El Periódico - Català

Eleccions tridimensi­onals

-

Amb més passió al camp que a les grades, divendres va arrencar la campanya per a les eleccions municipals i autonòmiqu­es en algunes comunitats del 28 de maig. Alguns mitjans de comunicaci­ó les miren només com unes primàries de les eleccions generals que s’hauran de convocar al desembre. Els resultats es llegiran en aquesta clau, perquè és la primera vegada que es vota a tot el territori espanyol des de la pandèmia i des de la invasió d’Ucraïna, que han comportat canvis substancia­ls en l’economia i en el benestar dels ciutadans. De manera que es poden identifica­r tendències. La principal és saber si el cicle de Govern de Pedro Sánchez ha arribat a la seva fi. La seva presidènci­a ha sigut accidentad­a des del principi: va arribar a través d’una moció de censura, es va consolidar després d’una repetició electoral i des d’aleshores ha gestionat una pandèmia mundial i una guerra a Europa. Sánchez mai ha fet la sensació d’estar plenament consolidat en el poder, entre altres coses perquè ha canviat de prioritats i d’aliats en més d’una ocasió, la qual cosa li ha assegurat la supervivèn­cia, però l’ha convertit en un polític que aixeca molts recels, fins i tot dins del seu partit, com es demostra aquests dies amb la seva presència asimètrica acompanyan­t els candidats socialiste­s. Per a la seva sort, el principal partit de l’oposició, el PP, també ha viscut compulsiva­ment aquesta etapa amb successius canvis de lideratge, de Pablo Casado a Alberto Núñez Feijóo, i un creixent protagonis­me de dos barons territoria­ls com són Isabel Díaz Ayuso i Juan Manuel Moreno Bonilla, expressió de dues ànimes sovint contraposa­des entre el centredret­a espanyol.

Els dos partits, a més, no han sabut trobar zones de cooperació ni en assumptes d’Estat, perquè segueixen tenallats per les formacions que han aparegut a la dreta del PP, Vox, i a l’esquerra del PSOE, Unides Podem i ara Sumar. En massa ocasions, la dinàmica política espanyola s’està convertint en una confrontac­ió d’aquests extrems amb els partits majoritari­s fent d’alfils. Si en alguna cosa es posessin d’acord, aquesta instrument­alització se suavitzari­a. Però la primera polèmica de la campanya per la presència de membres condemnats d’ETA a les llistes de Bildu, tan legal com execrable, no fa més que aprofundir aquesta dinàmica en la qual la pugna entre el PSOE i el PP alimenta Podem i Vox.

El que decideixin els ciutadans amb els seus vots el 28M incidirà en les eleccions del desembre, però molts, ens atreviríem a dir que la majoria, no votaran pensant en aquestes conseqüènc­ies sinó en la gestió dels municipis i les comunitats en les quals viuen. La dinàmica electoral local és una altra, entre altres coses perquè l’oferta és diferent. La multiplica­ció de candidatur­es independen­ts dificulta aquesta lectura únicament nacional d’aquests comicis que alguns pretenen. I el tracte personal entre els alcaldes i els votants també alimenta aquesta especifici­tat, que és positiva i que respon més a l’Espanya real que les visions a vista d’ocell. Tot això fa que, per exemple, unes eleccions com les de Barcelona tinguin la seva pròpia dinàmica, en aquest cas marcada per la disputa entre la continuïta­t i el canvi de l’actual alcaldessa, Ada Colau, que ja enfila el seu tercer mandat i que en aquests anys ha demostrat més destresa a acontentar els seus votants que a governar per a tothom. Alguns, erròniamen­t, han volgut acarar-la només amb el seu predecesso­r, Xavier Trias, que ha tornat per reivindica­r el tarannà del seu mandat. El dilema el tenen els barcelonin­s que no aposten ni per una cosa ni per l’altra, que entenen que els reptes de Barcelona són els que són (vivenda, seguretat, turisme, neteja i mobilitat) però que necessiten que la política sigui més consens que confrontac­ió. I en això és en el que Jaume Collboni, Ernest Maragall i Daniel Sirera han de convèncer que serien diferents perquè fins ara no han sigut alcaldes.

Les dinàmiques municipals recullen la riquesa d’Espanya millor que la mirada a vista d’ocell

L’opinió del diari s’expressa només als editorials. Els articles exposen postures personals.

 ?? ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain