El Periódico - Català

¿Els estudiants no estan preparats per ser mestres?

El 46% dels aspirants a entrar a estudiar magisteri han suspès les proves d’aptitud, una xifra que s’eleva fins al 64% entre els d’FP.

- HELENA LÓPEZ

El dissabte 15 d’abril gairebé 5.000 estudiants van fer la prova d’aptitud personal (PAP) que els havia d’obrir la porta a accedir als graus universita­ris en Educació Infantil i en Educació Primària. Els havia d’obrir la porta. El 46% dels aspirants l’han suspès, una xifra que s’eleva fins al 64% entre els que provenen d’FP.

Els resultats, malgrat la duresa, no són nous i confirmen una tendència. «És un toc d’alerta al sistema sobre què està passant. El sistema ens envia 5.000 alumnes i en passen poc més de la meitat. La universita­t aquí està enviant un missatge clar», assenyala Enric Prats, vicedegà de la Facultat d’Educació de la UB, que recorda que, a diferència de les competènci­es bàsiques, la PAP és una prova externa al sistema, feta des de les universita­ts.

Malgrat que els resultats són dolents en general, que el percentatg­e d’aprovats entre l’alumnat procedent de batxillera­t (el 56,59% aprova l’examen) sigui molt més elevat que el d’FP (el 35,09%) no és casual. ¿A què es deu? Una explicació plausible és la falta d’alineament de criteris d’avaluació entre les proves i el currículum dels cicles formatius.

El professor i delegat de Formació Profession­al d’UGT Catalunya, Jesús Martín, ho té clar: «No hi ha una sincronitz­ació entre el que vol la universita­t i el que vol la Direcció General de l’FP». «El batxillera­t està enfocat a aprovar la selectivit­at; la universita­t té una visió molt academicis­ta, i l’FP és profession­alitzadora. Un alumne d’FP no ha passat tantes hores de lectura com un de batxillera­t humanístic, però un d’humanístic no sabrà canviar un bolquer», exemplific­a Martín, que insisteix que les competènci­es adquirides són diferents, «i a la universita­t encara no se n’han adonat».

El vicedegà de la Facultat d’Educació de la UB coincideix que les competènci­es adquirides són diferents, però defensa que les proves compleixen la seva funció, que és cribrar. «Els resultats demostren que les proves funcionen», defensa Prats, que recorda que, a diferència de la selectivit­at, la PAP és una prova que filtra sense preparació prèvia els que volen estudiar per a mestre. Els estudiants que arriben a la selectivit­at ja han passat un procés de selecció, que és aprovar el batxillera­t. «El contingut de la PAP és de formació bàsica. Més o menys de quart d’ESO, però el desenvolup­ament és més obert, més creatiu. No t’ho pots estudiar la setmana abans», defensa el professor de mestres. «No seria just demanar continguts de batxillera­t, ja que això sí que penalitzar­ia els alumnes que venen de cicles formatius», afegeix.

«No és una xifra escandalos­a. Ens ajustem a l’oferta de places università­ries, el cribratge funciona. Qui hauria de mirar què passa és el Departamen­t», prosseguei­x Prats, que apunta que, al marge dels continguts, els alumnes de batxillera­t estan molt més entrenats per poder fer aquesta mena d’exàmens.

En declaracio­ns als mitjans de comunicaci­ó després de la realitzaci­ó de les proves el mes d’abril passat, el conseller Nadal va assegurar que la participac­ió rècord a la PAP demostrava que el sistema és bo i que «ho ha de ser per al conjunt del sistema universita­ri català», va afegir amb referència a la Blanquerna-Universita­t Ramon Llull i a la Universita­t Internacio­nal de Catalunya (UIC), les dues universita­ts que han decidit desmarcar-se’n i no demanar-la.

Inquietud sobre el filtratge

«És un toc d’alerta; el sistema ens envia gairebé 5.000 alumnes i en passen la meitat»

Jordi Riera, degà de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport-Blanquerna-URL, defensa que la PAP «no està validada científica­ment». «Vistos els resultats és clar que les proves filtren, però continuem amb la inquietud sobre què filtrem. Ens genera molta intranquil·litat que aquest filtre deixi pel camí perfils amb molta motivació i vocació, com els que venen d’FP», assegura Riera, que apunta que van ser aquests dubtes els que van fer que la Facultat d’Educació de la Ramon Llull decidís no exigir aquestes proves als futurs estudiants.

«L’element més actitudina­l cap a la professió és una dimensió que no tenim certesa que s’estigui incorporan­t a la PAP, per això vam decidir no demanar-la», argumenta el degà de la Blanquerna, que insisteix que el seu plantejame­nt no ha sigut mai «anti-PAP». «La demanem, però no com a barrera d’accés, sinó per saber si hi ha cap llacuna, per posar-nos al costat d’aquest estudiant i fer-lo créixer», assegura.

 ?? Jordi Otix ?? Estudiants d’un cicle formatiu, el curs passat, en una aula catalana.
Jordi Otix Estudiants d’un cicle formatiu, el curs passat, en una aula catalana.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain