La CDU recupera l’alcaldia de Berlín entre sospites de suport ultra
▶ El conservador Kai Wegner obté el càrrec amb els socialdemòcrates com a aliats
El conservador Kai Wegner es va convertir ahir en l’alcalde governador de Berlín, amb els socialdemòcrates com a aliats, entre signes de descontentament entre les files del seu soci menor i suports de la ultradreta. La fins ara alcaldessa, Franziska Giffey, passa a la segona posició al capdavant d’Economia, un càrrec clau en una capital tenallada econòmicament, amb una creixent precarietat i on el dèficit d’habitatge a preus assumibles és el principal maldecap dels seus 3,6 milions d’habitants.
Wegner va necessitar tres rondes de votacions a la Cambra regional berlinesa per aconseguir la seva elecció, malgrat que entre la seva Unió Demòcrata Cristiana d’Alemanya (CDU) i el Partit Socialdemòcrata (SPD) tenien una majoria folgada –86 escons, davant els 73 de l’oposició. Però part de l’SPD repudiava la gran coalició i hauria preferit veure Giffey al capdavant del tripartit amb Verds i L’Esquerra, com els dos anys anteriors. En la votació definitiva aparentment va comptar amb suports de la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD), partit amb què la CDU, com la resta de l’espectre parlamentari, rebutja tota cooperació. Són moltes les circumstàncies anòmales que han precedit la tornada al poder de la CDU a la capital alemanya. Wegner, de 50 anys, es va imposar amb més de 10 punts a Giffey en els comicis del febrer passat. Era en realitat la repetició dels celebrats el 2021, que van ser invalidats arran del caos logístic en què van derivar, amb irregularitats administratives en uns 200 locals.
Ala centrista
De capital dels prodigis, la ciutat ha passat a veure com es disparen els lloguers fins a un punt insostenible
A Giffey no se la pot responsabilitzar dels fets, ja que no estava al capdavant de l’alcaldia al generarse aquest caos, sinó el seu correligionari, Michael Müller. Però la seva coalició amb els Verds i L’Esquerra va néixer amb mal peu. La política socialdemòcrata, que havia sigut ministra de Família sota la cancellera conservadora Angela Merkel, representa l’ala més centrista de l’SPD. En cas d’haver pogut, hauria firmat ja el 2021 una coalició amb els liberals, però li va fallar la majoria. La repetició electoral la va destronar a la segona posició, després de la CDU. Matemàticament hauria sumat prou escons per seguir al capdavant del seu tripartit amb els Verds i L’Esquerra. Però les seves relacions amb la que va ser la seva segona en aquesta aliança, la verda Bettina Jarasch, eren públicament nefastes. Al febrer, Jarasch va estar a punt de quedar segona després de Wegner, fins que el recompte de vots li va donar l’avantatge a l’encara alcaldessa per 53 vots. Va ser una humiliació per a Giffey, que va acabar d’enverinar l’ambient entre totes dues.
Bona part de l’SPD va expressar el seu rebuig a la decisió de Giffey en la consulta a les bases prèvia a la firma del pacte de coalició: va sortir el sí per un 54,3%, reflex d’aquest descontentament. El rebuig entre les files socialdemòcrates a una gran coalició liderada pels conservadors va més enllà del caos que va envoltar les regionals del 2021 o la frustració pels mals resultats de l’alcaldessa en la repetició d’aquests, el febrer passat. Wegner recupera per a la CDU el lideratge del govern a la capital i ciutat estat alemanya. Berlín ja no és la capital atípica i barata de fa uns anys. De capital dels prodigis, amb lloguers increïblement baixos per a una capital europea, es va passar a veure com es disparaven els arrendaments fins a un punt insostenible. Verds i L’Esquerra apostaven per portar a la pràctica el resultat de la consulta popular del 2021, en què es va imposar la proposta d’expropiar blocs de pisos a grans immobiliàries per pal·liar l’escassetat de vivenda protegida. La gran coalició de Wegner i Giffey rebutja aquesta opció.
■