La primera novel·la de Vázquez Montalbán
Quan va llegir aquest conte en la trobada organitzada pel Fòrum de la Societat General d’Autors, García Márquez tenia 72 anys i havia superat recentment un càncer. Va prioritzar la redacció de Vivir para contarla, les seves esperades memòries que van veure la llum el 2002 i van ser un èxit editorial sense parió, especialment al mercat nord-americà. Més tard, el 2004, va arribar Historia de mis putas tristes, una nouvelle que seria la seva última obra de ficció, i per tant En agosto nos vemos (que hauria d’haver aparegut també llavors) va quedar definitivament al calaix. També hi devia influir el fet que a partir d’aquell moment van començar a aguditzar-se els problemes de memòria en l’autor que va acabar els seus últims anys amb un important deteriorament cognitiu.
Per diverses raons, l’elaboració de l’inèdit se li va enredar a l’escriptor, que no va acabar trobant una versió final al seu gust, malgrat haver anunciat prèviament a la periodista
▶ L’editorial Navona publicarà a la tardor la primera novel·la de Manuel Vázquez Montalbán, inèdita i de l’existència de la qual no es tenia notícia. La troballa, a càrrec del professor José Colmeiro, ha sorprès fins i tot la família de l’autor. «És una troballa d’importància capital», explica l’editor Ernest Folch. «No només perquè és una novel·la extraordinària, sinó perquè configura tot el seu estil, el seu món i la seva ironia. El fet que sigui la seva primera novel·la la converteix en transcendental», afegeix entusiasmat.
▶ «Per a mi va ser una sorpresa», confessa el fill de Montalbán, Daniel Vázquez Sallés. La família va donar l’enorme llegat a la Biblioteca de Catalunya. Entre el 2016 i el 2020 es va estar catalogant el fons, però en plena pandèmia hi va haver una cosa que va cridar l’atenció trobada en una caixa amb l’etiqueta 1962-1965. La biblioteca va trucar a Colmeiro, que va confirmar la troballa: el manuscrit d’una novel·la escrita a màquina, corregida a mà i en diversos colors i presentada al premi Biblioteca Breve, que no va guanyar. L. B. Rosa Mora que se sentia «bastant satisfet» de com havia abordat la crisi que pateix la protagonista. Un any després de la mort de l’autor, el seu editor Cristóbal Pera –el seu treball va ser crucial per fixar el text de les seves memòries– va revelar que a aquest no l’acabava de convèncer el resultat de la novel·la tot i haver-hi treballat intensament. És sabut que Gabo era capaç de reescriure 14 o 15 vegades els seus llibres fins a arribar al resultat desitjat i que una vegada publicats no
La novel·la, o la col·lecció de contes, segons com es miri, relata diverses històries protagonitzades per una dona de 52 anys que cada 16 d’agost des de fa 28 anys realitza una visita en solitari a la tomba de la seva mare en una localitat d’una illa caribenya on la pobresa conviu amb la recent emergència turística. Tot i que gaudeix d’una relativa vida feliç i còmoda amb un marit que l'estima, ella, que va arribar verge al matrimoni, es veu arrossegada per primera vegada en la seva vida per l’impuls irresistible de mantenir una relació sexual amb un desconegut a qui ella tria a l’atzar a l’hotel del lloc.
Cada una de les històries que componen la novel·la mostra aquestes trobades sexuals amb diferents homes en qui la dona intenta trobar un reflex del seu primer amant convertit des d’aleshores en una obsessió per a ella. Com a detall curiós, la protagonista té el nom d’Anna Magdalena Bach, i comparteix nom i cognom amb la segona dona del compositor alemany. Aquesta Anna Magdalena caribenya és filla d’un professor de música i l’idil·li significatiu que li canvia la vida neix sota les notes del Clar de lluna, de Debussy –Gabo era un gran amant de la música clàssica–, en l’arranjament de bolero que canta una nena al bar de l’hotel.
L’agència de Carmen Balcells
La possibilitat de publicació d’En agosto nos vemos ha sigut un tema recurrent en la premsa llatinoamericana però va adquirir més intensitat quan la Universitat de Texas va anunciar que havia digitalitzat els fons de l’autor i molts especialistes acadèmics es van interessar a consultar-los. La novel·la va ser posada a disposició dels estudiosos a les dependències del Harry Ransom. Una de les primeres a demanar el manuscrit, que va llegir allà durant tres hores, va ser la periodista colombiana Patricia Lara Salive, amiga personal de la família García Márquez i la persona que va vendre a l’autor la revista Cambio,