Estrena un ‘remake’ de Peter Pan, el nen que no volia créixer
La nova versió, dirigida per David Lowery, es distancia del relat tradicional. Per primera vegada en la història d’aquest conte, Campaneta és negra, Peter Pan ha deixat de tenir trets caucàsics i Wendy no té un rol maternal.
Pot ser que Peter Pan aconseguís el propòsit de no fer-se gran però, això és innegable, amb el temps sí que ha anat fent-se més gran. Des que va ser creat per James Matthew Barrie fa una mica més d’un segle, el nen volador ha inspirat llibres, peces teatrals, cançons, videojocs, telesèries, art eròtic –la novel·la gràfica Lost Girls (1991), d’Alan Moore– i fins i tot un quadro clínic caracteritzat per una masculinitat emocionalment immadura.
També, per descomptat, ha servit de base per a un bon grapat de llargmetratges, entre els quals sens dubte destaca Peter Pan, la fantasia animada que Disney va produir el 1953. De fet, considerant que és aquesta pel·lícula el que va garantir un lloc al personatge i el seu univers en la cultura popular, i que el seu metratge inclou tant retrats estereotipats i racistes dels indis americans com descripcions caricaturesques de les dones, algú ha considerat que ja va sent hora d’aplicar un cert grau de correctiu a aquesta iconografia per adaptar-la als nostres temps més inclusius.
Dirigit per David Lowery, i acabat d’estrenar a Disney +, Peter Pan & Wendy és un remake d’acció real d’aquell clàssic, i es distancia prou del seu model –i del model d’aquell– per haver arribat envoltat de polèmica. Per primera vegada en la història d’aquest relat, per exemple, la fada Campaneta és negra, i també Peter Pan ha deixat de tenir trets caucàsics. Entre els components dels Nens
Perduts, a més, hi ha no només noies sinó també un noi amb una discapacitat, i Wendy ha deixat de tenir un rol submís i maternal per erigir-se en la veritable protagonista. El capità Garfi, finalment, ja no és un dolent unidimensional, i la pel·lícula es dedica a consciència a explorar quina va ser la seva relació passada amb l’heroi titular –aquí també més ambigu que de costum– i què el va portar a convertir-se en qui és. Per tot això, diem, Peter Pan & Wendy ha generat reaccions violentes a les xarxes socials, bàsicament perquè aquest sembla ser el nostre passatemps favorit avui dia.
Un origen tràgic
El títol de la pel·lícula coincideix amb el del llibre que Barrie va publicar el 1911, després d’escriure per primera vegada sobre el seu personatge únic en alguns dels capítols de la seva novel·la The Little White Bird (1902) i de tornar a fer-ho una mica més tard a l’obra teatral Peter Pan, o el nen que no volia créixer (1904). Per a ell, aquella criatura era una cosa semblant a un àlter ego.