Catalunya rebobina
Amb les incidències a Rodalies, l’agitació davant els edificis okupats i un preocupant escenari de sequera, el debat polític en les eleccions del postprocés torna al punt de partida.
Catalunya rebobina. Incidències i dèficit a Rodalies, agitació i propaganda per edificis okupats i un escenari de sequera que clama un diluvi. És l’any 2023, però podria ser el 2008 o el 2010. La independència ja no ocupa el centre del debat polític més de cinc anys després del referèndum de l’1-O. Els vetos s’han aixecat: el president Pere Aragonès va aprovar els pressupostos amb el PSC i els Comuns, el Govern central i la Generalitat col·laboren, i Junts, malgrat trencar amb Esquerra en el Govern, manté l’aliança a la Diputació de Barcelona amb els socialistes. Així que diluïts els blocs, els partits tornen allà on ho van deixar per (i per a) el procés.
Rodalies
ERC va guanyar les eleccions municipals del 2019 amb un PSC a l’alça, la tendència del qual va quedar acreditada amb la seva victòria en vots en les catalanes del 2021. Si bé la vara més preuada continua sent la de Barcelona, els socialistes i els republicans es juguen ara el triomf a l’àrea metropolitana, on hi ha més de 2,2 milions de vots en disputa. Les reiterades avaries en el servei de Rodalies de Renfe han donat a Esquerra el filó electoral per mirar de diluir el cinturó roig. I els republicans l’estan explotant: primer, amb una tournée d’Oriol Junqueras, i després amb una visita del president a l’estació de Gavà, quan atenent els periodistes va atribuir les fallades en el servei a la «falta d’inversió» del Govern espanyol.
Les declaracions d’Aragonès al municipi que va pilotar l’actual ministra de Transport, Raquel Sánchez, doblement reprovada aquesta setmana a instàncies, precisament, d’ERC, han irritat l’Executiu central, que acusa directament la Generalitat de «mentir».
Fonts del ministeri s’inquieten per la
«falta de lleialtat institucional» i per l’ús «partidista» de l’assumpte, mentre argumenten que estan invertint «com mai» en Rodalies, que ja han executat el 34% del previst entre el 2020 i el 2025, i que part de les afectacions en els usuaris tenen a veure amb obres de millora. En l’encreuament d’acusacions hi ha només un denominador comú: que la xarxa de trens fa dècades que pateix desinversió. És clar que l’argument que utilitzen els republicans per atacar al PSOE el recull Transports per assenyalar el PP.
Les pulles continuen al ritme del registre d’incidències: entre el gener i l’abril d’aquest any, hi va haver fallades el 82,5% de les jornades, segons dades recopilades per aquest diari.
Okupes
Va ser Can Vies i ara és El Kubo i La Ruïna. El debat sobre les okupacions (en el cas de les que s’esmenten, ideològiques) continua liderant la batalla en el flanc de les dretes, extrema inclosa. El llançament de mesures per apaivagar l’emergència habitacional, el límit del preu al lloguer i les expropiacions de pisos per a persones en situació de vulnerabilitat queda entelat per l’interès a sobreviure políticament de Cs i Vox. El PP debat com compaginar la moderació que li augura la remuntada a Catalunya –amb l’aprenentatge que la mà dura durant el procés no li va funcionar a les urnes– amb l’agitació necessària perquè les crides al vot útil ho aconsegueixin.
Sequera
Els tres principals partits catalans van voler començar la campanya electoral havent posat remei al fracàs de la primera cimera per fer front a la sequera amb un acord en el qual tots guanyaven: ERC salvava el contingut del decret, el PSC aconseguia aparcar el debat sobre les multes i colar noves inversions i Junts només va haver de reivindicar ser l’artífex del nou text. I per damunt de tot, s’aparcaven les multes als alcaldes, perquè no es trobessin amb amonestacions al cap de poc temps de recollir la vara.
Cada un espremerà al màxim el seu paper: l’oposició, falta de lideratge d’Aragonès després d’haver hagut de sortir al rescat, i ERC, una pinça sociovergent en un assumpte inajornable. Però Junts ja ha mogut fitxa, i ha portat el Govern davant la Junta Electoral per haver avançat la campanya de prevenció d’incendis, un fet que consideren «electoralista», malgrat el dramàtic escenari que s’augura aquest anticipat estiu, així com la presentació d’un paquet de 69 mesures per recolzar la ramaderia extensiva.
Queda molta campanya i cal veure si la tornada als clàssics, que tanca el parèntesi del procés, obre o no un desafiament independentista més.
■