Esbroncades a l’himne, llàgrimes i eufòria de l’Iran

La selecció iraniana va cantar baixet l’himne del seu país mentre les grades xiulaven. Després, l’alegria va esclatar amb el triomf sobre Gal·les.

S’esperava amb expectació la posada en escena de l’Iran en el seu segon duel al Mundial. La majoria dels jugadors sí que van cantar l’himne nacional en els moments previs al partit, després que el seu silenci en el primer partit s’interpretés com un suport velat a les protestes desencadenades després de la mort de la jove Mahsa Amini. També es van sentir xiulets des de la grada i es van veure escenes de llàgrimes esquinçades entre els aficionats iranians. L’eufòria arribaria després gràcies a l’èpica victòria davant Gal·les (0-2) gestada amb dos gols a l’últim moment.

La selecció de futbol havia sigut tradicionalment un element d’unitat per als iranians, però en les últimes setmanes s’ha vist embolicada en tota mena de polèmiques. Ha rebut crítiques pels suposats gestos dels jugadors tant a favor com en contra del règim. Possiblement, el gran triomf d’ahir reconciliï tots els sectors de la societat entorn de l’equip.

El 14 de novembre l’equip va posar amb el president, Ebrahim Raisi,

cosa que es va entendre com un alineament cap al Govern en un moment en què milers de persones han sortit al carrer per protestar per la mort d’Amini, detinguda per portar malament el vel, i reclamar avenços socials. Dilluns, tanmateix, els jugadors van evitar cantar l’himne, cosa que es va interpretar com un gest de crítica. La televisió estatal iraniana va interrompre l’emissió per evitar mostrar-ho, tenint en compte que fins i tot el líder suprem, l’aiatol·là Ali Khamenei, ha advertit públicament tots esportistes que «no faltin al respecte» al país. Dijous, a més, les forces de seguretat van detenir el futbolista Ghafouri a l’Iran per promoure missatges contraris als interessos de la República Islàmica.

Bale, desaparegut

Apunts