Crítiques a l’ús d’aerosols a les presons catalanes
Una desena d’entitats de drets humans han mostrat el seu rebuig a la mesura anunciada per la Conselleria de Justícia.
a tota la vida, tot i que continua sent la pràctica majoritària, no se sosté, i que per això hi ha més comprensió cap a altres models possibles».
Gràcies que a internet cada vegada hi ha més informació sobre sexualitat, a pel·lícules, llibres i mitjans de comunicació que es fan ressò de les relacions no normatives, «s’està generant un imaginari que permet obrir la mirada». I com que cada vegada hi ha «més gent fora de l’armari», una expressió que també es fa servir per a les persones que practiquen la no monogàmia consentida i no ho amaguen, «més gent s’anima a fer el pas», opina.
No obstant, al seu torn la sociòloga Cecilia Bizzotto avisa que s’està produint una espècie de «moda», sobretot entre la gent jove, que ha perdut la por de declarar-se no monògama, però amb una «informació esbiaixada» del que significa el poliamor. «Creuen que suposa tenir més relacions sexuals sense cap vincle, però el poliamor implica una responsabilitat afectiva, preocupar-se per les persones amb qui formes un vincle, és com la monogàmia, però amb més d’una persona», explica la portaveu de JOYclub España (xarxa social basada en la sexualitat liberal).
Bizzotto també atribueix l’augment de la comprensió social a l’auge de les reivindicacions feministes que qüestionen el mite de l’amor romàntic i la societat patriarcal. Els defensors de les relacions no monògames afirmen que aporten la possibilitat de «construir a la teva manera les relacions», sense el guió establert que implica la monogàmia: una parella i, si és possible, per a tota la vida. «Permet explorar el teu desig, les teves emocions, t’aporta més riquesa», afirma Bravo. Mentre que Alba Centauri, psicòloga social i creadora de l’espai virtual @poliactivismo, opina que permeten l’«autoconeixement sobre les teves necessitats i els teus límits» i, en segon lloc, «quan saps el que vols, hi ha una negociació amb l’altra part i s’ha d’aprendre a arribar a acords».
Gelosia, desacords...
Malgrat aquests teòrics beneficis, el poliamor o les relacions obertes no són un camí de roses i els malentesos, la gelosia, els desacords, també hi són presents. Segons l’experiència de Centauri, que en la seva consulta assessora un 75% de persones no monògames i un 25% de monògames, les primeres «trenquen» els vincles per les mateixes raons i amb la mateixa freqüència, «normalment perquè no arriben a un acord en un assumpte crucial, és una intuïció però les relacions no monògames acaben tant com les monògames». Tot i així, al final de la relació solen mantenir alguna mena de relació, «no es declaren la guerra» com sol passar quan trenquen les parelles tradicionals.
Malgrat que potser la relació poliamorosa més coneguda siguin les trielles, formades per tres persones, o les quatrielles (quatre integrants), el més comú, segons Centauri, és el «poliamor jeràrquic», que té lloc quan una parella consolidada s’obre a tenir una relació o algunes a part, cada membre per la seva banda. No obstant, «la característica principal de la no monogàmia és la diversitat, es pot començar d’una manera i transformar-se en una altra». I, una vegada que la societat ha començat a normalitzar el poliamor, ¿és l’hora que les lleis ho contemplin? Les activistes consultades afirmen rotundament que sí.
■
Una desena d’entitats de drets humans i de suport a presos han mostrat el seu «rebuig frontal» de l’acord de la Conselleria de Justícia de la Generalitat amb els sindicats de presons que inclou una prova pilot per a l’ús d’aerosols o esprais per defensar-se i reprimir accions violentes dels reclusos. Les associacions reclamen la retirada d’aquesta iniciativa que encara no se sap, però, com es realitzarà. Després de protestes dels funcionaris, Conselleria de Justícia i sindicats van assolir el 22 de març un acord per augmentar les places en les pròximes oposicions i que la inclusió de mesures de seguretat a les presons davant l’increment de les agressions als empleats. Entre aquestes es van especificar dues proves pilot: la implementació de càmeres als uniformes de funcionaris, com porten els Mossos, i també l’assaig per a l’ús d’aerosols per reduir els presos conflictius.
La utilització d’aerosols als centres penitenciaris ha enervat els ànims de les entitats de drets
«El poliamor és preocupar-se per les persones amb qui hi ha un vincle», afirmen
humans. De fet, el Comitè Europeu per la Prevenció de la Tortura ja va alertar dels efectes nocius i va remarcar que, en tot cas, les instruccions d’ús han d’incloure expressament que no es poden utilitzar en espais tancats. A més, hi ha una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans que ho considera un tracte inhumà i degradant. Ahir, en un comunicat, una desena d’entitats van criticar que l’acord s’ha fet sense consultar amb els presos, «sense informar prèviament al Parlament i sense que s’hagi informat ni tingut en compte els posicionaments de les entitats de drets humans i de suport a persones preses». Les associacions van retreure que la Conselleria hagués pres aquestes mesures «sense transparència, ni diàleg» i van afirmar que l’ús d’un nou instrument o mitjançant l’ús de la força ha d’estar sotmès a control i autorització parlamentària.
Sessió al Parlament
Per aquesta raó, van reclamar a la Conselleria de Justícia i la seva Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima «una reunió àmplia» sobre aquest assumpte, alhora que van instar a convocar una sessió monogràfica en la Comissió de Justícia del Parlament per analitzar les mesures plantejades. Les entitats van mostrar la seva preocupació perquè «les reivindicacions sindicals de tipus laboral es barregin amb decisions estructurals sobre les presons que afecten als drets fonamentals» i la «deriva que s’està produint amb la incorporació de mitjans d’ús de la força en l’àmbit penitenciari».
I van advertir que els aerosols de defensa «ha generat en altres països fins i tot la mort de persones privades de llibertat». L’Observatori del Sistema Penal i Drets Humans, a més, ha presentat una denúncia contra la Conselleria de Justícia davant el Comitè de la Prevenció de la Tortura del Consell d’Europa.
■
Les associacions adverteixen que els esprais han causat morts en alguns països