Els 1.500 monstres de Josep Baqué surten de la caixa
L’editorial Fantagraphics publica la primera monografia dedicada a l’obra del guàrdia urbà que entre 1932 i 1967 va crear un al·lucinant bestiari i no el va compartir amb ningú. Amb ell se’n va anar l’única persona que coneixia l’existència d’aquell delirant ‘monstrari’.
Entre 1932 i 1967, un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona anomenat Josep Baqué Figueras va crear 1.500 monstres, els va pintar amb colors vius, els va classificar en nou categories seguint un peculiar criteri taxonòmic –«animals i bèsties salvatges», «homes primitius», «ratpenats i insectes», «aranyes gegants», «serps», «cargols», «pops i sípies», «animals amb plomes» i «peixos diversos»– i els va tancar en una caixa perquè no pertorbessin els somnis de ningú que no fos ell mateix. Després es va morir.
Amb ell se’n va anar l’única persona que coneixia l’existència d’aquell delirant bestiari. Més enllà de les obligacions que li imposava la seva feina com a guàrdia de trànsit, sempre apostat a la Rambla a l’altura del Pla de l’Os, Josep Baqué tenia una vida social insignificant i amb prou feines es relacionava amb ningú. No sempre havia sigut així. Nascut el 1895, Baqué es va interessar per l’art per influència d’un dels seus oncles i va rebre alguna formació bàsica en aquest àmbit, però als 17 anys va decidir tallar llaços amb la família i marxar a França, primer, i a Alemanya, després.
L’esclat de la Primera Guerra Mundial el va obligar a tornar a Barcelona. El 1920 va travessar de nou la frontera rumb al nord i va treballar com a picapedrer, ajudant de cuina i gravador de làpides funeràries. Va tornar a la seva ciutat el 1928, va aconseguir un lloc a la Guàrdia Urbana gràcies a la mediació d’un parent ben connectat i es va instal·lar a casa de la seva mare. Allà va seguir fins a la seva mort, el 13 de març de 1967.
Animals mai vistos
Va ser la seva neboda la que va trobar la caixa. A la tapa, retolada en color taronja, figurava la llegenda «Animals i Feres mai vistos, 900 fenòmens rars, per José Baqué».
A dues de les quatre cantonades, una bandera republicana i una senyera. Dins, 450 làmines amb 1.500 dibuixos d’altres criatures fantàstiques. Un al·lucinant tractat d’història natural arribat des d’una dimensió paral·lela que, al cap de diverses dècades, va començar a ser reivindicat a França pel col·lectiu patafísic i va atraure l’interès de diverses col·leccions europees d’Art Brut.
El 2017, any en què es complia mig segle de la mort de Baqué, l’historiador cultural nord-americà Brian Chidester va conèixer l’existència del monstrari quan va ser convidat a participar en l’organització d’una exposició col·lectiva d’«art autodidacte» a l’American Folk Art Museum de Nova York. L’home es va obsessionar amb la figura i l’obra del policia municipal que imaginava bèsties fantàstiques i, seguint el seu rastre, va viatjar a Amsterdam, Barcelona i París. Amb la informació que ha anat recopilant des d’aleshores, Chidester ha confeccionat Out Of My Head: The Imaginary Creatures Of Josep Baqué, la primera monografia que compila i repassa amb ànim crític la producció de l’ignot artista barceloní (la publica el 30 de maig l’editorial Fantagraphics, segell de referència del còmic i la il·lustració underground).
En el marc de les seves indagacions, Chidester es va posar en contacte amb Esteve Freixa Baqué, nebot net del creador de monstres i eminent psicòleg conductual, que li va transmetre la seva convicció que en algun moment de la segona meitat dels anys 20 el seu oncle avi va patir algun tipus de brot psicòtic que el va empènyer «a refugiar-se a les ombres». Aquest apunt brinda una pista a l’autor d’Out of my head a l’hora de buscar resposta a «la pregunta del milió de dòlars»: ¿Quin era el propòsit de tot això? «Ell no ho feia per diners ni buscant aprovació, perquè, de fet, mai va ensenyar els seus dibuixos a ningú –assenyala Chidester–. Penso que, d’alguna manera, les seves creacions són un reflex de les emocions que experimentava, com si tot el conjunt fos una mena de diari íntim». Si l’explicació s’acosta a la veritat, un no pot més que compadir el pobre Baqué.
Brian Chidester no és l’únic escriptor que ha compartit la seva fascinació pel bestiari del guàrdia urbà. El 2014, el novel·lista anglès Jonathan Coe va descobrir l’obra de Josep Baqué durant una visita al museu L’Art Brut de Lausana. La impressió que li van causar aquelles criatures grotesques de mirada trista la va recollir a la magnífica novel·la El número 11
(Anagrama), en la qual un dels personatges topa per atzar amb aquesta mateixa exposició temporal que tant va commoure l’autor. Quan el 2017 Coe va viatjar a Barcelona per fer promoció del llibre, es va quedar molt sorprès al saber que pràcticament ningú a la ciutat havia sentit parlar de Baqué. Han passat sis anys i la situació no ha canviat. Seria desitjable que la publicació d’Out of my head avivés l’interès per la figura d’aquest policia d’imaginació febril i els 1.500 monstres que va crear trobessin a la fi un aparador des del qual poder donar-se a conèixer als seus conciutadans.
■
L’historiador Brian Chidester va conèixer l’existència del ‘monstrari’ i es va obsessionar amb la figura i l’obra del policia que imaginava bèsties