El ‘boom’ de l’escalada amenaça el falcó pelegrí
EL PERIÓDICO acompanya els agents rurals durant una jornada d’anellatge d’aquestes emblemàtiques aus a l’Alt Penedès, actualment classificades com a espècie protegida.
El falcó pelegrí, com altres rapaços, es dedica a buscar bretxes i orificis a les parets muntanyoses per instal·lar-hi el niu. És una elecció important perquè tant la femella com el mascle passaran com a mínim dos mesos rondant i caçant als voltants de la zona escollida. Quan la parella ja ha decidit on construirà la casa dels seus futurs pollets, arriba l’hora de la posta i la incubació. I aquest és un moment crucial.
«Qualsevol molèstia pot acabar amb la cria», adverteix Marco Antonio Barba, naturalista i anellador autoritzat per l’Institut Català d’Ornitologia (ICO). Aquest ha estat el cas que ha tingut lloc en un niu del Baix Llobregat. La presència d’escaladors enfilantse per una zona rocosa no autoritzada va foragitar una parella de pelegrins que van decidir abandonar el niu.
Barba ha quedat just davant d’aquest niu fracassat amb tres agents rurals per recuperar-ne els ous desemparats i intentar saber exactament quan els ocells van desistir de criar. Així es podria iniciar una investigació i descobrir qui va trencar una cinta protectora i després va incomplir el que dictava un cartell informatiu.
«La febre per obrir noves vies d’escalada fa molt de mal», comenta Carles Barés, coordinador del Grup de Suport de Muntanya del Cos d’Agents Rurals de la Generalitat. Les restriccions són «quirúrgiques», només en punts on es té constància de l’existència de nius. A més a més, duren poc temps: «Durant la resta de mesos, quan no és època de cria, no hi ha limitacions i es pot escalar tranquil·lament. Només s’ha de complir el reglament».
Èxit al Penedès
Després de recollir les mostres d’aquest niu abandonat, els tres agents i el naturalista es dirigeixen cap a una altra zona de cria, al Penedès, on s’ha detectat un nou niu. EL PERIÓDICO els acompanya. Primer, estudien la muntanya per saber quines cordes necessitaran. Durant aquesta revisió troben indicis que s’ha escalat il·legalment a la zona.
Tot seguit, continuen conduint fins a la part més elevada de la serra i allà es comencen a equipar.
Quan Barés comença a descendir, mode ràpel, el vol veloç i poderós de la femella de falcó pelegrí interromp l’escena. Creua per davant de l’agent rural amb aletejos nerviosos i una cridòria escandalosa: «¡Wiaaaa wiaaaa!». Junt amb el mascle, és l’encarregada d’alimentar les cries i vigilar el niu, per la qual cosa sent l’amenaça de la presència humana.
Penjat del penya-segat, l’agent rural introdueix les mans dins la cornisa on les aus van construir el niu i en treu primer un pollet i després un altre. Els fica dins les bosses de tela i comença a escalar. Torna a la part alta de la muntanya, cansat i suat, i entrega les bosses a Barba, que comprovarà l’estat dels pollets i els anellarà.
Els pollets xisclen sense parar i s’estressen. Es resisteixen movent les petites urpes ja esmolades. Per tranquil·litzar-los, Barba els col·loca una caperutxa al cap que els impedirà veure-hi. «Us presento l’animal més ràpid del món», proclama l’especialista mentre sosté una de les cries. El procés és ràpid: se’ls fixa a la pota l’anella que els identificarà a partir d’ara i després tornen dins de la bossa.
Més amenaces
Els agents rurals tornaran a baixar fins al niu per tornar els pollets a casa seva i no destorbar-los més. Els seus pares els continuaran alimentant amb les preses que capturen. «En aquesta zona, s’alimenten de tords, oriols, tudons. En algun cas s’aventuren a liquidar altres rapaços que els fan competència, com els falcons mostatxuts», detalla l’anellador de l’ICO.
D’aquí unes setmanes, si tot va bé, els petits falcons pelegrins s’atreviran a fer els primers vols. Més endavant, hauran de buscar un nou lloc per criar. La parella que s’ha instal·lat en aquesta zona va néixer a la ciutat de Barcelona, on anys enrere es va posar en marxa un projecte de reintroducció d’aquesta espècie per lluitar contra la plaga de coloms.
En alguns territoris, aquesta temporada de cria no està sent especialment positiva. Al País Basc, per exemple, alguns pollets no han crescut prou, pot ser que per falta d’aliment. A Catalunya, encara falten dades per concretar com ha anat la temporada. «Sí que se sap que a Montserrat, per exemple, alguns nius habituals no s’han ocupat», avisa Barba. Al massís del Montsant passa una cosa semblant.
«Per a nosaltres, el seguiment d’aquestes espècies protegides és important. Són un bioindicador de la qualitat dels nostres ecosistemes», afirma Barés. La sequera, segons explica, afecta totes les espècies, però algunes, com el falcó pelegrí, poden trampejar la catàstrofe perquè modifiquen la dieta: «Es poden alimentar de moltes preses diferents».
Quan va néixer el Grup de Muntanya dels rurals, fa més de 20 anys, van començar col·laborant amb l’anellatge del trencalòs al Pirineu i àguiles cuabarrades al Garraf, dues aus en declivi en aquella època. «Cada cop treballem amb més espècies de rapaces i carronyaires: aufranys, àguiles marcenques, voltors i grans ducs, per anomenar-ne algunes» celebra Barés.
El seu grup, de 21 membres, s’organitza per respondre a sol·licituds d’universitats, investigadors i associacions com l’ICO. Està format per agents rurals que dominen a la perfecció les tècniques d’escalada. Durant el mes de maig, els esperen unes setmanes de feina frenètica. És un mes de cria i han de censar i anellar tantes aus com sigui possible.
■
L’afluència d’escaladors a certes zones no autoritzades fa fugir les aus Els experts insten a respectar aquestes restriccions sobretot durant els mesos de cria