¿Els estudiants no estan preparats per ser mestres?
El 46% dels aspirants a entrar a estudiar magisteri han suspès les proves d’aptitud, una xifra que s’eleva fins al 64% entre els d’FP.
El dissabte 15 d’abril gairebé 5.000 estudiants van fer la prova d’aptitud personal (PAP) que els havia d’obrir la porta a accedir als graus universitaris en Educació Infantil i en Educació Primària. Els havia d’obrir la porta. El 46% dels aspirants l’han suspès, una xifra que s’eleva fins al 64% entre els que provenen d’FP.
Els resultats, malgrat la duresa, no són nous i confirmen una tendència. «És un toc d’alerta al sistema sobre què està passant. El sistema ens envia 5.000 alumnes i en passen poc més de la meitat. La universitat aquí està enviant un missatge clar», assenyala Enric Prats, vicedegà de la Facultat d’Educació de la UB, que recorda que, a diferència de les competències bàsiques, la PAP és una prova externa al sistema, feta des de les universitats.
Malgrat que els resultats són dolents en general, que el percentatge d’aprovats entre l’alumnat procedent de batxillerat (el 56,59% aprova l’examen) sigui molt més elevat que el d’FP (el 35,09%) no és casual. ¿A què es deu? Una explicació plausible és la falta d’alineament de criteris d’avaluació entre les proves i el currículum dels cicles formatius.
El professor i delegat de Formació Professional d’UGT Catalunya, Jesús Martín, ho té clar: «No hi ha una sincronització entre el que vol la universitat i el que vol la Direcció General de l’FP». «El batxillerat està enfocat a aprovar la selectivitat; la universitat té una visió molt academicista, i l’FP és professionalitzadora. Un alumne d’FP no ha passat tantes hores de lectura com un de batxillerat humanístic, però un d’humanístic no sabrà canviar un bolquer», exemplifica Martín, que insisteix que les competències adquirides són diferents, «i a la universitat encara no se n’han adonat».
El vicedegà de la Facultat d’Educació de la UB coincideix que les competències adquirides són diferents, però defensa que les proves compleixen la seva funció, que és cribrar. «Els resultats demostren que les proves funcionen», defensa Prats, que recorda que, a diferència de la selectivitat, la PAP és una prova que filtra sense preparació prèvia els que volen estudiar per a mestre. Els estudiants que arriben a la selectivitat ja han passat un procés de selecció, que és aprovar el batxillerat. «El contingut de la PAP és de formació bàsica. Més o menys de quart d’ESO, però el desenvolupament és més obert, més creatiu. No t’ho pots estudiar la setmana abans», defensa el professor de mestres. «No seria just demanar continguts de batxillerat, ja que això sí que penalitzaria els alumnes que venen de cicles formatius», afegeix.
«No és una xifra escandalosa. Ens ajustem a l’oferta de places universitàries, el cribratge funciona. Qui hauria de mirar què passa és el Departament», prossegueix Prats, que apunta que, al marge dels continguts, els alumnes de batxillerat estan molt més entrenats per poder fer aquesta mena d’exàmens.
En declaracions als mitjans de comunicació després de la realització de les proves el mes d’abril passat, el conseller Nadal va assegurar que la participació rècord a la PAP demostrava que el sistema és bo i que «ho ha de ser per al conjunt del sistema universitari català», va afegir amb referència a la Blanquerna-Universitat Ramon Llull i a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), les dues universitats que han decidit desmarcar-se’n i no demanar-la.
Inquietud sobre el filtratge
«És un toc d’alerta; el sistema ens envia gairebé 5.000 alumnes i en passen la meitat»
Jordi Riera, degà de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport-Blanquerna-URL, defensa que la PAP «no està validada científicament». «Vistos els resultats és clar que les proves filtren, però continuem amb la inquietud sobre què filtrem. Ens genera molta intranquil·litat que aquest filtre deixi pel camí perfils amb molta motivació i vocació, com els que venen d’FP», assegura Riera, que apunta que van ser aquests dubtes els que van fer que la Facultat d’Educació de la Ramon Llull decidís no exigir aquestes proves als futurs estudiants.
«L’element més actitudinal cap a la professió és una dimensió que no tenim certesa que s’estigui incorporant a la PAP, per això vam decidir no demanar-la», argumenta el degà de la Blanquerna, que insisteix que el seu plantejament no ha sigut mai «anti-PAP». «La demanem, però no com a barrera d’accés, sinó per saber si hi ha cap llacuna, per posar-nos al costat d’aquest estudiant i fer-lo créixer», assegura.
■