Turquia celebra avui les eleccions que podrien posar fi a 20 anys d’Erdogan
▶ La greu crisi econòmica que viu el país amenaça de llastar el suport a les urnes a l’actual president, que fa dues dècades que és al càrrec
Recep Tayipp Erdogan ha sigut l’home que va liderar l’època daurada de l’economia turca que va començar amb el canvi de millenni. Després del seu ascens al poder l’any 2002, el mandatari va encarrilar les finances del país anatoli amb convicció i fermesa assistit per l’ajuda internacional. Després d’una primera dècada de vaques grasses, tot va canviar. Les mesures poc ortodoxes adoptades pel líder del Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP), la depreciació de la lira davant l’euro i el dòlar i el creixement desbocat de la inflació han anat collant cada vegada més una ciutadania amb un poder adquisitiu que s’ha ensorrat en els últims 10 anys. En aquest context, Turquia celebra avui unes eleccions presidencials i parlamentàries que semblen decisives.
Els sondejos auguren un sorpasso històric. Les últimes dades apunten que el candidat de l’oposició rebria el 49,3% dels vots, mentre que l’actual president estaria cinc punts per sota, al 43,7%. Si cap dels dos aspirants obté més del 50% dels vots, se celebrarà una segona volta el 28 de maig.
Després de prop de dues dècades sense tenir la més mínima opció de guanyar, l’oposició turca té possibilitats d’aconseguir el poder per primera vegada. Tanta és la por del mandatari per la derrota que diumenge passat Erdogan va cridar els seus votants que convencessin els seus familiars perquè votin el seu partit per «no tenir accidents aquest diumenge».
Daltabaix econòmic
En part, aquest possible gir electoral es deu al daltabaix econòmic. Oficialment, la inflació al país se situa sobre el 50% però estudis independents i experts econòmics afirmen que les xifres reals podrien ser de més del doble.
La coalició opositora, denominada popularment la Taula dels Sis, n’és conscient, i ha centrat els esforços de campanya a distanciar-se d’aquesta sèrie d’estratègies econòmiques i autoritàries d’Erdogan. Encapçalada pel líder de la formació política secular i de centreesquerra el Partit Popular Republicà (CHP), Kemal Kiliçdaroglu, l’oposició compta fins i tot amb el suport del principal partit nacionalista kurd.
No sempre ha sigut així. En els seus inicis, Erdogan va conduir Turquia pel camí de la prosperitat econòmica amb l’ajuda d’un programa del Fons Monetari Internacional. Amb aquests fons i les polítiques progressives que va anar adoptant l’Executiu, la inflació, la pobresa i l’atur van caure, i les infraestructures i l’atenció mèdica van millorar notablement. En l’àmbit internacional, Turquia es començava a guanyar un lloc en el club europeu i fins i tot adoptava un paper rellevant al bloc occidental després de convertir-se en una de les economies emergents més prometedores.
Anys després, amb l’inici de la deriva autoritària del mandatari i el canvi de línia política i econòmica després de la destitució del ministre de Finances per nomenar el seu gendre al lloc, les vaques flaques van passar a ser pràcticament vaques famèliques, a punt de la inanició. Els últims anys, Erdogan ha canviat de titular de Finances almenys tres vegades i quatre de director del Banc Central. Les polítiques poc ortodoxes que va anar aprovant llavors, durant l’intent de centralitzar a les seves mans tot el poder de decisió econòmic, com la de rebaixar el tipus d’interès malgrat la inflació galopant, s’afegeixen ara als seus intents desesperats de remuntar en un procés electoral en què té un seriós desavantatge.
■
Els sondejos apunten que el candidat de l’oposició rebria el 49,3% dels vots