Tan amics com sempre
Ningú del món del futbol i, encara menys, les persones que estan en els cercles més íntims dels presidents Joan Laporta i Florentino Pérez es creuen la pantomima organitzada, protagonitzada, orquestrada per un i altre president al voltant del seu suposat enfrontament.
La família del futbol i no cal dir ja de les finances, els negocis i els interessos que giren al voltant del Barça i Reial Madrid considera que els dos presidents segueixen en contacte gairebé diari i, per descomptat, han acceptat com a part del joc, del xou, els atacs i les defenses que un i altre s’han llançat els últims dies, especialment el dard de Laporta cap al Reial Madrid, mai contra Florentino Pérez, per ser «l’equip del règim» i la resposta de la Casa Blanca, preparada ja amb antelació, amb el vídeo franquista del Barça.
Expliquen totes les fonts consultades dels dos clubs i els entorns dels dos presidents que hi ha massa evidències, massa punts en comú, massa necessitats, perquè Laporta i Florentino Pérez s’hagin deixat de parlar. La prova, la demostració, l’evidència que tot és una cortina de fum per distreure l’atenció del cas Negreira és que Florentino no ha utilitzat la bomba atòmica que té per destrossar Laporta: la seva ajuda i/o assessoria financera per tirar endavant les palanques per valor de 800 milions i, ara, el finançament de l’Espai Barça, ni Laporta s’ha desenganxat de la Superlliga.
Dos homes forts a la llotja
Si els dos presidents estiguessin realment enfrontats, Florentino no hauria enviat els seus dos homes forts, el vicepresident Eduardo Fernández de Blas i el seu CEO José Ángel Sánchez a la llotja del Camp Nou i Laporta no els hauria rebut, abraçada inclosa, com si del mateix president blanc es tractés.
És evident que Laporta, possiblement, instigat per Jordi Finestres, exassessor de l’expresident Puigdemont, esgrimís el catalanisme del «més que un club» i, per descomptat, allò de l’«equip del règim». I és també molt probable que Antonio García Ferreras, guru mediàtic i amb enorme ascendència sobre Florentino, tingués preparat, a través de Real Madrid TV, el vídeo franquista del Barça, peça que es va elaborar, sens dubte, tement o pensant que, durant els dos mesos que Laporta va trigar a sortir a escena, acabaria assenyalant els favors rebuts pels blancs «al llarg de la història que tots coneixem».
La frase que se li va escapar a Laporta en la seva compareixença, aquella d’«això està parlat» quan es referia a una resposta sobre si les relacions amb Florentino estan trencades, és la viva demostració que els mandataris continuen parlant amb fluïdesa. Ho necessiten, es necessiten i s’han ajudat els últims mesos.
El que està molt clar és que Florentino, que necessita imperiosament que Laporta i el Barça es mantinguin en el projecte de la Superlliga (bé, en realitat no té ningú més), ha sigut un amic, un col·laborador i un assessor vital perquè el president blaugrana pogués aconseguir els 800 milions fruit de palanques proporcionades pels contactes moguts per Anas Laghrari, braç econòmic de Florentino, banquer francomagribí, cofundador del fons Key Capital, suport de la Superlliga, i ariet de la galàxia financera que mou el totpoderós president blanc. És el mateix Key Capital qui ha ajudat Laporta a firmar el préstec de 1.450 milions per afrontar l’Espai Barça.
La constructora Limak
És possible, tot i que n’hi ha que també desmenteixen aquest extrem, que l’únic que realment no va agradar gens a Florentino de l’exposició de Laporta és que insinués (de nou sense citar el president ni, encara menys, ACS) que la campanya contra el Barça fruit del cas Negreira va sorgir «just quan hem concedit les obres de l’Espai Barça a una constructora estrangera», és a dir, la turca Limak. És evident que aquest era un tret directe a la figura de l’empresari que millor i més mou en el món de la construcció espanyola.
Tots coincideixen que aquesta guerra amb bales de goma o fogueig té també, és clar, un enemic que uneix els dos grans del futbol espanyol i que no és cap altre que Javier Tebas, enfrontat a Florentino per la seva perseverança a crear la Superlliga. Tebas té acorralat econòmicament el Barça a través de controlar i exigir el límit salarial i no deixa de ser curiós, observen molts dels consultats, que quan Laporta ataca directament la Casa Blanca mai pronuncia el nom de Florentino i, no obstant, els seus atacs a la patronal del futbol sempre estan personificats en Tebas, mai en els altres 41 clubs.Són molts els que consideren Tebas com el propulsor de l’aparició, després de dos mesos de silenci, de Laporta al convocar el conclave de LaLiga per parlar del cas Negreira el 19 d’abril, fet que va obligar el màxim mandatari blaugrana a sortir abans i dir alguna cosa, ja que no tenia sentit que el Barça, Laporta o qui fos, es veiés obligat a parlar del tema, per primera vegada, davant els patrons de LaLiga i no davant l’audiència culer.
■
Laporta no al·ludeix a Florentino quan ataca el Madrid, però sí a Tebas al fer-ho amb LaLiga
Una altra cosa és el missatge que envia el club al futbol base amb l’arribada de Lamine Yamal. Aquest ascensor supersònic contribueix a disminuir la paciència, cada vegada menor, que requereixen els períodes de formació. No tots els jugadors poden pujar esglaons a ritme de Gavi ni semblaria saludable tanta pressió a edats tan primerenques, especialment sobre un nen del qual ens acaben de demostrar la seva falta de maduresa. Però ja veuen, el negoci no té temps per a la calma.
■