L’‘àngel venjador’ entra a la botiga de Santa Eulàlia
La selecta botiga de roba del passeig de Gràcia va acollir una interessant xerrada sobre ‘La balada de María Tifoidea’, reeditada per Vegueta.
Santa Eulàlia, l’emblemàtica botiga de passeig de Gràcia per on ha desfilat sempre una clientela adinerada a la recerca de peces i objectes de luxe, va acollir dijous passat la presentació de La balada de María Tifoidea (Vegueta). El llibre del suís Jürg Federspiel (1931-2007), amb traducció de José Aníbal Campos, va atraure un selecte públic interessat en aquesta interessant novel·la inspirada en la història real de Mary Mallon, migrant irlandesa que va sembrar la mort allà on va passar entre finals del segle XIX i principis del XX. No és que fos una assassina, la Mary era senzillament portadora asimptomàtica del bacil del tifus. Sense saber-ho va portar la malaltia a Nova York i a totes les cases on va treballar com a cuinera i a altres persones amb qui es va relacionar.
Publicat per primera vegada el 1982 i reeditat per Vegueta, La balada de María Tifoidea és un llibre profètic que es llegeix amb altres ulls després del cataclisme provocat per la covid. Eva Moll de Alba, directora de Vegueta, va convidar Carolina Gálvez, doctora i investigadora, i Eloy Fernández Porta, escriptor i assagista, per aprofundir en els diferents aspectes que fan de La balada de
María Tifoidea un llibre tan singular com atractiu.
«La novel·la té una mica de Justine o les dissorts de la virtut, del Marquès de Sade, ja que també adverteix que no es pot ser bo en un món ple d’arribistes i malvats», va apuntar Fernández. Com a cuinera, Mary Mallon treballa en algunes de les millors cases de Nova York, Boston i Filadèlfia. «Té un punt de vista privilegiat sobre el funcionament del sistema i del poder», va declarar Fernández. «És una veritable topografia de llocs de luxe i riquesa on també veiem opressió i explotació de gènere i de classe». Federspiel retrata un sistema que abusa del feble i se n’aprofita. Mary Mallon, una jove emigrant i treballadora es converteix sense voler-ho en «àngel venjador», va destacar. «Els qui l’exploten o se n’aprofiten acaben trobant el càstig que es mereixen».
Drames d’ahir i avui
Migracions, abús infantil, prostitució, desigualtat i neoesclavisme global es combinen en una narració que alterna la mirada científica dels qui intenten lluitar contra el tifus i el retrat social d’un país puixant quant a progrés científic, econòmic i industrial, però podrit en el pla ètic i social. «És una història realista, crua i extrema en alguns passatges», va destacar l’editora Eva Moll. Un segle després, ¿quant ha canviat la societat?, va preguntar. No tant com pensem malgrat els avenços científics i socials. «La medicina –segons l’opinió de Carolina Gálvez– ha evolucionat però l’estigmatització que experimenta la Mary és una cosa que també hem vist arran de la pandèmia, quan ha sortit el nostre instint animal de protecció. Per exemple, ¿quants s'aparten quan escolten tossir algú que podria transmetre la covid?».
■