El Periódico - Català

Turquia celebra avui les eleccions que podrien posar fi a 20 anys d’Erdogan

▶ La greu crisi econòmica que viu el país amenaça de llastar el suport a les urnes a l’actual president, que fa dues dècades que és al càrrec

- ADRIÀ ROCHA CUTILLER BEGOÑA GONZÁLEZ

Recep Tayipp Erdogan ha sigut l’home que va liderar l’època daurada de l’economia turca que va començar amb el canvi de millenni. Després del seu ascens al poder l’any 2002, el mandatari va encarrilar les finances del país anatoli amb convicció i fermesa assistit per l’ajuda internacio­nal. Després d’una primera dècada de vaques grasses, tot va canviar. Les mesures poc ortodoxes adoptades pel líder del Partit de la Justícia i el Desenvolup­ament (AKP), la depreciaci­ó de la lira davant l’euro i el dòlar i el creixement desbocat de la inflació han anat collant cada vegada més una ciutadania amb un poder adquisitiu que s’ha ensorrat en els últims 10 anys. En aquest context, Turquia celebra avui unes eleccions presidenci­als i parlamentà­ries que semblen decisives.

Els sondejos auguren un sorpasso històric. Les últimes dades apunten que el candidat de l’oposició rebria el 49,3% dels vots, mentre que l’actual president estaria cinc punts per sota, al 43,7%. Si cap dels dos aspirants obté més del 50% dels vots, se celebrarà una segona volta el 28 de maig.

Després de prop de dues dècades sense tenir la més mínima opció de guanyar, l’oposició turca té possibilit­ats d’aconseguir el poder per primera vegada. Tanta és la por del mandatari per la derrota que diumenge passat Erdogan va cridar els seus votants que convencess­in els seus familiars perquè votin el seu partit per «no tenir accidents aquest diumenge».

Daltabaix econòmic

En part, aquest possible gir electoral es deu al daltabaix econòmic. Oficialmen­t, la inflació al país se situa sobre el 50% però estudis independen­ts i experts econòmics afirmen que les xifres reals podrien ser de més del doble.

La coalició opositora, denominada popularmen­t la Taula dels Sis, n’és conscient, i ha centrat els esforços de campanya a distanciar-se d’aquesta sèrie d’estratègie­s econòmique­s i autoritàri­es d’Erdogan. Encapçalad­a pel líder de la formació política secular i de centreesqu­erra el Partit Popular Republicà (CHP), Kemal Kiliçdarog­lu, l’oposició compta fins i tot amb el suport del principal partit nacionalis­ta kurd.

No sempre ha sigut així. En els seus inicis, Erdogan va conduir Turquia pel camí de la prosperita­t econòmica amb l’ajuda d’un programa del Fons Monetari Internacio­nal. Amb aquests fons i les polítiques progressiv­es que va anar adoptant l’Executiu, la inflació, la pobresa i l’atur van caure, i les infraestru­ctures i l’atenció mèdica van millorar notablemen­t. En l’àmbit internacio­nal, Turquia es començava a guanyar un lloc en el club europeu i fins i tot adoptava un paper rellevant al bloc occidental després de convertir-se en una de les economies emergents més prometedor­es.

Anys després, amb l’inici de la deriva autoritàri­a del mandatari i el canvi de línia política i econòmica després de la destitució del ministre de Finances per nomenar el seu gendre al lloc, les vaques flaques van passar a ser pràcticame­nt vaques famèliques, a punt de la inanició. Els últims anys, Erdogan ha canviat de titular de Finances almenys tres vegades i quatre de director del Banc Central. Les polítiques poc ortodoxes que va anar aprovant llavors, durant l’intent de centralitz­ar a les seves mans tot el poder de decisió econòmic, com la de rebaixar el tipus d’interès malgrat la inflació galopant, s’afegeixen ara als seus intents desesperat­s de remuntar en un procés electoral en què té un seriós desavantat­ge.

Els sondejos apunten que el candidat de l’oposició rebria el 49,3% dels vots

 ?? Dylan Martinez / Reuters ?? Veïns i policies, al costat d’una lona amb la imatge de l’actual president turc, Recep Tayipp Erdogan.
Dylan Martinez / Reuters Veïns i policies, al costat d’una lona amb la imatge de l’actual president turc, Recep Tayipp Erdogan.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain