La presidència de la Cambra hauria d’haver sigut més contundent amb Vox
Diuen que, el 1931, el diputat José Ortega y Gasset va etzibar davant d’un grup de col·legues baladrers que estaven armant sarau a l’hemicicle: «Hi ha, sobretot, una cosa que no podem venir a fer aquí: ni el pallasso, ni el tenor, ni el senglar». També circula per allà l’anècdota que va protagonitzar el líder dretà José María Gil-Robles el 1934, mentre pronunciava un discurs al faristol, quan algun polític, amb la intenció de remarcar el seu senyoritisme i allunyament del poble, li va deixar anar des de l’escó: «Vostè és dels que porten encara calçotets de seda» (segons algunes versions, el crit va sortir del coll del socialista Indalecio Prieto; hi ha embolic sobre la paternitat de l’assumpte). En qualsevol cas, l’al·ludit no va estalviar sornegueria per replicar: «No sabia que la dona de sa senyoria fos tan indiscreta».
En temps més recents, Alfonso Guerra, amb el seu ullal recargolat, de mossegada quevedesca, va encolomar als parlamentaris alguns epítets memorables: «tafur del Mississipí» (Adolfo Suárez), «escurçó amb cataractes» (Tierno Galván), «llémena amb ulleres» (Jorge Verstrynge), «Carles II disfressat de Mariquita Pérez» (Soledad Becerril) o «la monja alferes» (Loyola de Palacio). Tenia mala bava i un afilat enginy per posar malnoms, com passa a les comunitats petites, a les oficines i als pobles.
Olga Merino és periodista i escriptora
El Congrés dels Diputats mai ha sigut el refectori d’un convent de clausura. Tampoc es pretén; la millor oratòria s’aplana si no va acompanyada d’un pessic de sosa càustica. Però Vox ha traspassat un límit intolerable després que la parlamentària Carla Toscano digués a la ministra d’Igualtat «llibertadora de violadors» i li etzibés: «L’únic mèrit que té vostè és haver estudiat en profunditat Pablo Iglesias». Lleig, denigrant, joc brut masclista, especialment trist en boca d’una dona. Una altra cosa són els seus errors polítics.
Ignoro què estipula en concret el reglament de la Cambra per a un cas de violència verbal, però crec que Alfonso Rodríguez Gómez de Celis, vicepresident primer de la Mesa del Congrés, hauria d’haver actuat amb més contundència. ¿Era possible l’expulsió de la sala?
PREMEDITACIÓ
La diputada Toscano no va tenir un sobreescalfament; portava escrita la seva sarbatana verinosa. I lluny de retractar-se, enviava després petonets als seus companys de grup. Això de Vox és una estratègia premeditada, sobretot després de la punxada a les eleccions andaluses. Pretén convertir el Parlament en un lloc de bronca i escopinada. Diem taverna busca-raons, però a les tavernes hi sol regnar més la concòrdia que el cop de puny. Aspiren a corcar la política, a dinamitar-la. Allà hi nia l’arrel del feixisme.
■