Aragonès busca una empenta popular al seu Govern de minoria el 28-M
▶ ERC anhela repetir el triomf de les municipals del 2019 perquè una davallada en el poder local el debilitaria per a la resta de la legislatura Els republicans veuen difícil repetir la victòria a Barcelona
Expectació i contenció. Aquests són els estats d’ànim que es respiren a la seu d’ERC a un mes de les eleccions municipals. El primer pas per les urnes, de l’era moderna, des que un republicà, Pere Aragonès, ocupa la presidència de la Generalitat. Les primeres eleccions que afronta un Govern monocolor des dels comicis locals del 2015, amb Artur Mas i CiU a la Generalitat.
L’expectació es deriva de l’escenari que quedarà després de la batalla electoral. Els republicans, guanyadors de les municipals del 2019, anhelen repetir el triomf i mitigar, així, el discurs que governen en la més absoluta de les soledats. Els 33 diputats que sustenten l’Executiu, i les contínues travetes parlamentàries a què són sotmesos per l’oposició, alimenten la visió.
A tot el territori
La contenció, per la seva banda, té origen en la creença interna, falta veure si és real o impostada, que els resultats, contra la visió dels pessimistes, seran bons o molt bons per a ERC.
Dijous passat, en la presentació de les candidatures, es percebia aquesta sensació: «Fa setmanes que sentim alguns afirmar que teníem problemes per omplir les llistes en els municipis», és a dir, que hi havia un desinterès entre el partit i les seves bases. «I la realitat és que al final som els que, amb 804 candidatures, som més presents a tot el territori», va comentar un alt càrrec del partit.
L’expectació i la contenció, amb tot, no neix només pels efectes sobre ERC com a partit, sinó, sobretot, per com afecten el Govern. «No és el mateix per a l’Executiu que Esquerra obtingui un gran resultat en els comicis, com que hi hagi un enfonsament», pondera una altra veu, conscient que si a la minoria exigua del Parlament se suma una davallada de poder local serà més difícil encara sobreviure fins al final previst de la legislatura, el febrer del 2025.
Segons un membre de la cúpula del partit «és millor tenir el Govern que no tenir-lo. Potser no ens impulsa, però evita pitjors resultats. A més, el context respecte al 2019 és molt diferent. Hi havia més politització (hi havia presos independentistes a les presons) i hi havia un president que ens anava molt bé, perquè nosaltres ressaltàvem com la part seriosa de l’Executiu», amb referència a l’etapa de l’expresident Quim Torra.
Algunes veus d’Esquerra reconeixen sense alçar la veu que Aragonès no ha emergit «encara», assenyalen, com un actiu electoral carismàtic, com pot ser, per exemple, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez.
No és casual que en les últimes setmanes s’hagi vist un Aragonès més relaxat, en formats que conviden a mostrar-lo més com una persona de 40 anys justos que encotillat en la institucionalitat de la presidència. Des d’entrevistes en late shows a assistències en jaqueta de cuir a la Kings League.
El resum és que «potser tenir la presidència no és un gran trampolí, però és un gran coixí, sobretot perquè no hi ha cap indici que ningú plantegi aquestes eleccions en clau plebiscitària sobre ERC i Aragonès als comandaments del Govern». Dit d’una altra manera, no es percep al carrer una voluntat de castigar els republicans. I conclusió final per a aquesta veu: «Si no tinguéssim la presidència i el Govern ho notaríem».
Candidatures a Girona
La contenció també s’atalaia en els desitjos que expressen els quadros d’ERC. Es refereixen més a «un gran resultat» que a vèncer en les municipals. La raó és òbvia, ERC juga dos partits en un. El del rere-país amb Junts (i aquí és on, satisfets, recorden que presenten vuit candidatures més que els postconvergents a la província de Girona, sancta sanctorum del puigdemontisme) i el metropolità, contra el PSC.
De fet, ERC va guanyar les eleccions del 2019 per ser segon en els dos àmbits, és a dir, per tenir un vot homogeni, davant la davallada dels seus oponents quan sortien dels seus feus.
Al ser la regió barcelonina la més poblada, la victòria global en vots està en disputa amb els socialistes; es troben, a més, a la