No és tradició ni racisme, és masclisme

Aquesta setmana hem sabut que la Fiscalia acusa el pare de les germanes de Terrassa assassinades al Pakistan en mans dels seus familiars de col·laborar per al pla i d’exercir maltractaments, fins al punt que una d’elles es va voler suïcidar. Aquí vivien sota l’ordre del seu pare o germà fins que van poder independitzar-se i tenir altres parelles. Per aquest motiu, el pare les va enganyar perquè viatgessin al Pakistan, on les esperaven, entre altres, els dos cosins amb qui s’havien de casar per força. Ells, amb altres familiars, les van matar per «netejar l’honor».

És oportú recordar que el que es justifica en ocasions sota tradició és només masclisme. Com també ho és acusar de racistes les feministes per denunciar aquestes agressions. I encara pitjor ho han tingut aquelles dones feministes dins de les seves comunitats que, als seus països d’origen o ja a l’estranger, han desafiat els seus familiars i la seva societat per denunciar la seva vulneració de drets. En moltes ocasions amb conseqüències gravíssimes d’exclusió, marginació, tortura o de ser assassinades. Per sort, cada vegada hi ha més dones i homes que assenyalen aquesta opressió (com vam veure a l’Iran amb el vel).

El Conveni d’Istanbul (art. 12) estableix que «ni la cultura, els costums, la religió, la tradició o el suposat honor justifiquen actes de violència». I que cal adoptar mesures legislatives en processos penals (art. 42) per evitar al·legacions com que el comportament de la dona transgredeix «les normes o costums culturals, religiosos, socials o tradicionals». Recordo això per la polarització d’aquest tema des d’un enfocament erroni.

D’una banda, la d’una part de l’esquerra que ignora el Conveni i tolera, des del relativisme cultural, que les dones continuïn sotmeses. De l’altra, la d’una ultradreta que aprofita l’ocasió no per defensar les dones, sinó per a campanyes de racisme i xenofòbia. Ni val la resposta de respectar tradicions ni valen acusacions racistes, perquè l’únic que s’amaga darrere d’aquestes agressions és la misogínia. És masclisme el matrimoni forçós, els crims d’honor, l’ablació de clítoris, la prova del mocador, el planxament dels pits, el matrimoni forçós, la marginació a les mares solteres i tantes pràctiques que vulneren la llibertat de les dones.

Els que segueixin amb el racisme diré que acabo de veure un vídeo en què es diu que si ets una dona que cada cap de setmana està amb un tio diferent, acabaràs sola als 30 anys perquè hauràs perdut tot el «valor» (del nostre cos, és clar). Sempre es qüestiona la nostra llibertat i honor. I això és el que sempre ha fet que ells ens jutgin com molt santes o molt putes. La qüestió és que aquest vídeo no és de cap comunitat estrangera, sinó d’un espanyolet amb compte a TikTok com d’altres, amb molts likes de molts altres homes. Perquè no hi ha res més mundial i universal que el masclisme. Que aquí segueix havent-hi crims masclistes cada mes i una violació cada tres hores. No estem tampoc per donar lliçons.

■

Sempre se’ns qüestiona la llibertat i l’honor. I això és el que sempre ha fet que ells ens jutgin com a molt santes o molt putes

Ana Bernal-Triviño és professora de la UOC i periodista