¿I els dipòsits, què?
Això dels dipòsits bancaris em recorda aquell efecte coet-ploma denunciat fa anys en el mercat dels carburants. Quan el petroli puja, això es trasllada ràpidament al preu que paga l’usuari de la gasolina. No, en canvi, quan baixa.
És el que passa amb la remuneració (si es pot anomenar així) de l’estalvi en el banc des que a l’abril l’euríbor, la principal referència per a les hipoteques variables, va sortir del terreny negatiu i s’ha disparat d’una manera mai vista abans en un termini tan curt. Enrere queden sis anys d’interessos negatius i d’enginyar-se-les amb comissions i altres mesures (fins i tot fusions) per tirar endavant, amb un euríbor que avui se situa en una mitjana que s’acosta al 3% i préstecs amb TAE del 2,36% en les hipoteques (al gener era l’1,54%) i del 8,09% en els crèdits al consum al setembre. D’aquí ve el pacte per alleujar la càrrega als clients vulnerables, avui, però a costa de més interessos en el futur.
En canvi, els comptes a la vista rendien una mitjana del 0,02% al setembre. A terminis de fins a un any, el 0,016%, el 0,59% fins a dos anys; i el 0,98% a més de dos anys. Per als saldos vius, a la vista és el 0,02%; fins a dos anys, el 0,05%, i més de dos anys, el 0,30%. La inflació, per la seva banda, està en el 7,3% (va arribar al 10,8% al juliol). Els interessos també han pujat, però a menys velocitat. És veritat que són actius que no tenen el risc de, per exemple, les accions, però els afecta un altre que no és menor: la inflació, que erosiona el valor dels diners.
Deia l’altre dia un banquer que la banca podrà tornar a oferir remuneracions interessants a l’estalvi, per primera vegada des del 2016. El cert és que ja podrien ferho, com ha passat en un altre països europeus i reclama fins i tot el Banc Central Europeu (BCE). Però volen esprémer aquesta etapa en què el diferencial entre el que cobren per deixar els diners i l’interès que paguen per custodiar-los és gran. Els resultats del sector fins al tercer trimestre reflecteixen una gran millora que volen esgotar, però ¿no és hora ja de més pujades per a l’estalvi?
■