Enciclopedista del XX... i del XXI
Hans Magnus Enzensberger L’assagista i poeta va morir a Munic als 93 anys. Amb ell desapareix una llum a Europa, una consciència del món.
Vestit de blanc, amb ratlles diluïdes en el seu vestit de cavaller i de poeta, va acudir el 2011 a ser testimoni del món. Va ser anys enrere en l’esperança cubana, que es va anar diluint com el Titanic, i aquesta va ser la seva metàfora quan va passar el temps i es va adonar que aquells clavells eren falsificats. Va ser un nen i un adolescent en la guerra mundial que va tenir el seu país, Alemanya, com l’arrel d’un desastre del qual va escriure moltes vegades, sobretot en un dels seus últims llibres, Un puñado de anécdotas.
Però aquella vegada, el 2011, Hans Magnus Enzensberger, que acaba de morir a Munic, on vivia, als 93 anys, venia a la capital d’Espanya per observar què era aquell testimoni juvenil que es va dir 15-M. Aquell maig espanyol li va cridar l’atenció per la joventut i pel foc que representava: Europa, picada per la crisi econòmica, Espanya, en perill de regressió política, significava per a ell una cerimònia confusa de vidres trencats. Els joves, pensava, tenien les paraules, havien de significar una esperança en un continent que, finalment, coneixia una revolució.
Que aquesta revolució es fes a Espanya era important per a ell, perquè va ser, a principis dels 80, el que va venir com a testimoni europeu, entre altres, a veure què dimonis passava amb els vidres trencats que havien deixat la Guerra Civil, la dictadura i la postguerra. Va fer aquesta investigació en una sèrie d’articles que va escriure per a El País,
i mai va deixar d’interessar-se per aquest país. No ho feia només perquè al darrere de la nostra història estigués una maleïda aliança amb el nazisme alemany i amb el feixisme italià, l’empremta del qual continua tan present en la penosa impressió que ofereixen els ultradretans al Parlament. Ho feia perquè era un europeu, i aquesta pertinença a Europa li va provocar la idea de recolzar que mai es trenqués aquesta esperança continental.
Així que aquest viatge a conèixer de prop el 15-M no era només una excursió d’algú que davant el paisatge de la història tingués únicament curiositat intel·lectual. Era un europeu compromès amb el que era aquest continent que va tenir alguna vegada, i per molt temps, empremtes horribles de la maldat. Es va preocupar per altres bàndols hispànics, perquè a l’horror que li va produir la trista derivació de Cuba es va afegir, més endavant, el desastre nicaragüenc, que també va desaprofitar una revolució.
Minuciositat d’orfebre
Vivia en un carrer sense sortida de Munic, en una casa neta, nítida; la seva cuina era també la seva biblioteca. Tot i que fumés com si no hi hagués resposta dels pulmons, a casa seva només feia olor de llibres. A la prestatgeria més llarga estaven tots els d’Humboldt (més de 40, no els vaig comptar), que ell havia editat per a Suhrkampf, la seva editorial, amb minuciositat d’orfebre. Era un clàssic, però era també un cavaller modern, interessat per tot el que ocorregués al cel, en les impremtes i a la terra.
Enzensberger era un ésser humà extraordinari, lleuger d’equipatge sempre, lleuger com l’aire com a poeta, essencial com un intel·lectual del seu temps, en què no cabien bromes sinó compromís. Tot i així, Enzensberger va escriure llibres molt acerats, plens d’humor. El gener del 2022, fa res, va aparèixer a El País, on aquest periodista treballava encara, una ressenya que vaig fer d’uns d’aquests llibres que tenien navalla dins. Un puñado de anécdotas (publicat com gairebé tots els seus per Anagrama), deia un mateix al frontis d’aquesta recensió, «s’hauria de llegir amb campanetes, a les llibreries i els suplements, perquè el lector sàpiga que perdre-se’l seria una mica com un fracàs personal».
Aquest volum breu i apressant ressenyava com va ser aquell nen veient desplegar-se davant seu l’arrel d’un mal, el nazisme, que no només va acabar amb Alemanya, sinó que va contaminar un país com el nostre. Ell escrivia aquesta autobiografia amb el rigor de la història i amb el distanciament (brechtià) de la tercera persona.
El dia que va venir a Madrid, una altra vegada, a veure quins vidres es refeien a la Puerta del Sol del 15-M, tornava a ser un europeu conscient que l’avenir hauria d’estar en mans dels joves revolucionaris, tot i que s’equivoquessin. Anys després, el 2018, el vaig veure una altra vegada a casa seva. Li vaig preguntar com estava Alemanya. «Més o menys tranquil·la. Hi ha una dreta populista com a tot arreu, com a França i a Escandinàvia. No em preocupa en absolut perquè no guanyaran. Són personatges no fiables que lluiten entre ells». A aquella edat, prop de 90 anys, em va dir, ja no tornaria a Espanya ni enlloc. «Ja no volaré més. No tinc ganes de ser als aeroports, els odio, et revisen per tot arreu, et treuen la roba, les sabates, ¡no ho accepto!».
Després que sortís a Espanya Un puñado de anécdotas li vaig escriure explicant-li que no es podia entendre el món, el de la pandèmia i el foc final d’una època d’Europa, quan començaven les guerres una altra vegada. Em va dir que ja no tenia ganes ni salut de continuar intervenint en el que passava. I va morir ahir, una llum a Europa, una consciència del món, un enciclopedista del segle XX ... i del XXI.
■
Predomini de cel poc ennuvolat amb algun interval ennuvolat al Pirineu a la tarda. Temperatures mínimes en descens; màximes en ascens al Pirineu, en descens a l'interior. Vent moderat amb intervals de vent fort del nord-oest a l'Empordà. A la resta el vent bufarà fluix variable.
Barcelona
Cel clar durant gran part de la jornada excepte per l'aparició de boires matinals al litoral. Temperatures mínimes en lleuger descens; màximes sense canvis o en lleuger descens. El vent bufarà de component sud-oest amb intensitat fluixa.