Mor Clemente Serna, l’abat que va obrir Silos al món
El religiós, famós internacionalment pels discos de cant gregorià del monestir, va morir a causa d’una llarga malaltia a Madrid, on residia.
Clemente Serna, que va ser abat del monestir de Santo Domingo de Silos (Burgos) entre el 1989 i el 2012, ha mort als 76 anys i serà inhumat aquest dissabte a l’abadia burgalesa. Després de renunciar al càrrec, feia uns quants anys que Serna residia al priorat de Montserrat de Madrid, monestir dependent de la comunitat silensa, on era cuidat per la malaltia que tenia des de feia anys.
Clemente Serna, nascut a la localitat burgalesa de Montorio el 1946 i ordenat sacerdot el 1971, va combinar la dimensió espiritual de la vida monàstica amb la potenciació del paper cultural de l’històric cenobi, amb iniciatives com ara exposicions d’art contemporani, la creació de l’associació d’Amics de Silos, retirs i jornades de debat i reflexió. A elles (i gràcies també al tarannà acollidor de l’abat) hi van acudir nombroses personalitats com José María Aznar (amb una relació que va començar durant la seva presidència de Castella i Lleó, tot i que l’abat deia que la seva relació era com la de qualsevol altra família que visités el cenobi), Jacques Delors, Rafael Alberti i el príncep Felip de Bèlgica, que era el seu fillol. Però l’èxit més insospitat va ser el que va suposar enfilar les veus dels monjos al número 1 de la llista internacional de discos més venuts de música clàssica. Va arribar a vendre set milions de còpies de les seves gravacions de cant gregorià. Activitats totes aquestes que considerava maneres diverses d’«evangelització».
La diòcesi de Burgos va destacar, després que es conegués la seva mort, que durant el seu període al monestir silense aquest va arribar «a un gran reconeixement mundial com a centre d’evangelització i focus cultural, i va convertir el seu cant gregorià en una insígnia internacional». Serna va ser mestre de novicis a l’abadia de Sant Pau Extramurs de Roma, doctor en Teologia pel Pontifici Ateneu de Sant Anselm de Roma i diplomat en Arxivística, Paleografia i Arqueologia Cristiana. També va formar part d’un grup de reflexió format per abats de tot Europa, el Grup de Chevetogne. Malgrat que el càrrec d’abat és vitalici en les diferents congregacions de l’orde benedictí, Serna va dimitir voluntàriament el 2012 i va ser rellevat per l’abat Lorenzo Maté.
Prestigi internacional
El president de Castella i Lleó, Alfonso F. Mañueco, va manifestar que aquesta comunitat «estarà sempre en deute amb el senyor Clemente, que va convertir el monestir de Santo Domingo de Silos en un centre religiós, artístic i cultural de primera magnitud nacional i internacional.» En una entrevista publicada a EL PERIÓDICO el 2006, l’abat Serna definia així la funció de les comunitats monàstiques en l’actualitat: «Són necessàries, són una flama encesa que pot transmetre llum a una societat que es deixa arrossegar per les presses i que no viu en pau i en serenitat amb els altres».
■