«El professor del futur s’assemblarà a un ‘coach’»
Yong Zhao
El 35% dels estudiants i el 51% dels docents dels Estats Units fan servir ChatGPT, el xatbot d’intel·ligència artificial desenvolupat per OpenAI. L’avenç de la intel·ligència artificial (IA) a les aules serà imparable, va remarcar a l’Edtech Congress Barcelona Yong Zhao, expert en educació al segle XXI de les universitats de Kansas i Melbourne que, sorprenentment, va néixer durant la revolució cultural en una petita població de Sichuan, al sud-oest de la Xina.
— Dibuixi l’escola del 2050.
— ¿El que passarà o el que vull que passi?
— ¿El que passarà primer?
— La IA transformarà definitivament la vida dels estudiants, però no necessàriament les escoles. Els professors segueixen les directrius del director, que rep instruccions del Govern sobre els continguts; els pares volen que s’avaluï els seus fills amb notes i darrere hi ha els interessos dels editors de textos i els preparadors d’exàmens. Això és molt difícil de canviar.
— ¿I si ara explica el que vol que passi?
— Miro d’explicar a les escoles que els estudiants han de ser els amos del seu aprenentatge, amb l’assistència de la IA i la col·laboració global.
— ¿I el professor què faria?
— Només es podrà competir amb les màquines intel·ligents sent encara més humans. Som éssers socials i creatius, i hem d’entendre les conseqüències del nostre comportament. El professor del futur s’assemblarà al coach: algú que veurà en què ets bo i quins són els teus interessos, i t’ajudarà a potenciar les teves fortaleses per crear valor per als altres.
— ChatGPT es nodreix d’informació humana. ¿No hi veu pegues?
— En educació el perill són els biaixos de gènere, de religió i de raça. Però és una cosa que ja hi ha a internet, i hi havia als llibres de text. El gran problema és, segons el meu parer, que no sabem si les màquines podran arribar a l’autoconsciència.
— La màquina tindrà un perfil de cada alumne útil per a futurs ocupadors.
— Per això l’alumne ha d’agafar el control de la IA, o serà controlat per ella. ¡Aquí és on l’educació és molt important! Se’ls ha d’explicar com la poden fer servir, enfortir el seu sentit ètic, fer-los veure que estan en mans d’unes quantes companyies.
— Podria donar-se el cas que sabessin més que els seus propis mestres.
— ¡Ja saben més sobre videojocs, noves tecnologies, xarxes socials! I amb ChatGPT, això anirà a més. Si ensenyem de la mateixa manera, l’escola acabarà sent irrellevant. Molts joves ja es despengen del sistema.
— Doni un consell d’urgència.
— ¡Hem d’alliberar els estudiants! Deixarlos agafar el control. Els nens van a l’escola a aprendre, però tenen el dret a l’autodeterminació. Professor i alumne han de negociar i desenvolupar solucions de manera collaborativa. L’educació ha d’ajudar a evitar els àmbits en què no ets bo.
— D’altra banda, dona per descomptat que els nanos volen aprendre.
— Tot nen està interessat a aprendre per sobreviure. Tot ésser humà és un aprenent. ¿Per què l’smartphone és addictiu? Perquè permet aprendre una cosa nova.
— ¿Què se’n farà de Shakespeare, Mozart i Confuci?
— Hi haurà gent que hi estarà interessada, però no tothom. Som 7,9 mil milions, amb vides i interessos diferents. Avui l’escola només et jutja per ser bon o mal estudiant, però no per ser diferent, quan la realitat diu que ho som.
— Defensa personalitzar l’educació, però en una classe de 30 ja em dirà.
— Aquest punt de partida és erroni. Hem de pensar en el professor com a mentor d’un grup d’estudiants, que desenvolupi les seves fortaleses, i si no, hi haurà ChatGPT i la col·laboració d’estudiants de més edat. Això exigeix una gran reordenació. A Austràlia hi ha una escola on els estudiants de totes les edats comparteixen espai, hi treballen grups que identifiquen problemes i busquen solucions, i els professors es van movent.
— D’acord. Però ¿com avalues?
— No hi ha puntuació. Als Estats Units un centenar d’escoles segueixen el que es diu mastery transcript, que valora en què ets bo, i moltes universitats han eliminat les proves SAT (Scholastic Aptitude Test) i accepten aquest criteri.
— En la societat del rendiment, la meritocràcia continua funcionant.
— La idea de meritocràcia és falsa. Per començar, ¿què és el mèrit? L’èxit dels futbolistes d’elit és diferent del dels artistes. A més, no es basa en qui ets, sinó en qui són els teus pares. Si tenen diners, tindràs més mèrit. El problema és que molta gent es queixa del sistema, però no actua.
■