Art per allunyar robatoris i droga
L’Ajuntament de Barcelona s’obre a estudiar un suggeriment dels veïns de la plaça de la Vila de Madrid i valora programar activitats culturals que posin límit a la delinqüència i la misèria en aquest espai de Ciutat Vella.
Algú ha agafat una bicicleta i l’ha llançat a la fossa de la plaça de la Vila de Madrid, entre les tombes romanes de la Barcelona primigènia. És mitja tarda i l’arribada de la Guàrdia Urbana, advertida de l’incident, dispersa els que solen apoltronar-se sempre als mateixos bancs. «N’hi ha uns que se solen asseure allà a beure alcohol i que la van fer bona el cap de setmana passat. Van acorralar una veïna per robar-li, però va aconseguir refugiar-se al pàrquing. Un altre dia, just aquí davant, un home li va prendre el mòbil a una comercial, però va veure que un vigilant de seguretat se n’havia adonat. Va fer la volta i l’hi va tornar. També n’hi ha que venen droga, però la policia mai els troba res a sobre. Quan els alerten, la llencen a les tombes. Aquest estiu, l’amagaven entre els matolls. La treien quan els venien a comprar», detalla un comerciant sobre el que veu sense moure’s del negoci.
Veïns del nord del Gòtic alerten de la inseguretat, l’incivisme i la misèria que sovintegen a l’esplanada que s’obre a mig camí entre la Rambla i el Portal de l’Àngel. Reclamen a l’Ajuntament de Barcelona que en mitigui els símptomes. Els establerts a la plaça donen compte que són més d’un: gent sense llar continua buscant empara als jardins i el subsol, on al setembre s’alineava un assortiment ampli de matalassos per dormir al ras; un grup de ferrovellers ronda per un extrem de la planícia, i garbellen la quincalla; els que més atemoreixen trafiquen sense gairebé dissimulació, segons els consultats, que els acusen de tornar-hi amb agressivitat.
«A la nit, n’hi ha que van molt pirats i hi ha hagut robatoris i agressions. També tenen reaccions venjatives. A un comerç li van trencar els vidres per negarse a deixar-los carregar el mòbil. Si no passa diàriament, és dia sí i dia no que la policia ha de venir», assegura Carlos de Mingo, resident a la zona. «S’han apoderat de la plaça com si fos casa seva. Ja era una zona delictiva per antonomàsia, però han començat a passar massa coses en poc temps. La degradació ve derivada de la inacció», critica Mikel Uriondo, president de la Xarxa Veïnal Gòtic. L’organització veïnal s’ha reunit amb el regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, i responsables del districte per demanar solucions urgents. Prega que la vigilància policial es reforci i que inclogui patrullatges nocturns regulars. Més nou resulta que apressi també a consolidar una programació cultural estable a l’aire lliure, que reprengui el terreny de la plaça que alguns residents ja s’han acostumat a esquivar.
Oferta artística
«Es tracta de crear espais d’art i cultura, perquè els veïns freqüentin zones tancades de la plaça i fer vida de barri», postula Uriondo. L’entitat planteja que l’oferta artística d’institucions instal·lades als voltants, com l’Ateneu Barcelonès i l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, es faci a peu de carrer. En la mateixa línia,
«La degradació ve derivada de la inacció», critica el president de la Xarxa Veïnal Gòtic
suggereixen que l’esplanada s’adapti per allotjar exposicions, conferències, projeccions i actuacions musicals. La finalitat última és que les escenes que els veïns titllen de degradants deixin de ser habituals.
«He vist baralles i nois fumant crac davant dels nens. Com a Netflix, es pot veure a qualsevol hora», diu un altre testimoni amb ironia. La Guàrdia Urbana s’hi ha personat últimament per desmantellar les pertinences d’alguns acampats i desallotjar-los. «Els equips de neteja no s’atrevien a entrar-hi sols. No fa gaire s’hi van portar matalassos, cadires, taules... Tot un pícnic», sintetitza un botiguer.
L’ajuntament respon que veu «amb bons ulls» que s’organitzin activitats per ocupar la plaça de la Vila de Madrid, si bé afegeix que té pendent entrar en concrecions. «S’ha de veure què és possible i què no», assenyalen en el govern municipal. «Hi pot haver altres idees vàlides. L’essencial és que ara no podem disfrutar d’una plaça que hauria de ser de tots», adverteix Uriondo. Així mateix, la Xarxa Veïnal Gòtic advoca per aixecar barreres en els accessos al jaciment de la plaça i contractar un guàrdia que vigili el tram.
Danys col·laterals
«S’ha d’obrir la porta del carrer de Francesc Pujols. Fins i tot estant tancada, hi ha persones que es colen. Com que ningú passa, defequen i deixen allà les seves coses», detalla Uriondo. De Mingo pronostica que «si s’obren portes, es fan exposicions i la gent hi entra, es recuperarà un espai que ara no té utilitat per als veïns».
L’entitat també emplaça a eixamplar el parc infantil situat a la plaça. «Moltes famílies del barri han deixat de venir perquè no se senten segures. Podrien ampliarse els jocs i muntar-s’hi un rocòdrom per acabar amb alguns amagatalls. Vindrien més pares i nens i seria un condicionant perquè no s’hi produeixi incivisme», creu De Mingo. De les dissorts de la plaça se’n desprenen danys col·laterals, també per al comerç. «La clientela ve amb desconfiança», admeten en un establiment del lloc. L’amo d’un altre negoci pinta un panorama descoratjador. «Hi ha clients que em diuen que, si continua així, no vindran més. Hi va haver un parell de dies que em vaig plantejar tancar».
El descoratjament ha contribuït a transfigurar el veïnat. Alhora que alguns s’han mudat, hi han aterrat joves estrangers, atrets per Barcelona i capaços de costejar uns lloguers prohibitius per a molts dels residents de tota la vida. «A la meva escala es paguen 1.300 euros per un pis de 40 metres quadrats. Anem quedant menys veïns fixos», observa De Mingo. «Conec cinc o sis propietaris que han venut el pis o l’han llogat l’últim any. Cada vegada se’n va més gent», afirma Uriondo.
■