«‘Allons enfants’...»
La figura del mediador serà clau en el conflicte francès
És així com comença La Marsellesa, himne de la República francesa des de la revolució de 1789 i que s’ha convertit en un cant universal a la llibertat.
Aquestes paraules poden ser interpretades de dues maneres, la primera és la més coneguda, com una crida a la lluita, i la segona seria amb un to benèvol, gairebé de reprimenda.
La violència s’ha desencadenat últimament als carrers de les ciutats franceses, aprofitant unes manifestacions amb el motiu principal de la reforma de les pensions.
Potser els nostres veïns podrien prendre com a exemple la reforma de les pensions al nostre país, que ha sigut portada a terme amb una exitosa concertació entre els agents socials i els partits polítics, i que ha aconseguit una envejable pau social.
La societat francesa, els països de la Unió Europea, així com el Regne Unit, els mitjans de comunicació del qual han ressaltat l’anul·lació de la visita protocol·lària del rei Carles III, miren i analitzen els esdeveniments, i en particular l’escalada de violència, amb summa preocupació.
Les amenaces de paralització de la vida econòmica i la fractura social del país apressen a trobar una solució.
El fenomen dels Armilles Grogues, l’abillament dels quals evocava el revolucionari gorro frigi, continua sent rellevant en l’actualitat. Com a resposta, el Govern va organitzar el Gran Debat Nacional, una iniciativa sense precedents que, lamentablement, no va tenir continuïtat a la pràctica.
Per sortir d’aquesta situació tensa que perjudica la imatge internacional de França podrien existir dues alternatives que s’han debatut amb un grup de residents a Barcelona. La primera seria un canvi de primer ministre per portar a terme una negociació amb els convocants de les manifestacions. La segona alternativa seria nomenar un mediador que actuï com a pont entre el Govern i els organitzadors de les protestes.
És fonamental que totes les parts avalin aquest nomenament i que s’aconsegueixi una treva en les manifestacions de carrer. El pretext de la violència desapareixeria i, amb l’ajuda del mediador i de totes les parts implicades, s’haurien de buscar vies de comunicació amb les organitzacions responsables d’aquesta violència, que es caracteritzen per la seva naturalesa líquida.
La figura del mediador serà clau en el procés d’apaivagar la situació. Es podrien proposar dos candidats per a això.
El primer és Édouard Philippe, que va ser primer ministre durant el primer mandat presidencial, que és pròxim al poder i que havia deixat el càrrec amb un alt nivell de popularitat que ha anat disminuint, en part, per falta d’exposició mediàtica.
La segona candidata proposada és Ségolène Royal, una política amb llarga trajectòria des de posicions més progressistes, que va ser ministra en diversos governs i candidata a la presidència de la República.
La dificultat de la tasca fa que, en cas d’èxit, el mediador podria aspirar a ser candidat a l’elecció a la presidència de la República prevista per al 2026.
No obstant, aquestes eleccions podrien avançarse si l’actual president deixés el càrrec després de la celebració dels Jocs Olímpics de París el 2024, jocs que necessiten una situació social més apaivagada.
En l’època turbulenta que viu França es requereix, més que mai, interpretar l’himne revolucionari de les dues maners que assenyalàvem a l’inici.
■