sistema de reclamacions, però la decisió dependrà del tràmit parlamentari
El Ministeri d’Economia s’inclina ara com ara per ubicar a Madrid la seu central de la nova Autoritat Administrativa de Defensa del Client Financer, aprovada dimarts pel Consell de Ministres. La decisió final, amb tot, no està presa i dependrà del tràmit parlamentari del projecte de llei de creació del nou organisme, amb el qual el Govern central pretén revolucionar l’actual sistema públic de resolució de les reclamacions a bancs, companyies d’assegurances i firmes d’inversió.
Amb l’objectiu de descentralitzar l’Administració General de l’Estat, el Consell de Ministres va adoptar el febrer passat un acord per fomentar que les comunitats autònomes, diputacions i ajuntaments puguin postular-se a allotjar les seus de les entitats del sector públic estatal de nova creació. De fet, ja estan oberts els processos per escollir on s’ubicaran les seus de les noves Agència Espanyola de Supervisió d’Intel·ligència Artificial i Agència Espacial Espanyola.
Aquest procediment, però, no és d’aplicació per a la nova autoritat financera. «Aquesta institució està, en principi, fora d’aquest procés. Se’n va iniciar la tramitació abans que s’aprovés el decret de designació de seus. En qualsevol cas, això es confirmarà o es concretarà quan es creï l’autoritat», explica el secretari d’Estat d’Economia, Gonzalo García Andrés, a aquest diari. Així, el reial decret del març passat que va fixar el procediment per triar les seus ja preveia que no seria d’aplicació per a «aquelles entitats la creació de les quals hagués sigut autoritzada o prevista per una norma de rang legal» prèvia.
El Defensor del Client Financer assumirà les reclamacions que fins ara gestionen el Banc d’Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions, tots ubicats a Madrid, i aspira a captar part dels 250 empleats que el Govern central calcula que necessitarà dels actuals serveis de reclamacions dels tres supervisors sectorials. Les dues primeres d’aquestes institucions, precisament, han mostrat reticències a la nova Autoritat i tenen dubtes que els seus funcionaris vulguin incorporar-se al nou organisme. Economia, però, no creu que hi hagi d’haver
dificultats. «No hi haurà cap problema per reclutar els professionals que, lògicament, en part vindran dels supervisors», afirma García Andrés.
El número dos de la vicepresidenta Nadia Calviño, d’altra banda, nega qualsevol preocupació perquè els tribunals puguin qüestionar la nova autoritat, malgrat que els bancs consideren «inconstitucional» alguns dels aspectes centrals, com va avançar aquest diari. «Hem considerat a fons els precedents en altres sectors i les opinions dels diferents òrgans experts. Crec que l’informe del Consell d’Estat ha confirmat que tota la feina que s’ha fet en aquests aspectes que s’havien suscitat és sòlida i, per tant, confiem que el projecte és sòlid des del punt de vista jurídic i que permetrà que l’autoritat es creï i es posi a funcionar ràpidament», argumenta.
Canvis al Parlament
Precisament, el Govern ha aprovat el projecte de llei sense rebre el dictamen del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), una cosa que la llei l’habilita a fer quan l’òrgan de govern dels jutges no ha emès el seu informe en els terminis previstos. El CGPJ en principi no té previst sotmetre l’assumpte al ple fins almenys al desembre i el ministeri està obert a fer canvis en el tràmit parlamentari quan el rebi. «Llegirem amb molta atenció l’informe del CGPJ i, si hi hagués elements que poguessin millorarlo, intentaríem que els grups ho consideressin», afirma el secretari d’Estat. García Andrés, així mateix, va explicar per què Economia no ha atès la petició del Consell Econòmic i Social (CES), òrgan consultiu del Govern en matèria socioeconòmica i laboral, que els dictàmens de l’autoritat siguin vinculants per a qualsevol quantitat reclamada, i no només fins a 20.000 euros: «La gran majoria de les reclamacions són inferiors a aquest import i ens semblava que era un bon equilibri». El ministeri també ha desatès la petició del CES d’eliminar la multa de fins a 500 euros per als clients que presentin reiteradament durant sis mesos reclamacions manifestament infundades i inadmeses. «És molt important, en vista de la possibilitat que hi hagi un cert ús estratègic de les reclamacions, que hi hagi responsabilitat per part dels clients que reclamen. Probablement després veurem a la pràctica que no serà rellevant en l’activitat de l’autoritat», va afegir.
■
El ministeri descarta eliminar les sancions per denúncies reiterades