El risc de recaigudes amenaça els joves pacients de salut mental
«Després de deixar l’hospital de dia, queden semiabandonats», afirmen els metges d’aquests centres sanitaris, que paren el primer cop. «Família, escola i serveis assistencials no tenen recursos per ajudar a mantenir els joves», alerta l’Hospital Clínic de
Les urgències i unitats psiquiàtriques dels hospitals han experimentat una allau de pacients a causa de l’empitjorament de la salut mental que ha provocat la pandèmia. Els joves són un dels col·lectius més afectats. L’hospital de dia de nens i adolescents de l’Hospital Clínic de Barcelona atén fonamentalment menors, d’entre 8 i 17 anys, amb trastorns mentals greus (psicosi, depressió), trastorns de la conducta alimentària (TCA) i trastorns de l’espectre autista. L’augment descomunal de TCA es va produir sobretot durant la pandèmia; ara el creixement s’ha estabilitzat. Però hi ha una cosa que preocupa especialment els especialistes: la falta de continuïtat de les cures de la salut mental d’aquests menors quan els donen l’alta. Els hospitals paren el primer cop, ja que contenen els casos més aguts. Però, ¿què passa un cop surten al carrer?
«El que més em preocupa és la disponibilitat i la capacitat de suport del sistema de suport immediat dels menors. Els nens que són aquí tenen un tractament molt intensiu que els dona l’estructura que necessiten. Quan reben l’alta, la xarxa comunitària –família, condicions de vida, escola i serveis socials–, que han d’ajudar a mantenir-los en el seu entorn, sovint no té els recursos per fer-ho. Moltes famílies senzillament no poden, i el sistema de protecció social no sempre va al ritme que necessitem», apunta Astrid Morer, del Servei de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil del Clínic. Segons Morer, aquesta unitat tracta les «crisis agudes» i intenta que el menor es «reincorpori» a la seva vida comunitària. Però, malgrat els esforços que s’estan fent, sovint ens falta atenció a la diversitat. Trobem a faltar una xarxa social que faciliti la transició per a la readaptació en la societat», explica aquesta psiquiatra.
L’hospital de dia del Clínic va augmentar de 20 a 30 les places per a usuàries (majoritàriament són nenes) amb TCA un cop va esclatar la covid-19. Ara mateix estan cobertes unes 25. La Conselleria de Salut «ha invertit» en programes de salut mental comunitaris (per exemple, va contractar més psicòlegs per als CAP) que comencen a funcionar «ara». La tensió continua existint, però està «més repartida» entre els dispositius assistencials, diu Morer. Tanmateix, continuen faltant «més xarxa comunitària» i «més professionals formats en salut mental de la infància i l’adolescència». Les urgències de l’hospital són un «bon observatori» on veure els punts febles del sistema. Tampoc és una mancança de les escoles («ja prou càrrega de treball tenen els professors»), sinó que es tracta de «desinstitucionalitzar» la salut mental.
«Tot el treball que es pugui fer fora de l’entorn hospitalari, millor», diu Bujalance. A més, un dels riscos al sortir de l’atenció especialitzada i no trobar suport fora és acabar reingressant un altre cop en un hospital. «En el dia a dia veiem pacients a qui els donen l’alta i queden abandonades. Tot i
92,5 89,7 88,8 87,9 87,4 80,9 73,4 71,5