Afinogenova té una intensa agenda política des que va arribar a Espanya
▶ La comunicadora compagina la feina als mitjans d’Iglesias amb xerrades contra l’OTAN i presència en entitats de periodistes
Inna Afinogenova desenvolupa, des que va arribar a Espanya, una intensa agenda política paral·lela, compaginant la feina als mitjans de comunicació de Pablo Iglesias amb la seva participació en actes i debats contra l’enviament d’armes a Ucraïna i per tant, contra l’OTAN. Ha viatjat diverses vegades al País Basc, un dels pocs llocs a Espanya on han tingut lloc manifestacions contra el suport del Govern espanyol a l’Executiu de Kíiv, tot i que també ha participat en esdeveniments menys freqüentats a Madrid o Saragossa. A més, forma part de la nova Junta Executiva del Sindicat de Periodistes de Madrid, una de les principals organitzacions laborals de professionals de la informació a la capital d’Espanya.
De moment, els sondejos d’opinió no semblen afavorir els partidaris de deixar de donar suport a l’Executiu de Volodímir Zelenski davant la invasió russa. D’acord amb el baròmetre del Gabinet d’Estudis i Opinió Pública (GESOP), un 60% dels ciutadans espanyols continuen sent favorables a armar l’Estat ucraïnès, mentre que només al voltant d’un 32% és contrari a la mesura, la majoria vinculats a forces polítiques d’esquerra, com Unides Podem, ERC i Més País, el segment ideològic a què es dirigeixen els mitjans en què col·labora Afinogenova. Entre la dreta, només Vox mostra percentatges significatius de votants contraris a l’enviament d’armes.
Les seves experiències a la guerra
Tot i que encara és un fenomen poc estudiat pels historiadors, una de les activitats a què més recursos va dedicar la diplomàcia soviètica al seu dia durant la guerra freda és influir en els grups pacifistes que s’oposaven a la instal·lació de míssils d’abast mitjà en països d’Europa Occidental. No obstant, en l’actualitat, a causa de la guerra i les successives expulsions de personal diplomàtic, les legacions de Rússia a Occident poden desplegar molta menys activitat en aquest sentit.
Segons els resums dels actes pacifistes en què participa, Afinogenova sol parlar en aquestes xerrades de la seva experiència de nena al Daguestan, on, afirma, va poder notar els efectes de la guerra que tenia lloc a la veïna república de Txetxènia, i de com això la va influir per posicionar-se contra els conflictes bèl·lics, sigui el que sigui. No obstant, tres mesos abans de l’inici de la invasió d’Ucraïna, en una entrevista amb el portal CubaDebate, Inna es va manifestar en termes inequívocament bel·licistes sobre aquest conflicte, qualificant de «terroristes» els rebels txetxens, i alineant-se sense fissures amb les tesis de Vladímir Putin, que, quan ja ocupava el càrrec de primer ministre, va tipificar com una «operació antiterrorista» la segona guerra a la república caucàsica. Entre les dues guerres txetxenes, d’acord amb els recomptes de les oenagés, van perdre la vida entre 160.000 i 200.000 civils sobre una població d’1,5 milions, és a dir, un 10% dels habitants.
Inna Afinogenova serà present en la junta executiva que controlarà el Sindicat de Periodistes de Madrid (SPM). Segons recull el diari El Mundo, «és el sindicat que més presència té en els comitès d’empresa dels principals mitjans de comunicació nacionals». «Són del SPM en la seva totalitat els comitès i tots els delegats de persona d’Expansión, El Confidencial, La Razón, Público, el grup Europa Press, Servimedia, la delegació a Madrid d’EL PERIÓDICO i Ediciones Reunidas; a més també té representants en els comitès d’El Mundo, la Cadena SER, el Círculo de Bellas Artes, Ilunon Retail y Comercialización (del grup ONCE)», assegura la publicació.
El seu actual pacifisme contrasta amb el bel·licisme verbal que va mostrar sobre les guerres de Rússia
El nom d’Inna Afinogenova va saltar a l’àgora dijous passat. Segons va publicar en exclusiva aquest diari, Max Golovánov, antic productor del canal governamental rus RT, va denunciar públicament que Inna Afinogenova, exsubdirectora de la pàgina web en espanyol de l’esmentada cadena i en l’actualitat pròxima col·laboradora de Pablo Iglesias als seus mitjans de comunicació a Espanya, falsejava notícies en favor del Kremlin mentre treballava per a aquesta televisió. RT, antiga Russia Today, assenyalada en multitud d’investigacions per haver difós notícies falses, va ser vetada a la Unió Europea per la Comissió Europea en l’inici de la invasió russa a Ucraïna, al·legant que constituïa un «instrument de desinformació» de Moscou per atiar l’agressió militar. La direcció del canal internacional del Kremlin ha establert un règim de sancions per als exempleats que revelin detalls del seu funcionament intern.
Acusada de desinformació
«En presència meva, Inna va violar l’ètica periodística, ordenant publicar material fals deliberadament, contribuint al bel·licisme i a la propaganda de la violència a Rússia», afirma Golovànov en una carta. Contactada per EL PERIÓDICO, la comunicadora va rebutjar respondre a les acusacions concretes que se li plantejaven, va assegurar que no recordava converses que havia tingut «fa anys en un passadís» i va al·legar que «gran part» dels fets van passar abans d’ocupar el càrrec en la web d’RT.
■
Inna ara també forma part de la nova junta executiva del Sindicat de Periodistes de Madrid