«El trànsit de Consell de Cent no s’evaporarà, anirà a altres zones de BCN»
Josep Mateu demana ser fotografiat al costat de bicicletes del RACC per a aquesta entrevista. L’entitat que presideix, remarca contra els que la qualifiquen de lobby del vehicle privat, no és un club del cotxe. Des del 2016 és un club de la mobilitat. Censura la política de mobilitat d’Ada Colau partint sempre del mateix principi: creu que fins que no es resolgui el transport públic metropolità no es poden prendre decisions dràstiques dins de Barcelona, com és el model d’eixos verds a l’Eixample.
— El RACC està d’actualitat per l’enquesta que va publicar dies enrere. La tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, els acusa d’entrar en campanya electoral.
— Per estar en campanya electoral hauríem de presentar-nos i, que jo sàpiga, no ho fem.
— L’enquesta jutja negativament la mobilitat, que ha sigut la política estrella del mandat.
— Vam fer una enquesta per conèixer la percepció ciutadana de la situació. Pràcticament el 80% ens va dir que la congestió ha augmentat i un 65% creu que això anirà a més. Concorda bastant amb el que pensem.
— Sanz els va acusar de preguntar a persones que van en cotxe.
— No hi ha biaix en la mostra perquè hem preguntat a molta gent que va en bicicleta. La ciutat no és només dels residents, sinó també dels que hi venen a treballar, a comprar, a estudiar. I en part també dels turistes. El govern municipal es regeix pels residents, i les seves modificacions portaran que hi hagi guanyadors als carrers pacificats, i perdedors, la gent que va en cotxe privat per la ciutat, sobretot gent de fora de Barcelona.
— Consell de Cent, epicentre de la reforma, rebia 16.000 cotxes al dia abans de la pandèmia; 9.000 després de l’arribada de l’urbanisme tàctic; 7.000 després dels vetos d’alguns girs. ¿Creu en la previsió que el trànsit restant es dissiparà?
— Si dissipar-se significa evaporar-se, això no és cert, no és possible. El trànsit anirà a altres zones de la ciutat.
— A València i Gran Via.
— Fonamentalment.
— A Consell de Cent s’hi veu gent contenta passejant per on anaven els cotxes.
— Si vius allà segur que no vols fer marxa enrere. Ja ho veurem quan hi hagi oci nocturn i restaurants: que no sigui un altre Enric Granados.
— Vostès denuncien falta de diàleg en el projecte dels eixos verds.
— Un ajuntament ha d’escoltar, ajudar i servir. I no s’ha fet. Que un dia la ciutat serà més lliure del cotxe privat, podem estar-hi d’acord. Però no en el com, perquè s’ha fet sense consens, ni el quan: s’havia d’arreglar abans el transport públic.
— Els candidats alternatius a Colau han descartat desfer la reforma de Consell de Cent.
— Desmuntar-ho és molt difícil, com ho serà Via Laietana després de la seva reforma. Però l’ampliació del projecte d’eixos verds sí que està en joc amb les eleccions. Hi ha candidats que aposten per reformar els interiors d’illa de l’Eixample. Trias creu que és més important cobrir la Ronda de Dalt. Per a nosaltres el més prioritari continua sent el transport públic metropolità, i una vegada arreglat, comencem a pensar en la ciutat per dins.
— ¿Què ens falta per poder-ho aconseguir?
— Rodalies no començarà a millorar abans de 10 anys. Els polítics han d’informar els ciutadans que les inversions de veritat arribaran del 2025 al 2030. Cal acabar la Sagrera, un eix fonamental. I cal millorar la congestió: cada matí 300.000 vehicles estan col·lapsats.
— ¿Com es col·lapse? pot evitar aquest
— Amb més transport públic. Ara els combatem amb canvis d’hàbits: gent que surt de casa una hora abans. També falta inversió en infraestructures: l’ampliació de carrils de l’AP-7, el nus de Sabadell, Baricentre, que ha d’ordenar-se d’una altra manera, i acabar la B40, que ha de ser d’alta capacitat.
— ¿Com es porta el RACC amb el govern d’Ada Colau?
— No ens hem sentit escoltats ni valorats. Han pres decisions sense buscar el consens. Tot va començar amb la pandèmia. Es van baixar les terrasses a la calçada, i es van eliminar aparcaments. S’ha acabat la pandèmia i això s’ha quedat.
— ¿I l’aposta pel carril bici?
— No estem d’acord amb gaires ubicacions: s’ha optat més per la quantitat que per la qualitat. I ocupa un lloc a la ciutat molt més gran que el nombre de desplaçaments, que representen el 3%.
■
El carril bici ocupa un lloc molt més gran que els seus desplaçaments, que són el 3%