«En aquesta nova MotoGP, necessites tenir ulls al clatell»
Era la gran novetat de la cita de Jerez. El veterà Dani Pedrosa, que es va retirar després de passar-se 13 anys perseguint el títol gran i després de ser campió de 125cc i bicampió de 250cc, s’ha convertit aquest cap de setmana, als 37 anys, en l’autèntica revelació del GP d’Espanya.
Impossible, totalment impossible, fer-ho millor. Si et dius Dani Pedrosa, si tens 37 anys, si en fa cinc que no corres, si vas ser un dels més grans, tot i que el teu físic fos diminut (¡precisament això augmenta la teva grandesa!), si has corregut 297 grans premis, n’has guanyat 54, has pujat al podi 153 vegades, has conquistat 49 poles, tens tres títols mundials (125cc, 2003; i 250cc, 2004 i 2005) i, a més a més, has estat molt a prop del títol de MotoGP en tres ocasions (2007, 2010 i 2012) i la marca que et té contractat com a pilot provador et demana que tornis a córrer a sac, de debò, seriosament, entre aquesta bandada de llops, has de prendre una decisió molt arriscada.
No només en el terreny físic, no, també en el personal: vaja, que te la jugues.
I Pedrosa, un dels pilots més intel·ligents de les últimes dècades, pura saviesa i tècnica sobre la moto, va acceptar el risc, bé, el repte i, abans que s’acabi el seu primer gran premi en cinc anys (la carrera d’avui, el GP complet de 25 voltes ja –amb prou feines– compta), s’ha convertit en el gran triomfador del cap de setmana, amb desenes de milers d’aficionats als revolts de Nieto i
Peluqui cridant el seu nom, aconseguint la volta ràpida en carrera, un lloc a la segona línia de la graella, sisè en la carrera i havent liderat el primer entrenament de divendres. L’hi he dit: millor, impossible.
«Orgull i satisfacció»
«Estic molt, molt, molt content per tot. No era fàcil, però tothom a KTM estava molt il·lusionat i em van animar a intentar-ho», va comentar Pedrosa a EL PERIÓDICO. «Quan em barallava amb Miguel (Oliveira) per la cinquena o sisena plaça, però veia allà a prop, davant, Brad (Binder, guanyador) i Jack (Miller, tercer) lluitant per la victòria, he sentit cert pessigolleig de satisfacció i orgull, ja que aquesta és la moto sobre la qual jo treballo perquè sigui millor en cada carrera».
Pedrosa va reconèixer que no té res a veure la feina que fa en els entrenaments, en els tests, amb les carreres de veritat. «Aquí hi ha dues o tres circumstàncies que ho augmenten tot, no només la dificultat i el risc, sinó també la teva capacitat per pilotar al màxim la moto. El primer que m’ha sorprès és que tot, quan ets dins el pilot, és molt més enorme, vibrant, agressiu, molt agressiu, que quan ho veus i analitzes des de fora.
En carrera, ara, i més en aquestes proves a l’esprint, necessitaries tenir ulls al clatell ¡perquè apareixen pilots per totes bandes! I, tercer, a mesura que passen les voltes, baixa el dipòsit, es gasten els pneumàtics i, sobretot, si vas enganxat a un altre pilot, la moto canvia de comportament a cada revolt. No és fàcil, no», afegeix Pedrosa amb un ampli somriure als llavis.
Algú li ha preguntat si es veu al podi avui. «Sisplau, això són paraules majors». Si acceptarà, com vol KTM, repetir l’experiència a Misano (10 de setembre). «¡Uf!, anem a poc a poc: entrenament divendres, segona fila dissabte, sisè a l’esprint... demà (per avui), carrera i, dilluns, test. Després, descans i m’ho penso».
■
A Sergio Pérez li ha provat el mes de descans a l’F-1. El pilot mexicà va aconseguir ahir el seu primer triomf a l’esprint i a més ho va fer en el seu hàbitat preferit, els carrers. Després de guanyar als circuits urbans de Mònaco, Singapur, l’Aràbia Saudita i l’Azerbaidjan, Checo va tornar a brillar en aquest últim escenari i per primera vegada en el marc del nou format de competició impulsat per l’F-1 i la FIA, amb dues classificacions i dues carreres independents el cap de setmana.
S’esperava emoció aquest primer dissabte a l’esprint a Bakú i es van complir les expectatives. Sense incidència en la carrera principal que es disputarà avui (DAZN, 13.00 hores), la carrera ràpida, a 17 voltes i 100 km, va permetre arriscar tots els favorits. Russell, sense tant a perdre com Verstappen, va tancar el líder del Mundial amb una agressiva maniobra a la sortida, empenyent-lo cap al mur. El de Red Bull, amb un tremend esvoranc en el lateral, va poder continuar per minimitzar danys, tot i que despenjat de la lluita.
Leclerc, que sortia des de la pole (també ho farà avui) no va donar cap oportunitat a Pérez a la sortida, mentre Russell es va col·locar tercer, per davant de Max i Carlos Sainz. Alonso, condicionat
Pérez va aprofitar la punta de velocitat del Red Bull amb el DRS per sorprendre Leclerc amb un impressionant avançament. Verstappen va augmentar el ritme per situar-se a l’estela del monegasc, que es va defensar amb tot per acabar segon i donar a Ferrari el seu primer podi del curs. Sainz va completar el top cinc i Alonso va culminar la seva escalada des del vuitè lloc de graella fins al sisè final.
Alonso va demanar penalització per a Sainz: «Hauríem de ser cinquens si hi ha sanció per a Carlos, que sorprenentment m’ha enviat contra el mur», va dir. «M’estava defensant de Hamilton. Crec que ha sigut una bona batalla. És el que hi ha», va replicar Sainz. Per a uns i altres ja és aigua passada.
■
«He disfrutat al veure Binder i Miller buscar la victòria amb la moto que intento millorar», afirma Pedrosa