Víctor Coyote, deliciós cronista gràfic de Madrid
Mamarazzis El Pòdcast d’El Periódico El Tren de la Història
El músic i dibuixant publica l’àlbum d’historietes ‘Entresijos’, on retrata personatges, llocs, costums i aventuretes de la capital. Amb prou feines hi ha referències a la ‘movida’ madrilenya, però sí a destacats artistes flamencs com els Morente, els Habichuela, la Paquera de Jerez i el guitarrista El Entri.
Víctor Coyote recopila a Entresijos (Autsaider Cómics) cròniques madrilenyes en format d’historieta publicades a M21 Magazine. L’àlbum està dedicat a «barris, estampetes i persons» de la capital d’Espanya, com indica el subtítol, i és una delícia, com queda ja consignat.
La tira No te chives del pasajero chivo és hilarant, com també ho és la seva gènesi. A Coyote li va explicar un veterà de l’Empresa Municipal de Transports de Madrid la història d’un individu que havia intentat pujar a un autobús amb una cabra disfressada de persona. L’autor, que alguna cosa sap de músiques llatines (va ser pioner de la seva vindicació en els 80 al capdavant de Los Coyotes i en això segueix en solitari), va detectar que allò s’assemblava molt a l’aventura d’El pasajero cuña, cançó d’El Gran Combo de Puerto Rico popularitzada a Espanya per Peret, i així ho va dir a la seva font. «L’home va admetre que potser havia confós el tema musical amb la realitat», fa broma Coyote. Ja hem après com neixen les llegendes urbanes.
Amb prou feines hi ha referències a la moguda madrilenya a Entresijos, on per contra tenen protagonisme destacat flamencs (els Morente, els Habichuela, la Paquera de Jerez, el guitarrista El Entri) i músiques urbanes (el fantasma de Mariano José de Larra s’enamora de la cançó Mayores, de Becky G., per exemple). «Potser hi ha una mica de fugida meva d’aquella època. En qualsevol cas em sembla més de carrer i més interessant que a Caño Roto hi hagi ara dembow marroquí».
Treball de camp
Si Coyote vol fer una historieta sobre com arriba el peix a la peixateria del seu barri, va una nit amb el peixater a Mercamadrid. Si vol fer una historieta sobre la mola de vivendes coneguda com a El Ruedo, va uns dies per allà. I així. Amb llibreta i llapis per dibuixar apunts. «De vegades faig servir el mòbil per fer fotos, però canta més. En alguna ocasió algú es mosqueja; normal, jo també em mosquejaria. Al parc Cerro Almodóvar n’hi va haver uns quants que es van posar tensos perquè estaven apostant amb l’ecuavoley. Tampoc crec que fossin grans apostes, però es van posar tensos».
El resultat del treball de camp són detalls impagables com el gest que caracteritza Silvanio, el propietari del bar Santos, en la placeta de Santiago: «¡Drap a l’espatlla!».
Bars normals
Coses que li agraden a Coyote de Madrid: «Els bars normals i barats que van resistint; en la movida se’ls deia bars cutres, no sé per què. Les terrasses bones i no caríssimes. Que encara sigui una ciutat caòtica». Coses que no li agraden a Coyote de Madrid: «Anar un dilluns a sopar a un restaurant, que tu saps tan bé com ells que és buit, i que et preguntin:
¿Tenen reserva els senyors? I ja un clàssic de les grans ciutats: està ple de turistes».
Miguel Fisac («un arquitecte magnífic i original i un personatge al·lucinant», en paraules de Coyote), el grafiter Muelle, Faemino y Cansado i Eloy Gonzalo,
l’heroi de Cascorro, són icones de la capital que desfilen per Entresijos. On no podia faltar Ángel Nieto, «seixanta-nou anys madrileny, un de Zamora», com el presenta l’artista. «Jo el vaig veure córrer en el Jarama i allò era una bogeria –recorda Coyote–. Va ser com una estrella del rock. Tenia ganes de comunicar la importància generacional que va tenir Ángel Nieto: va ser el gran impulsor a Espanya del motociclisme, com s’anomenava llavors, i va animar la gent a ser macarra».
«La meva intenció en aquest àlbum era retratar un Madrid variat, no el Madrid dels enrotllats, el turístic o qualsevol altre de concret», assenyala Coyote. Amb especial interès i simpatia, això sí, pels barris. D’acord, els habitants de Salamanca també tenen consciència de barri, però ens entenem.
■
Ara El Periódico també s’escolta. Descobreix els nous pòdcasts de tecnologia, història, cor...
Amb
Amb
i
i
Cada dimecres
Els dimecres
Laura Fa
De dilluns a divendres
Els dimarts, cada 15 dies
Els diumenges