EL BAR DEL PÒSTER D'HÉCTOR LAVOE
Hi ha qui va a un bar per les seves braves (top 10 de revista) o per la seva carta de vins (sabors afruitats en barrica de roure) o per la seva decoració (ideal per a l’autoretrat d’IG) o perquè la cambrera els agrada una miqueta, però jo vaig anar a aquest bar per un pòster. No el vaig veure fins passada una bona estona, tot i que l’amic que m’hi va portar sabia que m’agradaria. Abans vam començar la tarda de divendres (nens alliberats del col·le piulant de fons) prenent el primer xarrup daurat en un barril al costat de la porta. De fet, vaig saber que aquest bar m’agradava perquè una de les dues úniques taules de la placeta estava ocupada per un grup de tios d’entre 60 i 70 anys jugant al dòmino. En una ciutat de terrasses bloquejades per als sopars de guiris o fins i tot de dobles i triples torns (més calma en un McAuto que allà), és de justícia poètica veure com un bar sacrifica el 50% del seu aforament exterior perquè, simplement, respecta un grup d’amics veterans que fan la partida (consumint només una Coca-Cola o una canya durant una bona estona).
Potser perquè fora hi ha dues taules i dins (ho diu un cartell) un aforament de 26 persones, només entregui el nom d’aquest bar al final. De moment diré que després de la primera copa vaig anar al lavabo per, de passada, veure el pòster. Allà era, el senyor Héctor Lavoe, el Cantant, el geni de la salsa. El bodegó era immillorable, tant que venien ganes d’encarregar una tela: fotó emmarcada de mig metre de la seva cara (el retrat de la portada del De ti depende, on posa somrient amb ulleres fumades color mel i mentó al puny, al dit petit del qual brilla aquest anell amb el seu nom). Just a sobre, el cartell de Sortida. A sota, una caixa de cascos de cervesa. A l’esquerra, quatre fuets penjats en una barra d’alumini, en estricte ordre de petit a gros, com la portada dels Germans Dalton de Siniestro Total posada del revés, o com les barres d’una marimba. Tot sobre una paret, amb tubs a la vista, de color taronja foc (si el cel t’envia taronges, aprèn a fer taronjada).
«Quin pòster més increïble», li vam dir a l’amo els meus dos amics i jo. «El tinc des de l’any 80», diu el Fernando, que així s’anomena. Explica que coneixia el mànager del cantant i que un dia, en un altre punt del món, Lavoe el va veure i va cridar: «Aquest és el de Barcelona». L’amo del bar no només el va veure aquí, al Palau d’Esports, sinó també a Nova York o el Perú. El seu pare coneixia Moncho, el gran cantant de boleros, i allà va començar tot. Però el cas és que un pòster pot ser una porta i, parlant del pòster, hem obert la d’aquest bar.
SOTO'S ÉS UN BARETO ON ES JUGA AL DÒMINO I ES PUNXA EL MILLOR GRAN TEMA