Catalunya demana fons extres per a dessalinitzadores i potabilitzadores
▶ La Generalitat i l’ACA insisteixen que arribaran més restriccions al setembre si al maig no plou prou
El missatge es repeteix una setmana i una altra perquè vagi calant: «Si a l’abril i el maig no plou, estarem abocats a més restriccions al setembre». Ahir van posar veu a aquesta advertència la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, i el director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Samuel Reyes. En les seves explicacions, van detallar el final de l’operació especial al pantà de Sau, com ja va avançar EL PERIÓDICO, i van reconèixer que han demanat inversions econòmiques extres al Govern central per afrontar les despeses que suposen les noves dessalinitzadores o l’ampliació de la potabilitzadora.
«Seria oportú rebre fons per finançar una part dels 900 milions d’euros que invertim en infraestructures per lluitar contra la sequera», va afirmar Reyes. En concret, es refereix principalment a projectes que resoldrien les dificultats de proveïment a la província de Barcelona.
Entre els projectes prioritaris es troben la construcció d’una nova potabilitzadora al Besòs (pressupostada en 260 milions), les obres de millora de la potabilitzadora del Besòs i del Llobregat (200 milions més), la construcció d’una nova dessalinitzadora al riu Foix a Cubelles (150 milions), l’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera, a Blanes (250 milions), i el pla de regeneració d’aigua (120 milions).
Els costos energètics d’aquests processos de sanejament i proveïment són elevats. Per aquesta raó el Govern demana ajuda, per fer front a aquestes despeses que considera «urgents». Amb totes aquestes infraestructures, asseguren des de l’ACA, els cabals del Ter i el Llobregat, sota mínims històrics, podrien augmentar en tres metres cúbics d’aigua per segon. Els tràmits per a les obres a les dues dessalinitzadores (Blanes i Cubelles) ja s’han accelerat.La setmana passada es va reunir la Taula del Cicle Urbà de l’Aigua, i en la trobada hi va participar el director de l’ACA per explicar quines mesures s’estan aplicant a Catalunya: «Vaig explicar la situació que vivim per posar sobre la taula les inversions necessàries». En concret, es va preguntar per la possibilitat d’utilitzar fons Next Generation. No obstant, les mesures de suport financer proposades van orientades a la digitalització del cicle de l’aigua i a la millora de l’eficiència i no a les obres civils com les que pretén tirar endavant la Generalitat.
No més pesca a Sau
Reyes va fer balanç també d’algunes de les mesures ja aplicades. «Hem aconseguit traslladar més de 15 hectòmetres cúbics des del pantà de Sau fins a l’embassament de Susqueda», va remarcar, i va fer una valoració positiva de l’operació especial a Sau que es dona per finalitzada. L’aigua alliberada serveix per proveir un milió de persones durant tres mesos. La qualitat de l’aigua que queda al pantà ja ha començat a empitjorar i ara només se’n desembassa una petita quantitat. Els pescadors, que van ser contractats especialment per a aquesta comesa, ja han acabat la feina. En total, han capturat 2,6 tones de peixos invasors (silurs, sandres, carpins o alburns). Preguntat per la poca quantitat de peixos capturats, el director de l’ACA va respondre que el que era important de l’operatiu era salvar tanta aigua com fos possible: «Sense eliminar-ne els peixos, és possible que l’aigua hagués empitjorat molt».
S’ha parlat també molt del consum d’aigua per persona i dia. Els ajuntaments són els que s’encarreguen del compliment en aquest tipus de restriccions. En aquests moments, als municipis en fase d’excepcionalitat,
El consum mitjà per persona s’ha reduït a 180 litres de mitjana, cinc menys que fa tres mesos
aquest consum està limitat a 230 litres per persona al dia. Per segon mes consecutiu, el consum mitjà a Catalunya s’ha reduït. Ara se situa en 180 litres per persona de mitjana, cinc litres menys que tres mesos enrere.
No obstant, hi ha alguns municipis que no compleixen el límit marcat, en molts casos per circumstàncies que no depenen del consistori. ¿Rebran sancions? El PSC i Junts hi estan en contra, però Reyes les defensa: «Ha d’haver-hi un element dissuasori. Quan l’ajuntament que ha fet els deures es quedi sense aigua perquè el poble veí en consumeix més del compte, demanarà explicacions». Tot i així, les multes no seran immediates. «Enviarem cartes a cada municipi que excedeixi el consum permès perquè ens expliquin què estan fent per reduir-lo», assegura el director de l’ACA. Aquest element ha provocat que no hi hagi acord polític, però el Govern ha decidit continuar amb les mesures que sí que generaven consens.
Perquè les ciutats de més de 20.000 habitants puguin preparar-se davant possibles restriccions, se’ls exigeix un pla d’emergència per sequera. En aquests moments, de les 64 que el requereixen, només en queden tres sense presentar aquest document: Figueres, Cerdanyola del Vallès i Esparreguera. La resta de municipis s’han posat les piles i els han entregat. «Esperem que abans de l’estiu l’hauran presentat totes les ciutats», confia Reyes. Alguns dels plans han sigut considerats desfavorables, per la qual cosa els governs locals hauran de refer-los. Els que no tinguin el pla en vigor s’exposen a sancions.
Sobre les piscines, Reyes ha insistit que actuen com a refugi climàtic. Per aquesta raó el Govern està modificant el pla de sequera per introduir-hi el concepte «ús públic o comunitari», sense importar la titularitat. Les dels hotels també tenen un «ús públic», segons Reyes.
■
Figueres, Cerdanyola i Esparreguera són les tres ciutats de més de 20.000 habitants sense pla d’emergència