94 municipis de Catalunya ja saben el guanyador del 28-M
▶ En cadascuna d’aquestes poblacions s’hi presenta una única candidatura ▶ Es tracta de localitats amb pocs habitants
La nit electoral del 28 de maig promet emocions fortes a la majoria dels municipis de Catalunya, però no en 94: en aquests només s’hi ha presentat una única candidatura i, per tant, ja es pot donar per guanyador, en cada cas, l’únic partit concurrent. «Ja tenim 53 alcaldes. I sense baixar de l’autobús», assevera en to jocós una alta veu d’ERC parafrasejant la immortal bravata que s’atribueix a l’entrenador que en nuestro catálogo de DECORA PV23, la vitrina LIMOUX que aparece en la página 174 (ref.12748106114), publicada con un pvp de 2.270€, su precio correcto es del mismo modo, la vitrina LIMOUX que aparece en la página 175 (ref.12748106148 ) publicada con un pvp de 2.770€, su precio correcto es: uruguaià Helenio Herrera, el 1959, quan dirigia el Barça, abans d’un partit contra el Betis. I és que aquesta és una dada que els republicans llueixen aquests dies com a mostra del seu múscul territorial, juntament amb les 804 candidatures en municipis, no en va acumulen més de la meitat d’aquestes alcaldies sense rival. El principal adversari d’ERC al rerepaís, Junts, té d’entrada 31 alcaldies a la butxaca, mentre que el PSC es queda amb cinc. Tres més aniran a mans de candidats independents, mentre que la CUP i el PDECat es reparteixen les dues restants.
Reordenació territorial
La comparació amb el que va passar el 2019 també és destacable i mostra que la diferència d’implantació territorial entre els dos grans partits independentistes ha crescut, a favor d’ERC, afavorit pels efectes de l’escissió del PDECat que va donar peu al naixement de Junts per Catalunya com a partit, més enllà de la seva vida passada com a marca electoral, el 2020. Els republicans ja van arribar a les 51 victòries sense partit, però amb els postconvergents trepitjant-los els talons, amb 43. El PSC en va sumar quatre. Es tracta sempre de municipis amb poca població i el màxim exponent seria Sant Pere de Torelló, de 2.400 habitants i on el 28M guanyarà, de ben segur, ERC. A l’altre costat de la balança, en tots els sentits, Sant Jaume de Frontanyà, sempre en disputa amb Gisclareny per ser el poble més petit de Catalunya, tampoc viurà gaires nervis la nit electoral. Guanyarà el PSC.
La presentació de la documentació per al registre de les candidatures sempre genera un petit caos en els partits que redunda que, si es comparen els números dels uns i els altres, no quadrin. Així, per exemple, les xifres que presenta Junts són lleugerament diferents, tot i que mantenen l’essència que desprenen les d’ERC. Per als postconvergents, les llistes úniques es donen en 97 municipis i el repartiment n’atorga 46 a ERC, 30 als mateixos postconvergents, 15 als independents, 4 a la CUP, un al PSC i un al PDECat.
■
Nou mesos després que Yolanda Díaz arrenqués el seu procés d’escolta per construir Sumar, els grups de treball van presentar ahir el resultat de desenes de trobades amb la ciutadania per formar el que anomenen un «projecte de país per als pròxims 10 anys». En més de 400 fulls hi ha poques mesures concretes i, a més, la coportaveu de Sumar, Paula Moreno, va negar que aquestes constitueixin les línies polítiques de la plataforma de la vicepresidenta: «No formen el projecte polític de Sumar, sinó que s’obren a la ciutadania».
«Són mesures llargues, no són mesures concretes. Són mesures per poder incrementar en una dècada», va continuar Moreno en la presentació del projecte per obrir els treballs fets a la ciutadania, a la qual no va assistir la mateixa Díaz. Fonts de Sumar van explicar que els 35 document fets públics aquest dijous constitueixen la «base» i el «punt de partida» del projecte de país, que no del programa electoral, i que els posen a disposició de la ciutadania perquè pugui fer les seves propostes, presentar esmenes al text, plantejar mesures alternatives...
Aquest procés, per al qual la gent s’haurà de registrar a la pàgina web de Sumar, es mantindrà obert fins al dia 2 de juny i els registrats podran votar i impugnar propostes. Després, els grups de treball analitzaran els plantejaments més votats per incloure’ls, tot i que tot està supeditat a una «valoració política» per part d’un equip que no van revelar. Segons van explicar, esperen que aquest procés estigui acabat a finals d’estiu, començaments de setembre. Amb tot, van insistir que d’aquí sortirà un document enfocat a la pròxima dècada que tampoc contindrà mesures concretes, sinó solucions més àmplies. Tot i així, van assegurar que tindrà «un reflex immediat en el programa electoral».
En matèria fiscal, tal com ha estat plantejant Unides Podem al PSOE durant tota la legislatura, el document emanat del procés d’escolta proposa crear nous trams en l’IRPF per gravar les rendes més altes. Respecte a l’impost de societats per a grans multinacionals es considera insuficient el 15% actual i es recull que hauria d’arribar al 25%. A més, plantegen que l’impost per a les grans fortunes aprovat per a aquest any i el pròxim ha de tenir caràcter estructural.
Un dels apartats més difusos és el relatiu al model territorial.
■