Pensaments de cabotatge en vigílies del Dia dels Treballadors El dolç bàlsam d’asseure’s sense fer res

Recolzada a la barana, observo la riuada interminable dels últims cotxes que abandonen la ciutat per aprofitar els dies de festa. De tant en tant, quan hi ha un embús, l’aturada dispara la simfonia de clàxons. ¿On van? ¿Quina pressa tenen si avui no és dia de rellotge? Treballadors, suposo, que busquen l’anhelat descans, el plaer d’un dilluns festiu, lliure, sense els grillons de reprendre la setmana com un dibuix d’Escher (escales que pugen i baixen alhora, laberints, llaços, mans en plena fagocitosi). La buguenvíl·lea i els ficus del balcó demanen aigua, però no em ve de gust regarles; a més, ara el sol els cau de ple, com una destral (la mandra inventa excuses irrebatibles).

Servidora també necessitaria aigua, una altra mena d’aigua; si no fos perquè m’imagino la gentada, baixaria caminant fins a la vora de la platja per recarregar les piles. El mar es contempla sempre com si no l’haguessis vist mai en la vida. La mer toujours recommencée.

TREPIDACIÓ VITAL

Anem rodant com pedres, empesos per la inèrcia dels dies, electritzats per l’obligació d’omplir d’activitat fins i tot el temps d’oci, quan per reconnectar amb un mateix convé aplicar la tàctica de la pilota a terra. L’altre dia, llegia amb summe interès el filòsof Javier

Olga Merino és periodista i escriptora

Gomá en una reivindicació de l’Homo Sedens i el bàlsam d’asseure’s sense fer res (o gairebé); llegir, contemplar el capvespre, recosir els trossos d’un mateix.

L’autèntica experiència de la vida, diu, no depèn d’entregarse a una trepidació més o menys eixelebrada. «No hi ha viatge semblant al d’autopertànyerse ni experiència més profunda que la de viure i envellir amb plena consciència de fer-ho» (Gomá acostuma a clavar-la).

El filòsof Byung-Chul Han s’expressa en termes semblants: «La vida només rep la seva resplendor de la inactivitat». De la mateixa forma que callar li dona profunditat a la parla.

D’un temps ençà, mentre els sous perden inexorablement poder adquisitiu, es parla del quiet quitting (la renúncia silenciosa) per insatisfacció, de reducció de jornada, de potenciar el teletreball i fins i tot de la setmana de quatre dies (com, ¿reduint els salaris?). Detecto el símptoma, el cansament i la febre, però no encerto amb el remei en aquesta època de canvis tecnològics tan profunds.

Res... Fum, simples pensaments de cabotatge en vigílies del Dia dels Treballadors. Des del balcó, el soroll del trànsit pretén alleujar la seva bogeria imitant en va el murmuri de l’onatge.

■