El canal SegarraGarrigues tanca l’abastiment d’aigua
Per primer cop en la història, acaba el subministrament abans d’hora. No només es perdran collites actuals, sinó que també està en risc la planificació futura.
La Comunitat General de Regants del Canal Segarra-Garrigues va decidir ahir tancar el subministrament d’aigua fins dimarts. A partir de llavors només s’oferirà la quantitat d’aigua necessària per salvar els cultius d’arbres fruiters. És una mesura greu que va en la línia del que ha passat aquests dies al canal d’Urgell.
El president de la comunitat de regants del canal, Josep Maria Jové, ha xifrat en 7.000 les hectàrees afectades, 2.000 de cereal i 5.000 de fruiters. Jové ha recordat que a partir de dimarts es concretarà amb quanta aigua podrà passar fins al setembre cada regant.
«Ens han tancat l’aigua d’un dia per l’altre. Estem tots sorpresos perquè no havia passat mai», reconeix Albert Balcells, un agricultor d’Arbeca que fa servir l’aigua del canal. L’objectiu de la restricció és arribar al final de la campanya amb la mínima quantitat d’aigua possible. Moltes de les collites es donen per perdudes i la intenció principal dels agricultors és simplement evitar que els fruiters morin.
Si això passés, les pèrdues econòmiques serien encara més greus del que es preveu, ja que comprar un arbre suposa una inversió a llarg termini. No es pot comparar amb una collita anual, detallen els agricultors. Balcells va plantar oliveres l’any passat: «Són arbres joves amb arrels poc profundes. Amb la calor que està fent, si no els dono aigua aviat, es moriran».
Aquestes setmanes, la sequera extrema està afectant greument les comarques de Lleida i la zona de l’Urgell. La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre ha declarat l’excepcionalitat a la conca del Segre. I després del final de campanya anticipat al canal d’Urgell, una mesura inèdita, ara és el canal Segarra-Garrigues que modifica la planificació per primera vegada des que existeix. Des de dimarts s’anirà oferint aigua en funció del que demani cada regant i s’informarà del volum mensual que es pot arribar a consumir.
Escala de prioritats
La quantitat d’aigua emmagatzemada en el sistema OlianaRialb, en cas que al maig no plogui, no podria garantir l’ús agrícola per a collites, perquè abans hi ha altres prioritats com la població i la supervivència del bestiar a les granges. Després hi ha els arbres, que són més importants que els cultius de cereals, ja que no es poden deixar morir.
Balcells està tan preocupat que el primer que farà dimarts és demanar que li subministrin aigua urgentment. Per salvar les seves oliveres es necessitarà més aigua que per mantenir amb vida els arbres més vells. ¿I les collites? «Les de cereals ja estan gairebé totes perdudes. Els que tenim cultius llenyosos encara podrem collir algun fruit, però de mala qualitat». I no és l’única cosa que l’inquieta: «Tenia unes terres preparades per plantar-hi ametllers i oliveres. Ara, si no m’asseguren l’aigua, m’ho estic replantejant».
■