La Boqueria, el gran ‘menjador’
Fa anys que el gran mercat de Barcelona cedeix terreny al filó turístic, però des de la pandèmia ha perdut clients de ciutat i ha multiplicat l’oferta de ‘take away’ a falta d’un urgent control.
No és nou veure visitants menjant adeleradament cucurutxos de pernil ibèric, empanades de tonyina, sucs de fruita, ostres, pizzes, peix fregit, safates de fideus i tants altres plats preparats ràpids que des de fa anys s’han anat forjant a les parades de la Boqueria a l’escalf de la demanda turística. Però sí que ho és el desproporcionat ressò que ha adquirit en les últimes setmanes el que va néixer com a activitat complementària: el famós (i fals) take away per menjar a peu de mercat. Després de l’aturada de la pandèmia, la recuperació del mercat sembla passar per una total rendició a la seva faceta de gran menjador turístic, que deixa en un pobre percentatge les parades que només venen producte fresc (o preparat per prendre a casa) al recinte tradicional més gran de la ciutat. Els visitants hi han tornat en bloc: 17 milions el 2022 i en l’actualitat entre 20.000 i més de 60.000 al dia, segons les dates.
L’hora de dinar exemplifica l’eclosió sense treva del fenomen gastronòmic. Aquest diari no va aconseguir localitzar ni un client amb carretó de comprar. Per contra, les barres dels 10 bars del mercat estaven plens de gom a gom, sobretot de viatgers, igual que les desenes de taulells on es despatxava tota mena d’aliments a punt per portar a la boca. En general no incompleixen la normativa, indiquen des de Mercats de Barcelona, perquè l’article 88 de la seva ordenança general especifica que cada parada, dins de la seva especialitat de producte, pot fer tota la gamma de preparacions, fins i tot a punt per consumir.
Sense degustació i al passadís
No estan autoritzats els espais de degustació (en una zona específica per a aquesta finalitat, com sí que es permet a Sant Antoni i al Ninot des de la seva reforma, en un annex normatiu), una mesura que genera malestar a l’Associació de Comerciants de la Boqueria, que voldria ordenar l’activitat i les seves zones. El resultat és que se sol consumir en ple passadís, en portals de l’entorn o a la plaça de la Gardunya convertida en pícnic a la fresca. A partir de tres o quatre euros és possible omplir l’estómac.
Aquesta regulació genèrica ensopega amb la idiosincràsia d’aquest monumental mercat i ha determinat una evolució descontrolada. Així, a la Boqueria s’hi pot trobar una paradeta de menjar preparat on es cuina una paella davant del taulell mentre desenes de persones fan fotos, en demanen racions i les engoleixen allà mateix.
Un altre exemple que il·lustra el creixement desenfrenat de l’oferta de menjar elaborat és el cas de les parades de la polleria Avinova, un negoci familiar de qui durant anys va ser president de la Boqueria, Salvador Capdevila. Al ser traspassat recentment, els nous titulars han optat per mantenir atot just uns quants pollastres i dotzenes d’ous en un lateral, mentre que la parada s’ha ampliat i està plena a vessar de nuggets amb patates fregides, espirals de patata, tapes, i fins i tot begudes i fruites per completar el menú, a més d’empanades i d’altres. Tot el personal es concentra al costat rendible, per descomptat, mentre animen a consumir.
Sense oblidar el cas del bar Pinotxo, ara en mans de la justícia. El model familiar ha sigut rellevat per una empresa a preu d’or i al seu passadís els empleats capten els comensals.
Les plantilles de treballadors, moltes vegades sud-americans i sense rastre de patró, ja demostra l’extinció de les estirps de comerciants de sempre. S’han produit una dotzena de traspassos des de l’any passat, quatre a persones físiques i vuit a jurídiques. Encara no són tan cars com abans, però continua sent una inversió alta que apunta més a empresaris que a comerciants vocacionals.
Hi va haver un moment en què semblava que la crisi sanitària podia aportar un canvi a l’activitat comercial. La Boqueria va quedar buida durant la pandèmia, sense turistes. Van tornar-hi els veïns i alguns barcelonins, però finalment han preferit reconnectar amb els mercats del seu entorn més pròxim per comoditat, apunten fonts de l’Associació de Comerciants, que creuen que l’afluència ha crescut, tot i que les comparacions són difícils perquè només hi ha comptadors automàtics des de la pandèmia.
El comprador de ciutat no hi torna perquè, sens dubte, l’espai és incòmode en molts moments del dia, totalment pres per viatgers amb fam de fotos, de menjar i de tafanejar. El president del mercat, Jordi Mas, no oculta el seu descontentament perquè el mercat «s’escapa» a la ciutat a falta d’un cop de timó municipal, explica.
Singularitat per domesticar
D’aquesta manera, l’històric espai torna a enfrontar-se al debat dels últims anys: sucumbir als diners del turista, que implica funcionar de facto com un espai de restauració a preu fet, o mantenir el producte de sempre a risc de ruïna, perquè ja no compten amb prou clientela arrelada. Amb més de 170 negocis (després de diverses amortitzacions per esponjar el recinte i la unió de parades per ampliar-les), es dona per fet que l’oferta és excessiva per alimentar només població de barri i que és necessari imposar una fórmula mixta.
El gerent de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, Màxim López, recorda que no només és una qüestió de volum de veïns respecte a mercats pròxims, com el de Santa Caterina o Sant Antoni, sinó de rendes. La dimensió de la Boqueria es justificaria com a mercat de ciutat, però aquest flux ja no es produeix més que per a compres puntuals. No obstant, la renda de la població del Raval és del 50% respecte a la mitjana local. Els comptes no surten perquè la Boqueria visqui de vendre fruita, verdura, carn i peix.
López afegeix que durant l’eclosió de la covid-19 la prioritat va ser la supervivència del mercat, la recuperació de la seva activitat. Ara toca parlar de futur, com ja s’apuntava en una mesura de govern del 2018 per regular la singularitat del recinte com mereix, no amb la normativa genèrica de mercats. Però per aconseguir-ho cal obrir un procés de diàleg.
El gerent assegura que hi ha inspeccions, i que es fa el toc d’alerta als casos més descarats que desdibuixen la funció original dels mercats. «Poden vulnerar l’essència del negoci, però no és sancionable» en aquests moments.
■