L’eclosió del cooperativisme
En els últims cinc anys, la xifra de companyies creades sota la fórmula de la cooperativa ja ascendeix a 4.566, un 46% més. Moltes són dels sectors dels serveis i l’energia.
Catalunya viu en els últims anys un boom cooperativista. A les històriques i resilients societats se’ls van afegint nous projectes, que des d’un model alternatiu a l’empresa tradicional busquen expandir la filosofia cooperativa a altres vetes de mercat, com l’energia o els serveis. En l’últim lustre, el nombre de companyies que s’estructuren sota el règim de l’economia social ha augmentat un 46%, fins a un total de 4.566 corporacions. Tradicionalment les aliances agràries van adoptar aquesta fórmula per compartir costos i poder competir amb altres gegants del sector. I no, Bon Àrea de Guissona no n’és un, ja que des del 1999 es va transformar en una societat anònima. Aquest paradigma d’ajuntar-se per fer-se espai l’han copiat recentment projectes com Som Energia per a altres subministraments, que busca oferir una alternativa a l’oligopoli energètic. I si a principis del segle passat les cooperatives van ser una via d’accés freqüent per a les classes treballadores a l’hora de construir i accedir a una vivenda, avui es tornen a erigir com l’alternativa a què recorren alguns. El sector de les cooperatives movia abans de la crisi una xifra de negoci de 18.122 milions d’euros. És una xifra modesta si es compara amb gegants de l’Ibex 35 com l’ACS de Florentino Pérez, que el mateix any va ingressar el doble que tot el sector cooperatiu català.
No obstant, si s’apunta més avall, hi ha cooperatives catalanes que podrien rivalitzar amb els volums de facturació de societats mercantils de rellevància. Les 10 cooperatives que més facturen a Catalunya van sumar entre totes 1.914,6 milions el 2021, segons les dades del registre mercantil facilitades pel Departament de Treball de la Generalitat. La que més ingressa, amb diferència, és la Federació Farmacèutica SCCL, comercialment coneguda com a Fedefarma. Aquesta firma, amb més de 2.900 socis cooperativistes i 95 anys d’història, es dedica a la compra col·lectiva de fàrmacs i a la seva distribució entre petites farmàcies. El 2021 van facturar 792,2 milions d’euros, una xifra de negoci no gaire llunyana a la d’empreses populars com Casa Tarradellas (1.062 milions, el 2021). Un model de compres col·lectives, el de Fedefarma, similar al que ofereix Quality Ferreteria Plus, amb 240 socis i 320 punts de venda. Aquests ferreters catalans comparteixen la marca comercial Optimus amb altres cooperatives ferreteres com Synergas (País Basc), Cofedas (Astúries), Coinfer (Llevant) i Coanfe (Andalusia).
Tot i que més enllà d’aconseguir grans xifres de negoci, una cosa reservada per a unes quantes, una de les virtuts que destaquen entre el mapa cooperatiu és la seva resiliència. Fins al punt que un de cada quatre projectes en actiu actualment a Catalunya ha nascut en l’últim lustre, malgrat les dificultats de la pandèmia i l’actual crisi de preus.
Una de les virtuts més destacades del mapa cooperatiu català és la seva resiliència Les del sector agrari són les que copen els primers llocs pel que fa a facturació
Tradició agrícola
Les cooperatives agràries són, amb permís de Fedefarma, les que copen els primers llocs quant a facturació. Així, 5 de les 10 cooperatives amb més ingressos es dediquen al camp. La fórmula d’agrupar-se entre petits per guanyar força negociadora davant els grans grups de distribució fa temps que funciona al camp català.
Aquí destaquen firmes centenàries i situades a la província de Lleida com la Cooperativa d’Ivars, hereva del Sindicat Agrícola i Caixa Rural d’Ibars d’Urgell, que dona serveis i finançament als ramaders de la zona. També cooperatives com Actel, fundada a Lleida el 1980 però amb socis i activitat també a Saragossa, que sota el seu paraigua agrupa 108 societats. Així com una altra fundada als 80, però a la Catalunya central, Agrocat, especialitzada en el porc. L’any passat van comercialitzar més de 360.000 cansalades, segons recull la seva pàgina web.
No obstant, no totes les cooperatives són del sector primari. Societats dedicades a les cures i amb una alta vinculació amb l’Administració, com Suara (dedicada als serveis com la cura de nens i avis), mouen xifres de negoci que freguen els 100 milions d’euros i donen feina a unes 4.000 persones. Una altra de les icòniques cooperatives catalanes és Abacus, que malgrat la seva popularitat no figura en el top 10 d’aquestes societats amb més facturació. És la 12a, amb uns ingressos declarats el 2021 de 65 milions d’euros i més d’un milió de socis.
■
El món de la previsió econòmica no és, sens dubte, una ciència exacta. A part dels condicionants ideològics amb què uns i d’altres analitzen i valoren les dades, hi ha la realitat, però es percep i explica des de diferents òptiques. Ens passem mesos escoltant constants alertes sobre l’adveniment d’una recessió, quan no, una crisi profunda, que sumiria el país en la foscor. Les dades no ho han confirmat fins ara. El Banc d’Espanya s’ha apressat a anunciar que portarà a terme una revisió a l’alça per a aquest any, fins a situar-la en l’entorn del 2%, molt a prop del 2,1% que el Govern central va incloure en l’actualització del programa d’estabilitat remès a Brussel·les. I ho ha fet també CaixaBank Research, que, al seu informe de maig, ja estima també un creixement per a aquest any del voltant del 2%. El cert és que l’any ha arrencat amb força.
Amb tot, l’Executiu faria malament de caure en el triomfalisme perquè queden moltes tasques pendents, com una taxa d’atur que lidera la classificació a Europa. Però sí que hi ha motius per a la tranquil·litat, malgrat que els preus i, en especial, la cistella de la compra, continua sent un maldecap, malgrat els símptomes de certa relaxació. L’acord segellat entre la CEOE i els sindicats UGT i CCOO, que estableix un full de ruta que recomana un increment salarial acumulat, d’almenys el 10% fins al 2025, suposa un bon alleujament, però tenint en compte els precedents, és a dir, que les dues parts només han complert el pacte en un any dels últims 18. En tot cas fixa un marc de pau social, que convé en un país en el qual la política crispa més que calma.
Que les dades econòmiques no van malament ho demostra el discurs del PP, que torna a incloure ETA en el seu discurs. El país ha demostrat gran resiliència impulsat per factors com la climatologia, que ha catapultat de nou el turisme. Però un no s’ha d’adormir. L’economia necessita més impulsos i transformar-se per ser més sòlida i sostenible i per a això s’han d’accelerar les reformes amb els fons Next Generation.
■